El Banc d'Espanya creu que la reforma de pensions de 2011 no ha tingut una gran incidència encara

 

El Banc d'Espanya creu que la incidència de la reforma de pensions del 2011, des de la perspectiva de l'edat de jubilació, encara és "limitada", segons ha assenyalat en un article aquest dijous, en què, tot i això, assenyala que la edat efectiva de jubilació ha tendit a augmentar en els últims anys.

En aquest sentit, recorda que una de les mesures més rellevants de la reforma de 2011 va ser l'increment progressiu de l'edat legal de jubilació, amb un augment des dels 65 anys el 2013 fins als 67 en 2027.

En concret, en l'article titulat 'Tendències recents en l'edat d'accés a la jubilació', el Banc d'Espanya posa en relleu que aquesta mesura ha estat "limitada" pel notable percentatge d'altes que accedeixen a la jubilació segons la normativa prèvia a la de 2011, així com per les disposicions que permeten mantenir en els 65 anys l'edat legal de jubilació per a les persones amb carreres de cotització prou llargues.

L'organisme assenyala que l'edat d'accés a la jubilació ha mostrat una tendència creixent des de 2006. En concret, entre aquest any i setembre de 2018 va augmentar al voltant de nou mesos, de 63,5 a 64,2 anys. A més, les últimes dades publicades, corresponents a juny de 2020, indiquen que aquest mes va assolir un nivell encara més alt, fins arribar als 64,6 anys.

No obstant això, apunta que aquest increment de l'edat efectiva de jubilació no ha estat constant al llarg dels últims anys. En 2013, quan va entrar en vigor la reforma de 2011, l'edat de jubilació va créixer considerablement i es va situar en 64,3 anys. En els anys següents va baixar i a partir de 2016 va repuntar de nou.

En conseqüència, actualment les jubilacions que es produeixen a una edat inferior a l'ordinària representen encara un percentatge elevat del total de les altes de jubilació; en concret, gairebé un 40%.

Tot i això, destaca que en aquest grup les altes per sota dels 62 anys vénen experimentant un descens acusat, mentre que les jubilacions entre 63 i 64 anys han augmentat considerablement. "Això suposa un impuls a l'alça en l'edat mitjana de jubilació en el grup de jubilacions anticipades", subratlla el Banc d'Espanya.

La institució també ha constatat que els treballadors que es jubilen anticipadament i els que es jubilen parcialment ostenten, de mitjana, una edat de jubilació més primerenca. No obstant, ha assenyalat que aquests treballadors també acrediten períodes de cotització més prolongats i bases reguladores més altes.

64,4 ANYS AL JUNY D'AQUEST ANY

Respecte a l'edat de jubilació, ha recordat que aquesta ha augmentat fins als 64,6 anys al juny d'aquest any i ha posat en relleu que l'increment de l'edat efectiva de jubilació durant els últims anys seria el resultat d'un augment net de l'edat mitjana d'accés a la pensió dins de cada modalitat de jubilació, "compensat parcialment pel pes de les modalitats de jubilació l'edat de jubilació és menor".

També cita l'article 'El retard efectiu de l'edat de jubilació: l'impacte sobre la sostenibilitat de el sistema de pensions', en què diversos autors coincideixen que el retard de l'edat efectiva té diversos efectes sobre el saldo del sistema de pensions.

De fet, posen en relleu que, d'una banda, endarrerir l'edat efectiva incrementa la suficiència de les pensions, a l'augmentar el percentatge per anys cotitzats i disminuir els coeficients reductors per edat, i que, d'altra banda, disminueix el període mitjà de gaudi de les prestacions i la Seguretat Social recapta cotitzacions addicionals.

Segons les dades dels autors de l'article a què fa esment el Banc d'Espanya, en termes nets, un augment d'un any a l'edat efectiva de jubilació es tradueix en un estalvi, des del punt de vista actuarial, d'un 0,9 % en la despesa associada a les noves altes de jubilació, "sempre que l'edat ordinària i, per tant, els coeficients reductors per edat que estableix la normativa no canviïn".

No obstant això, el Banc d'Espanya creu que aquest estalvi no seria homogeni per modalitats de jubilació. Segons l'article recollit pel Banc d'Espanya, un augment de l'edat efectiva, implicaria un major estalvi en la despesa en pensions si es acompanyés d'un increment de coeficients reductors per edat.

També ha recordat que, des d'un punt de vista agregat, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) estima que, a partir del seu model de pensions, que cada any d'augment de l'edat efectiva de jubilació, suposa un estalvi aproximat de 0 , 4 punts percentuals del PIB a la despesa en pensions.