El Congrés tomba la moció de censura de Vox, la menys recolzada de la història de la democràcia

. El seu candidat, Santiago Abascal, només ha rebut el suport dels seus 52 diputats, molt lluny de la majoria absoluta (176 vots) necessària perquè triomfés, i ha collit vots 298 en contra, incloent a l'PP, UPN i Fòrum Astúries.

|
20201022135911

 

El Congrés ha donat aquest dijous l'esquena a la moció de censura de Vox per treure a Pedro Sánchez de la Moncloa, convertint-se així en la menys votada de les cinc registrades a la democràcia constitucional. El seu candidat, Santiago Abascal, només ha rebut el suport dels seus 52 diputats, molt lluny de la majoria absoluta (176 vots) necessària perquè triomfés, i ha collit vots 298 en contra, incloent a l'PP, UPN i Fòrum Astúries.


El president de Vox, Santiago Abascal


D'acord amb el Reglament, la votació va ser pública i per crida, però en aquesta ocasió, amb motiu de les restriccions derivades la pandèmia, només van poder dir el seu vot de viva veu els presents a l'hemicicle. La resta ho van fer via telemàtica i el sentit del seu vot va ser llegit pel secretari de la Mesa de Congrés.


Per rellevar Sánchez, el candidat de Vox necessitava reunir la majoria absoluta de la Cambra, 176 vots, i com no ho ha aconseguit la presidenta de Congrés, Meritxell Batet, ha donat per rebutjada la iniciativa.


EL 85% DE LA CAMBRA DIU 'NO'


Abascal ha obtingut només el 'sí' dels 52 diputats de Vox, el 15% del conjunt de la Cambra, pel que la seva candidatura ha estat rebutjada per 298 vots, els que sumen els diputats de PSOE, el PP, Unides Podem, ERC, el Grup Plural (Junts, Més País, Compromís i BNG), Ciutadans, PNB, Bildu i l'heterogeni Grup Mixt (CUP, UPN, CC, NC, PRC, Fòrum Astúries i Terol Hi). Ningú s'ha abstingut.


Així les coses, la moció de Vox s'ha convertit en la menys votada de la recent història democràtica, per sota fins i tot dels 68 vots de l'Aliança Popular d'Antonio Hernández Mancha el 1987 i dels 82 que va recollir Pablo Iglesias i Podem el 2017 .


PRECEDENTS


La primera moció de censura data de 1980, quan el PSOE de Felipe González va intentar treure de la Moncloa a Adolfo Suárez, i, la segona, va arribar set anys després, el 1987, quan l'Aliança Popular d'Antonio Hernández Mancha va fer el mateix contra González . Cap de les dues va prosperar, com tampoc ho va fer què, 20 anys més tard, va impulsar Pablo Iglesias el 2017 contra Rajoy.


El 1980, Felipe González va aconseguir el suport de 152 diputats (socialistes, comunistes, andalusistes i tres representants de el Grup Mixt), davant el rebuig de 166 i l'abstenció d'altres 21 --a la sessió es van registrar 11 absències--. És a dir, el PSOE es va quedar llavors a 24 vots d'aconseguir l'aprovació de la moció de censura, el que va catapultar a González, que dos anys després va aconseguir una àmplia majoria absoluta.


Més lluny de la majoria es van quedar les mocions de Pablo Iglesias, que va recollir 82 a favor (Units Podem, ERC, Compromís i EH Bildu), i d'Antonio Hernández Mancha (68 vots de l'aleshores Aliança Popular, antecedent del PP)


L'última moció, la qual va permetre a Sánchez accedir a la Moncloa al juny de 2018, va ser l'única que va prosperar al reunir 180 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís, Bildu i Nova Canàries) davant 169 en contra (PP, Ciutadans, UPN i Fòrum Astúries) i una abstenció, la de Coalició Canària.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA