Universitaris per la Convivència creu que Castells dóna suport als grups independentistes

 

Vista la intervenció del Ministre d'Universitats en la Comissió de Ciència, Investigació i Universitats del Senat del passat dia 8 d'octubre, en la qual, responent a diputats de grups separatistes, els va manifestar el seu suport a les crítiques que esgrimeixen davant la sentència que condemna a la Universitat de Barcelona (UB) per vulneració dels drets fonamentals a la llibertat ideològica, a la llibertat d'expressió i a l'educació, el col·lectiu Universitaris per la Convivència, promotor de la demanda, ha replicat a Castells (carta adjunta), posant-se a la seva disposició per intercanviar parers sobre un tema que considera nuclear per a la convivència democràtica: l'escrupolós respecte a la neutralitat política de les universitats com a actors dotats d'una especial autoritat en l'esfera pública.

Castells va afirmar al Senat que acata la sentència però que considera que aquesta topa amb els drets a la llibertat d'expressió i a l'autonomia universitària. Entén el ministre que aquests drets (llibertat d'expressió i autonomia universitària) emparen els claustres de les universitats per aprovar "qualsevol declaració institucional". Castells va afegir que pronunciar-se sobre qüestions d'interès social forma part del "pensament crític universitari" i "de la funció social de la universitat".

Universitaris per la Convivència explica en una nota de premsa que discrepa d'aquesta valoració al considerar que ni l'autonomia universitària ni la llibertat d'expressió poden donar cobertura a manifestos com els que van seguir a la sentència del Procés.

Segons creuen, el Claustre de la Universitat de Barcelona es va excedir de les seves funcions, al prendre partit per una posició política controvertida. Al fer-ho així, no va respectar el deure de neutralitat a què estan sotmesos tots els ens del sector públic. Difícilment podrà la universitat fomentar el pensament crític quan assumeix de manera institucional una opció política determinada. La lliure expressió de les idees per part de professors, alumnes i altre personal universitari es veu obstaculitzada per la pròpia activitat dels òrgans de la universitat quan aquesta pren partit en lloc de mantenir-se neutral davant el debat.

El col·lectiu reclama que les universitats no són institucions de representació política, i que els claustrals no representen políticament a ningú i que la universitat pública té una funció política de complir, però és la de formar ciutadans amb independència de criteri i la de promoure un espai il·lustrat i lliure d'interferències alienes en el qual totes les idees puguin formar-se, expressar-se i debatre.