dimecres, 25 de novembre de 2020

Espejel discrepa de la resta de tribunal i creu que Trapero i Soler haurien de ser condemnats com a coautors de sedició

|

La sentència de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que ha absolt el més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero i als comandaments polítics de la policia catalana, ha comptat amb el vot particular discrepant de la presidenta de tribunal Concepción Espejel que considera que tant Trapero com el que va ser director de la policia autonòmica Pere Soler van haver de ser condemnats com a coautors d'un delicte de sedició.


El més gran dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero i la seva advocada, a l'arribar a l'Audiència Nacional, on continua el judici a la cúpula dels Mossos d'Esquadra per l'1-O, a San Fernando de Henares (Madrid ), a 3 de febrer i 2020.


En un extens vot particular de 461 pàgines --que contrasten amb les 96 de la sentència- la magistrada estima que ha quedat provat que Trapero, en la seva condició de major del Cos de Mossos d'Esquadra, va sumar els seus esforços al propòsit que se celebrés a tota costa el referèndum de l'1-O que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional.


Espejel incideix que amb aquest fi, a mesura que anaven sent dictades les instruccions del fiscal superior de Catalunya, primer, i la resolució de la magistrada del TSJC, després, de comú acord amb el conseller Joaquim Forn i el director de la Policia, va anar posant diverses traves al seu compliment; oposant-se de manera "contumaç" a la coordinació amb el Coronel Pérez dels Cobos.


A més, la magistrada assenyala que Trapero va presentar un pla per al teòric compliment de la Instrucció de la fiscalia que era deliberadament "ineficaç" per al compliment de l'ordenat i evitar el referèndum.


Així mateix, apunta que el més gran dels Mossos no va introduir modificacions al disseny del pla --un binomi policial per cada col·legi, al marge de la conflictivitat previsible en els diversos centres--, malgrat que se li va advertir que tant el fiscal superior de Catalunya com el fiscal general de l'Estat no consideraven que el pla fos idoni, per ser propi d'unes eleccions legals.


UNA ACTUACIÓ DE MÍNIMS


Espejel suma a això que seguidament el més gran, aprofitant que les ordres contingudes en la resolució de la magistrada del TSJC eren menys concretes que les donades en les instruccions del fiscal superior i la referència continguda en l'acte dictat per la mateixa a la necessitat de preservar la convivència, va pautar una actuació de mínims per part dels Mossos.


Incideix que aquesta actuació es va programar tant per als dies previs com per al propi dia 1 d'octubre, i que es van fixar unes pautes d'actuació per al teòric compliment de la resolució del TSJC, sabent que les mateixes eren clarament ineficaces per impedir el referèndum , més quan el propi major va anticipar el seu contingut als responsables polítics i les mateixes es van publicitar fins i tot per xarxes socials.


La magistrada assenyala així que això va possibilitar que els que instigaven la iniciativa Escoles Obertes coneguessin per endavant com anava a ser l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra, i que n'hi hauria prou la concentració de famílies, gent gran i col·lectius vulnerables perquè els binomis no posessin cap obstacle a l'ocupació prèvia dels col·legis ni a la celebració del referèndum.


SOLER I LES ORDRES DEL GOVERN DAVANT DE LA JUDICIALS


A més, indica que per assegurar que l'actuació de la generalitat dels mossos no suposés obstacle real a l'ocupació prèvia dels col·legis i a la celebració del referèndum, Trapero va establir un rígid sistema de petició de suports per les patrulles i de transmissió d'ordres per part dels comandaments que evités qualsevol iniciativa o actuació directa dels agents; de manera que, quan pogués adoptar alguna mesura, aquesta resultés ineficaç.


Pel que fa a l'exdirector de la Policia Pere Soler, el vot particular explica que no només no va donar les instruccions a què venia obligat, en l'exercici del seu càrrec, per al compliment de la Llei i de les ordres judicials, sinó que, contravenint les mateixes, va sostenir el dret a votar dels ciutadans, que els Mossos havien de garantir-ho, que organitzar un referèndum no era delicte i que havien de prevaler les ordres governatives sobre les que es puguin donar els jutges i fiscals.


I afegeix que va afavorir conscientment que, sota l'aparença de formal acatament de les ordres judicials rebudes, l'actuació de mossos no comportés cap obstacle per a la celebració del referèndum.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH