Diverses ONG exigeixen al Govern central una llei per acabar amb el racisme i la xenofòbia

 

Les entitats de l'Aliança per una Llei d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, referents en la lluita contra totes les formes de racisme, xenofòbia i antigitanisme, han tornat a exigir a Govern que compleixi el seu compromís amb l'ONU i aprovi de manera " urgent "una Llei d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, que es troba" estancada des de fa més de 10 anys ".

Així ho demanen ACCEM, l'Associació Rumiñahui, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Creu Roja Espanyola, la Fundació CEPAIM, la Fundació Secretariat Gitano, el Moviment per la Pau-MPDL i Red Acoge.

El passat mes de juliol, l'Estat espanyol es va comprometre davant el Consell de Drets Humans a impulsar aquesta llei. No obstant això, les entitats denuncien que, a data de 16 de novembre, no tenen coneixement que hi hagi cap proposta legislativa que s'estigui treballant al Congrés.

Tampoc compten amb informació sobre que vagi a crear-se un procés de consulta a fi que aquesta llei incorpori un enfocament interseccional que inclogui totes les millores necessàries perquè les víctimes de discriminació trobin resposta.

Les organitzacions que formen part de l'Aliança consideren fonamental que aquest compromís es materialitzi amb caràcter "urgent". En aquest sentit, recorden que una primera versió d'aquest text normatiu es va remetre a al Congrés dels Diputats el 2011, després de més de dos anys de treballs preparatoris en què van participar moltes organitzacions de la societat civil, encara que la seva tramitació es va veure frustrada per la convocatòria d'eleccions.

Les vuit organitzacions han enviat una carta a el Govern d'Espanya en què avisen "les situacions de discriminació" a què s'enfronten en el seu dia a dia les persones amb les que treballen, "que pateixen vulneracions diàries dels seus drets i que, en la majoria de les ocasions, no es poden respondre de manera efectiva, simplement perquè no hi ha un marc normatiu específic que les sancioni o que les abordi de manera adequada ".

Per exemple, les entitats recorden els casos en què "els superiors jeràrquics d'una empresa insten els seus empleats a no donar servei a persones pertanyents a determinats grups", o quan "particulars es neguen a llogar un habitatge a persones gitanes o d'origen migrant ". "Totes aquestes situacions no poden denunciar-se, simplement perquè la nostra normativa no les sanciona", adverteixen.