diumenge, 17 de gener de 2021

El Govern central preveu aprovar aquest dimarts la regulació del teletreball en l'ocupació pública

|

El Govern preveu aprovar aquest dimarts la reforma del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) per recollir la regulació bàsica del teletreball a la funció pública, després de l'acord aconseguit la setmana passada amb les principals organitzacions sindicals de sector públic .


Internet, internauta, teclat, connexió a internet, oficina, treballar, teletreball, ordinador, xarxa.


Així ho han assenyalat en fonts governamentals, que expliquen que la intenció és que la nova norma vagi a Consell de Ministres d'aquest dimarts per a la seva aprovació, després que la setmana passada veiés la llum la llei que regula el teletreball en l'àmbit privat prèviament acordat amb els agents socials.


El passat 11 de juny, a la reunió de la Conferència Sectorial d'Administració Pública es va acordar impulsar la reforma del Text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats actuals relatives a dues qüestions: impuls del teletreball i estudi sobre la temporalitat en l'ocupació pública.


VOLUNTARI, REVERSIBLE I LLIGAT A la NORMA DE CADA ADMINISTRACIÓ

L'acord suposarà tramitar la inclusió d'un nou article en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, de manera que el personal de totes les administracions públiques comptarà amb unes bases comunes per aportar seguretat jurídica a la prestació de treball mitjançant teletreball, que tindrà caràcter voluntari i reversible, "excepte en supòsits excepcionals".


El text que s'incorporarà en l'Estatut Bàsic regula amb caràcter general la prestació el servei a distància mitjançant teletreball, com una modalitat organitzativa, "fomentant així l'ús de les noves tecnologies i el desenvolupament de l'administració digital".


Així mateix, recull que el teletreball no pot suposar cap incompliment de la jornada i l'horari i de la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.


També estableix que serà requisit previ la valoració del caràcter susceptible de poder realitzar-se mitjançant teletreball tasques assignades al lloc i la formació en competències digitals.


D'altra banda, diu que la prestació de servei a distància per mitjà de la modalitat de teletreball no serà considerada com ordinària ni pot ser absoluta, sinó que serà en cada àmbit i en la normativa reguladora que es dicti per cada Administració competent on es determini la prestació de serveis que pot desenvolupar-se sota aquesta normalitat.


El text apunta que es defineix el teletreball com aquella modalitat de prestació de serveis a distància en la qual el contingut competencial del lloc de treball pot desenvolupar-se fora de les dependències de l'Administració i s'estableix expressament que, en tot cas, aquesta modalitat ha de contribuir a una millor organització laboral a través de la identificació d'objectius i l'avaluació del seu compliment.


La utilització del teletreball haurà d'anar supeditada al fet que es garanteixi la prestació dels serveis públics, assegurant el compliment de les necessitats del servei, i també s'estableix expressament que la utilització d'aquesta modalitat de treball ha de ser "expressament autoritzada".


Els funcionaris que teletreballin tindran els mateixos deures i drets que la resta i l'Administració ha de proporcionar i mantenir els mitjans tecnològics necessaris per a l'activitat. També es garanteix el dret a la intimitat o desconnexió digital.


Finalment, el text assenyala que l'acompliment del teletreball es realitzarà en els termes de les normes de cada administració pública, "sent objecte de negociació col·lectiva en cada àmbit", i que les administracions públiques que ho requereixin podran disposar d'un període de sis mesos per adaptar la regulació del teletreball en el seu àmbit competencial.


Aquest acord servirà de norma bàsica per a totes les administracions i per a tots els empleats públics i ha de desenvolupar-sectorial i territorialment a través de la negociació col·lectiva.


ELS SINDICATS VOLEN LA REGULACIÓ

Des de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), el seu president, Miguel Borra, ha subratllat que es tracta d'un acord "innovador", que millorarà les condicions laborals i afavorirà la conciliació de la feina amb la vida personal i familiar dels empleats públics, i podrà acollir el personal funcionari i laboral de les administracions públiques.


Un cop aconseguit l'acord sobre teletreball, CSIF demana que s'obri "com més aviat" la negociació en altres àmbits, com les retribucions o l'oferta d'ocupació pública, davant les dificultats i la pressió de les plantilles en àrees com la sanitat, l'educació , els serveis d'ocupació o la Seguretat Social, com a conseqüència de la pandèmia.


Per la seva banda, el responsable federal de l'AGE de UGT, Carlos Álvarez, valora que deixa clar "elements bàsics" com la voluntarietat, la reversibilitat i l'assumpció de despeses per part de les administracions i introdueix una sèrie de valors com la transparència, la igualtat i l'objectivitat, el que concedeix al teletreball un caràcter "prou garantista en termes de drets per als empleats públics i en termes de serveis per a la ciutadania".


També insta les administracions a obrir sense demora les taules de negociació en els diferents àmbits, i específicament en l'AGE "de manera immediata".


En la mateixa línia, CCOO demana al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública que insti a la resta d'administracions, tant estatals com autonòmiques, al fet que iniciïn immediatament les negociacions sobre el teletreball en els seus respectius àmbits.


Així mateix, ha reclamat a la ministra Darias l'obertura immediata de la taula de diàleg social per negociar els pressupostos generals de l'Estat (PGE) i un III Acord per a la millora de l'ocupació pública i les condicions de treball, compromès pel Govern.


D'altra banda, Funció Pública va subscriure ahir amb CSIF i UGT l'acord pel qual s'enquadra al personal laboral a la nova classificació professional derivada del IV Conveni Únic de l'Administració General de l'Estat que comportarà pujada salarial i l'aplicació dels endarreriments.


Els retards en les nòmines dels 40.000 treballadors de l'AGE vinculades a aquest conveni sumen una forquilla d'entre 357 i 1.325 euros, amb efectes d'1 de gener de 2019, segons CSIF. Així mateix, UGT, que ha desconvocat les mobilitzacions previstes amb CSIF, ha assenyalat que del total de 34.244 llocs de treball ocupats, s'ha acordat l'enquadrament del 99,94% dels mateixos al reactivar-se el conveni únic.


LLEI DEL TELETREBALL A ÀMBIT PRIVAT

La llei aprovada la setmana passada pel Consell de Ministres per a l'àmbit privat establia que el treball a distància es considerarà de caràcter regular i, per tant, estarà regulat per aquesta nova llei, si arriba a l'almenys el 30% de la jornada o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball, en un període de referència de tres mesos.


El desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l'empresa i no podrà suposar l'assumpció per part del treballador de les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral. Els convenis o acords col·lectius poden establir el mecanisme per determinar i abonar les compensacions de despeses corresponents.




Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH