Un estudi mostra que gairebé la meitat de sanitaris catalans està "menys preparat" davant una segona onada de coronavirus

 

El president de Col·legi de Metges de Barcelona (Comb), Jaume Padrós, ha advertit aquest dijous que el 42% dels professionals sanitaris a Catalunya està "menys preparat" física i emocionalment davant d'una segona onada de la pandèmia de coronavirus segons les dades preliminars de l'estudi 'Impacte del Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris'.

Ho ha explicat en roda de premsa al costat de la coautora de l'estudi i professora i directora del departament d'Economia d'Iese, Núria Mas, i la coautora i professora d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora de l'IEB, Judit Vall.

"Aquestes xifres formen part d'uns resultats preliminars però podem fer un toc d'atenció", ha precisat el president del Comb sobre les enquestes que han realitzat a més de 18.000 professionals a Catalunya i que tenen previst ampliar a la resta de comunitats autònomes.

De fet, durant el pic de la pandèmia de coronavirus entre març i maig, el 57,61% dels professionals sanitaris enquestats va assegurar experimentar esgotament físic en el treball i el del 65,3% esgotament emocional.

L'escenari de la pandèmia ha propiciat que un 24% de personal sanitari s'hagi plantejat deixar la professió --en el cas de l'atenció primària puja a un 31% - i un 2% del global "considera aquesta decisió de forma seriosa" .

A partir d'aquests resultats, Padrós ha advocat per replantejar el sistema sanitari català: "Necessitem un sistema que protegeixi la salut dels professionals. Hem de conèixer els factors de risc, que tenen molt a veure amb els models d'organització i l'absència de recursos ".

Sobre l'atenció primària, que actua com a "escut protector de la societat" a l'assumir la majoria de l'atenció derivada del coronavirus, Padrós ha reclamat més recursos, més finançament i models d'organització òptims.

En el marc de la salut mental, el president del Comb ha defensat que des dels primers cursos de formació s'ha de treballar la gestió de les emocions, la gestió de les dificultats, la pressió assistencial i la gestió de la incertesa d'un pacient, de un error i d'un efecte secundari, entre d'altres.

EQUIP

Vall ha destacat que un dels elements "més importants i positius" de l'estudi és que l'estrès i els conflictes ètics són menors quan els professionals sanitaris formen part d'un equip perquè els problemes es gestionen de manera compartida.

De fet, la causa de "més tristesa emocional" en el marc de la pandèmia entre professionals ha estat el fet de no poder estar amb els companys quan han hagut de aïllar-se, ja sigui per un contacte estret o per una infecció, ha ressaltat Padrós .

BUROCRÀCIA

El president ha comentat que durant la pandèmia es va alliberar als professionals sanitaris de "totes les traves burocràtiques" i els equips van treballar, al seu parer, amb molta més autonomia, fins i tot entre diferents nivells assistencials.

Així, ha advocat per una solució de curt abast --més enllà de les reformes estructurals que demanen per transformar el sistema-- com "canviar tota la xarxa de centraletes d'atenció telefònica" i donar més autonomia al personal per atendre el pacient en lloc de dedicar-se a tasques burocràtiques.