divendres, 27 de novembre de 2020

El Govern declararà aquest diumenge l'estat d'alarma a tota Espanya davant el descontrol de la pandèmia

|

El Govern declara aquest diumenge l'estat d'alarma per a tot Espanya en un Consell de Ministres extraordinari, després que l'hi hagin demanat deu Executius autonòmics amb l'objectiu de tenir cobertura jurídica suficient per endurir les restriccions de mobilitat i poder fer front a l'increment de contagis de la Covid-19. Per contra, dues comunitats governades pel PP, Galícia i Madrid, s'ha mostrat en contra que el Govern central aprovi aquesta mesura.

Consell de ministres

El president del Govern ha convocat als seus ministres a la deu del matí en el Palau de la Moncloa per a aprovar la implantació de l'estat d'alarma en tot el país, tal com li han demanat la majoria de les comunitats autònomes.


Pedro Sánchez ha afirmat en diverses ocasions que està disposat a adoptar les mesures que calgui per doblegar la corba de contagis. En el seu missatge, també va tornar a instar les regions que es troben en situació d'alt risc a que sol·licitessin l'aplicació d'aquest instrument per poder doblegar la corba.


Després d'advertir de la gravetat de la situació, han estat les autonomies que havien demanat a Govern central que adopti aquesta mesura per poder posar en marxa de manera urgent les mesures necessàries per frenar la transmissió de virus. La petició li havia arribat des del País Basc, Catalunya, Cantàbria, Astúries, Extremadura, la Rioja, Navarra, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana, així com la ciutat autònoma de Melilla.


De moment cap comunitat autònoma governada pel PP ha sol·licitat la declaració de l'estat d'alarma, encara que per exemple Castella i Lleó sí que ha recorregut a mesures dràstiques com el toc de queda, i Madrid ha prohibit les reunions entre no convivents durant la nit.


El Govern no necessita el vistiplau de Congrés per aprovar l'estat d'alarma, però sí per prorrogar més enllà dels 15 dies de vigència inicial. Per això, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va tornar a fer aquest divendres un clar crida al PP perquè garanteixi el seu suport per prorrogar aquest instrument i poder garantir així una cobertura jurídica apropiada per a mesures com el toc de queda. De moment, l'Executiu ja s'ha assegurat el suport de Ciutadans.


PLA APROVAT

El Govern i les comunitats ja han aprovat en el Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut (CISNS) un pla de resposta coordinada que inclou quatre nivells de risc, amb les seves corresponents mesures. En el nivell d'alerta màxima es preveu expressament la possibilitat de recórrer a l'estat d'alarma per donar cobertura a mesures "excepcionals".


Després de superar la primera onada del coronavirus, i decaure l'estat d'alarma iniciat al març per la progressiva pèrdua de suports, Sánchez va adoptar a l'estiu una estratègia de "cogobernança" amb les comunitats, perquè fossin elles les que, en coordinació amb Sanitat, s'encarreguessin de gestionar la pandèmia.


En aquesta línia, a finals d'agost va posar a la seva disposició la possibilitat de sol·licitar l'aprovació d'un estat d'alarma "territorialitzat" que servís com a cobertura jurídica per aplicar mesures de mobilitat més estrictes, si així ho consideraven necessari. En aquest moment, Sánchez, va oferir als presidents autonòmics la possibilitat d'acudir a al Congrés a defensar ells mateixos la seva petició.


El Govern ja va recórrer fa dues setmanes a la declaració d'un estat d'alarma "territorialitzat" per aplicar a la Comunitat de Madrid els confinaments perimetrals a la capital i altres vuit municipis, davant la "preocupant" situació a la regió, i la negativa del govern d'Isabel Díaz Ayuso d'atendre les indicacions del Ministeri de Sanitat.


SUPORT DE CIUTADANS

De moment ja ha rebut el suport de Ciutadans per decretar de nou aquest l'estat d'alarma. La líder del partit taronja, Inés Arrimadas, va cridar a Sánchez per urgir al fet que "prengui el control" i apliqui un pla nacional contra el coronavirus amb mesures "contundents" que evitin un nou confinament, oferint-li el suport dels deu diputats de Cs a Congrés per aplicar l'estat d'alarma en cas que sigui necessari.


No obstant això, encara comptant amb els suports de Ciutadans i els de el PNB, el Govern no tindria garantida encara la majoria absoluta, per la qual cosa hauria de assegurar-se el vot d'altres partits.


La sisena i última pròrroga de l'estat d'alarma de març va tirar endavant el 3 de juny amb 177 vots: els 120 del PSOE, els 35 de Unides Podem, els 10 de Ciudadanos, 6 de el PNB, dues de Más País-Equo, i els de Coalició Canària-Nova Canàries, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Terol Hi.


LA XUNTA DIU 'NO'

La Xunta es mostra "a favor" d'establir restriccions de la mobilitat i de diferents activitats, així com d'actuar "amb contundència i amb garanties" enfront de la pandèmia del coronavirus, però "sense haver de recórrer" a l'estat d'alarma, asseguren fonts de el govern gallec.


En aquest context, la Xunta es reafirma que "s'hauria de poder actuar amb contundència i amb garanties" enfront de la pandèmia "sense haver de recórrer a un mecanisme extraordinari i excepcional" com l'estat d'alarmes.


Per recolzar la seva postura, les mateixes fonts apunten que declarar l'estat d'alarma "té un cost reputació enorme per una Espanya ja molt danyada per la pandèmia i la seva gestió".


De fet, la Xunta recorda que porta "mesos defensant" una reforma de la legislació sanitària per poder prendre mesures "amb les màximes garanties" i que fins i tot va enviar "una proposta" de reforma de la Llei Orgànica de Salut en aquest sentit.


MADRID DEMANA UNA ALTRA ALTERNATIVA

El conseller de Justícia, Interior i Víctimes de la Comunitat de Madrid, Enrique López, defensa que en el Govern regional no estan "en contra de res" però ha retret al president de Govern, Pedro Sánchez, no haver articulat una llei alternativa a l'estat d'alarma.


Que hagi de decretar un estat d'alarma per al conseller té un culpable: Pedro Sánchez. "Nosaltres des del PP, al mes d'abril, li demanem que reformés la Llei Orgànica de Mesures Especials de l'any 1986, per permetre a les comunitats prendre mesures que afecten drets fonamentals per salut pública", ha recordat. López ha criticat que no es fes per "la mandra" de Govern.


Pel que fa a l'estat d'alarma, ha posat èmfasi que aquest suposa "utilitzar un poder excepcional que supera el poder ordinari d'una comunitat" pel que no ha precisat si les mesures aprovades per la Comunitat seran substituïdes.


Segons ha exposat, tothom a Espanya està d'acord que "el gran factor de risc" que està provocant els contagis són les trobades familiars i socials, sobretot a les nits. "Reduir la mobilitat a la nit té una gran eficàcia. Estem evitant que es produeixin aquestes reunions. Això es podia haver fet amb una simple reforma de la Llei Orgànica sense recórrer a un estat d'alarma. El Govern està més preocupat pel delicte de sedició que en matèria sanitària ", ha apuntat.


López ha declarat que "Madrid no rebutja cap mesura que tendeixi a assegurar la salut pública" però ha insistit que s i hauria de comptar ja "amb un instrument legal" per aplicar les seves restriccions. El titular de Justícia ha incidit que l'estat d'alarma "no és optatiu" sinó que "ho imposa el Govern. Madrid no està en contra de res, està a favor de la salut. Estem prenent mesures que protegeixen", ha declarat. En concret s'ha referit a les zones bàsiques de salut on s'han aplicat restriccions que, segons ha indicat, s'ha demostrat que és "el que millor funcionat".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH