dissabte, 28 de novembre de 2020

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya falla en contra d'un altre "nyap" remunicipalizador de l'aigua d'Eloi Badia i Salvador Milà a l'AMB

|

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a fallar en contra de les pretensions remunicipalizadores de l'aigua, "per la porta del darrere", del Vicepresident de l'Àrea d'Ecologia de l'AMB, Eloi Badia i el director de l'Àrea de Presidència , Salvador Milà sobre la modificació de l'article 3 del Reglament del servei del cicle integral de l'aigua aprovada al 2017 i impugnada en els tribunals per l'empresa mixta Aigües de Barcelona Metropolitana de gestió del cicle integral de l'aigua SA.



El regidor d'Emergència Climàtica de Barcelona, Eloi Badia.


La versió modificada de l'article implicava una renúncia de la competència que ostenta de forma irrenunciable l'AMB en el servei d'abastament d'aigua a favor d'aquells municipis metropolitans no integrats en el perímetre d'Aigües de Barcelona. Amb aquest intent el que pretenia, Eloi Badia, novament és l'inici de forma individual de processos de remunicipalització de l'aigua i segregació del territori metropolità, com ha passat a Ripollet, tot i les garrotades i la despesa que ha suposat ja per a les arques de l'AMB, l'obsessió personal d'acabar amb l'empresa mixta Aigües de Barcelona Metropolitana de gestió del Cicle Integral de l'Aigua SA que té plens drets reconeguts pel Tribunal Suprem . De fet el Suprem va avalar que AGBAR seguís gestionant l'aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana a través d'aquesta empresa mixta. El cas és que aquesta nova estratagema li ha sortit malament al duo format per Badia / Milà.


Els motius pels quals l'empresa mixta Aigües de Barcelona Metropolitana de gestió del Cicle Integral de l'Aigua SA va presentar una demanda d'impugnació per la modificació de l'article 3 és perquè es donava:


1) Nul·litat per absència de memòria justificativa de la necessitat i fins la reforma i altres informes necessaris: invalidesa de la justificació que consta en l'expedient.


2) Nul·litat per vulneració dels tràmits d'aprovació inicial i informació pública, als quals es va sotmetre un projecte completament diferent a l'aprovat inicialment.


3) Vulneració de la Llei de Parlament de Catalunya 31/2010 i de la LRBRL, al desprendre l'AMB de competències pròpies, que són irrenunciables, per atribuir a alguns Ajuntaments de l'Àrea.


4) Revocació il·legal d'actes administratius seguint un procediment manifestament inadequat.


5) Nul·litat per omissió de l'informe preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora i per incompetència manifesta de Consell de l'AMB per aprovar una norma reglamentària que desplega la Llei 31/2010.


6) La reforma de l'art. 3 del Reglament suposa una modificació unilateral del contracte entre l'AMB, SGAB i AB, sense seguir el procediment legalment establert.


7) Desviació de poder: ús de la potestat reglamentària d'àmbit metropolità per a fins diferents dels que li són propis.


En la seva defensa els serveis jurídics de l'AMB van al·legar que "el reglament aprovat no desenvolupa la Llei 31/2010, sinó que és manifestació de la potestat reglamentària en l'àmbit d'un servei públic de competència de l'AMB, que el projecte final no comporta alteracions substancials de l'inicialment aprovat, que l'AMB no renuncia a la titularitat i competència en relació a el servei d'abastament d'aigua, que l'AMB no ha acordat la gestió unificada a nivell metropolità de el cicle integral de l'aigua, que no cal informe de la Comissió Jurídica Assessora, que la modificació de l'art. 3 no incideix en les relacions obligacions entre AMB, SGAB i AB, i que no hi ha desviació de poder ".


Segons la legislació vigent recollida en la sentència del TSJC "la interpretació del precepte determina que la competència per al servei de subministrament en baixa i el sanejament en alta i depuració d'aigües residuals és una competència plena que s'atribueix per la Llei a l'entitat metropolitana, a diferència del sanejament en baixa de l'apartat c), on únicament es contempla una facultat de coordinació dels sistemes municipals ".


És per això que en aquesta sentència s'estima que "la competència de l'entitat metropolitana com a única entitat titular del servei d'abastament d'aigua resulta així mateix recollida en la interpretació de la Sala en Sentències d'aquesta Secció de data 5 de juny de 1997, en relació al Reglament de 1994, així com en la de la Secció 4a de data 20 de juny de 2001 la qual porta causa de l'atribució competencial que es va realitzar per Decret-Llei 5/1974, de 24 d'agost, de creació de l'Entitat municipal Metropolitana de Barcelona, que inclou l'abastament d'aigües entre els serveis públics d'interès metropolità, desenvolupat per Decret 3276/1974, de 28 de novembre, pel qual es desenvolupa el Decret-llei 5/1974, sobre organització i funcionament de la entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, ara establerta en l'art. 14 de la Llei 31/2010 abans transcrit".


Pel que "la modificació de l'art. 3 del Reglament Metropolità que aquí s'impugna contravé tals prescripcions des del moment que se suprimeix el règim de transitorietat de les modalitats de gestió indirecta que s'inferia de el Reglament de 2012, per permetre la continuïtat en la gestió, per un període indeterminat i en la modalitat que estimin convenient els Ajuntaments, sense disposar cap límit temporal i assumir l'entitat metropolitana una limitada funció d'informe i coordinació en els termes que estableix l'apartat 3.2.2 ".


Per tant segons el TSJC i així ho diu en la sentència del 20 d'octubre d'aquest 2020 "l'Acord impugnat infringeix l'art. 14 de la Llei 31/2010 en tant que l'entitat metropolitana no només no assumeix la competència per a la prestació dels serveis sobre els quals té competència plena, sinó que a més possibilita la continuïtat en la gestió dels ajuntaments de forma indefinida, sense fixació de límits temporals ni reconeixement de la situació d'excepcionalitat o transitorietat que suposa aquesta situació ".


aigües


Article 14 de la Llei 31/2010


I insisteix "el sistema transitori previst en l'apartat 3.3.1 i 3.3.2 té com a condició que s'adopti l'acord d'integració, sense que en cap moment es contempli la necessitat de la seva adopció ni es fixi un termini per acordar-la, en els termes que estableix l'art. 3.2.1, pel que es tracta d'un sistema que possibilita la prestació indefinida de el servei pels municipis sense integració a l'AMB ".


En conseqüència, la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Cinquena) ha decidit declarar la nul·litat " dels apartats 3.2.1, 3.2.2, 3.2.3, 3.3.1 i 3.3.2 del  Reglament Metropolità de el Servei de el Cicle Integral de l'Aigua a la modificació aprovada pel Consell Metropolità en sessió de data 28 de març de 2017 ".


És a dir, que novament els recursos jurídics de l'AMB s'han destinat a insistir en portar la contrària a la jurisprudència del propi TSJC, el Tribunal Suprem, i fins i tot, la desestimació de petició realitzada davant la pròpia UE per la plataforma afí al vicepresident de l'AMB , Eloi Badia,   Aigua és vida.


Davant de les sentències Eloi Badia té tendència a la mentida  com ja va passar amb la sentència del Suprem en aquesta "guerra de l'aigua" caminant en sentit contrari al qual es treballa en el món enfront del canvi climàtic, on la col·laboració públic-privada és l'opció on conflueixen els esforços col·lectius.


Fins quan l'alcaldessa Colau carregarà sobre les arques públiques els nyaps i obsessions d'Eloi Badia?


LLEGIU L'SENTÈNCIA del TSJC:









Seguirem informant ...

 

relacionada L'Ajuntament de Barcelona accepta desvincular la taxa de residus del consum d'aigua
relacionada Eloi Badia reconeix que no es compleixen les mesures de precaució a les platges de Barcelona

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH