El Suprem ultima la seva sentència sobre la primera època de la trama Gürtel, que va provocar la moció de censura a Rajoy

 

El Tribunal Suprem ultima la seva sentència sobre la primera època de la trama Gürtel, que va declarar al PP partícip a títol lucratiu de les activitats de la xarxa corrupta liderada per Francisco Correa i que va incloure arguments jurídics sobre l'existència d'una caixa 'b' al partit que van ser els que, en darrer terme, van provocar la moció de censura que va costar a Mariano Rajoy la Presidència de Govern.

La resolució podria ser notificada aquest dimecres tot i que encara queden serrells per resoldre, assenyalen fonts jurídiques, que precisen que en tot cas els més de 1.000 folis redactats per l'alt tribunal no trigaran a conèixer-se més enllà de dijous que ve. Les mateixes fonts assenyalen que hi haurà una segona sentència, el que vol dir que hi haurà alguna modificació en relació amb la dictada al maig de 2018 per l'Audiència Nacional.

La clau de la resolució, més enllà de la confirmació o no de les condemnes dels implicats -entre els quals es troba l'extresorer del PP Luis Bárcenas-- està en dues qüestions que afecten el principal partit de l'oposició: la sentència haurà d'aclarir si manté que el PP es va lucrar amb Gürtel i també si toca les frases atribuïdes al magistrat progressista José Ricardo de Prada que van donar per feta l'existència d'una 'caixa B' en el partit.

En concret, el tribunal de Gürtel va incloure en la seva sentència que la 'caixa B' era "una estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial a el menys des de 1989, les partides s'anotaven informalment, en ocasions en simples fulls manuscrits com les corresponents a l'acusat Luis Bárcenas, en les que es feien constar ingressos i despeses del partit o en altres casos quantitats lliurades a persones membres rellevants del partit ".

La qüestió és si el tribunal respecta aquests arguments o per contra estima, com sol·licitaven diversos dels recursos, que aquestes expressions van suposar una extralimitació tenint en compte que constitueixen el nucli d'un altre procediment encara en instrucció al jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, en el cas denominat com dels "papers de Bárcenas".

El diari digital El Espanyol apuntava aquest dilluns que el tribunal s'inclina per aquesta última interpretació, el que encara tot i no tenir conseqüència en les condemnes tindria una important transcendència a nivell polític.

A més, si es confirma les condemnes, la resolució suposarà que el Suprem ha rebutjat els més de 400 motius exposats en els 42 recursos dels condemnats --tant persones físiques com jurídiques-- i la Fiscalia.

En aquest cas es confirmaran les penes de presó imposades a 29 dels 37 acusats en el judici, entre ells, a l' 'capitost' de la trama Gürtel, Francisco Correa, a 51 anys i 11 mesos de presó i a el que va ser el seu 'número dos ', Pablo Crespo, a 37 anys i mig de presó.

Es coneixerà també si es confirma la pena de presó per a l'extresorer del PP Luis Bárcenas --en presó provisional-- a 33 anys i 4 mesos, i a una multa de 44 milions d'euros; a el mateix temps que es dóna fermesa a la condemna al PP per haver-se lucrat dels actes electorals de 2003 que van sufragar les empreses del grup Correa a Majadahonda i Pozuelo d'Alarcón, on es presentaven els exalcaldes Guillermo Ortega i Jesús Sepúlveda (també condemnats), per la qual cosa el va obligar a pagar una multa de 245.000 euros com a partícip dels beneficis de la xarxa corrupta.

L'Audiència Nacional va dictar sentència el 17 de maig de 2018 a la qual va afirmar que en el judici, que es va celebrar durant una mica més d'un any, va quedar acreditat que entre 1999 i 2005 (primera època de Gürtel) es va teixir entre el grup de Correa i el PP una estructura de col·laboració estable i consistent.

Una xarxa que va consistir en la prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges, organització d'esdeveniments, dins de la normal activitat de l'esmentat partit polític a les comunitats de Madrid i Castella i Lleó, l'ajuntament de la capital i dels municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo d'Alarcón i a la localitat malaguenya d'Estepona.

La Sala Penal del Suprem, que porta mesos deliberant sobre obri aquest assumpte, està integrada pel magistrat Juan Ramón Berdugo, que és el president i ponent de la sentència; Antoni de l'Moral, Andrés Colom, Susana Pol i Eduardo de Porres.

LA DONA DE BÁRCENAS PODRIA ENTRAR A LA PRESÓ

A la llista de condemnats es troben la dona de l'extresorer popular, Rosalía Iglesias, penada amb 15 anys i un mes de presó i que, de veure confirmada la condemna podria entrar a la presó; així com l'exministra de Sanitat i ex-dona de Sepúlveda, Ana Mato, que va ser multada amb 27.857 en la mateixa condició que el PP per beneficiar-se de regals, viatges i l'organització d'esdeveniments familiars com aniversaris i comunions dels seus fills per part de les empreses de Correa.

En el seu recursos, diverses de les defenses van sol·licitar al Suprem la repetició del judici però amb diferents magistrats, ja que retreuen que el tribunal que va jutjar la Gürtel no tenia "aparença de parcialitat", ja que De Prada, "va coadjuvar" per al canvi de Govern a favor del PSOE amb les seves frases relatives a la 'caixa b'.

Afegien que la imparcialitat d'aquest magistrat va ser qüestionada amb anterioritat per la seva "coneguda amistat" amb l'ex jutge Baltasar Garzón, primer instructor de la trama Gürtel, l'actuació també va ser posada en dubte per diversos dels acusats.

L'actuació en el judici d'un altre dels magistrats de l'Audiència Nacional també va servir a altres defenses per intentar anul·lar la condemna dels seus clients, com la del que va ser secretari d'Organització del PP a Galícia Pablo Crespo, que va arribar a enviar un escrit a la Sala instant a que tingui en compte la investigació que el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) va realitzar en el seu dia al magistrat juliol de Diego per adormir-se durant el judici, encara que finalment va acordar no sancionar-lo.