dissabte, 5 de desembre de 2020

Anwar Zibaoui: "Europa té una oportunitat històrica per incidir en el desenvolupament i la interdependència econòmica de la zona mediterrània"

|

Anwar Zibaoui és el Coordinador General de l'Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME), l'organització més rellevant i representativa del sector privat dels 22 països mediterranis. Especialitzat en Economia, Relacions Internacionals i Internacionalització Empresarial, Anwar coneix en profunditat el món àrab i mediterrani, a més de treballar per reforçar el coneixement mutu i els llaços econòmics i empresarials entre aquests països de l'Orient Mitjà, el Golf i Àfrica i la UE.


Entre les seves iniciatives, destaca la creació i coordinació de programes, plans i projectes per impulsar i donar suport al procés d'internacionalització de països mediterranis amb l'objectiu de promoure la inversió i l'exportació.


Anawr Zibaoui gener 2020 2


Anwar Zibaoui és el Coordinador General de l'Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània / ASCAME


A llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit i exerceix responsabilitats en diverses empreses a Europa, Amèrica Llatina, Orient Mitjà i Àfrica, i en organitzacions internacionals.


1.- Des de fa segles, les cambres de comerç han estat un motor clau en el desenvolupament d'empreses, i han treballat amb governs i institucions per trobar solucions als reptes locals, regionals i globals i donar suport al sector privat. Quins són els reptes actuals de les Cambres de Comerç internacionals?


Les càmeres fomenten l'obertura del comerç i la inversió internacional així com l'economia de mercat. Pel seu caràcter internacional i supra sectorial, parlen amb l'autoritat que emana de les empreses de tots els sectors i de totes les parts del món. Són actors necessaris per jugar un paper clau com a institucions encarregades de promoure l'activitat econòmica i fomentar la cooperació empresarial.


Les càmeres no només han de protegir els interessos dels seus associats, sinó que el seu treball ha de beneficiar l'economia nacional i mundial en el seu conjunt, i per tant, afavoreixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible i ajuden a garantir la pau i la prosperitat global promovent un sistema de comerç internacional més obert i inclusiu i creant un mecanisme sostenible que mesuri i avaluï les necessitats, aspiracions i desafiaments de les empreses del seu entorn.


Han de seguir el seu treball per facilitar el comerç, formació o el suport per explorar mercats internacionals, però hauran d'esforçar-se per brindar als seus membres les eines i el coneixement que necessiten per prosperar i créixer tant en l'àmbit local com global i desenvolupar solucions i serveis intel·ligents i innovadors per a empreses, i adoptar estratègies de futur amb marcs per millorar la competitivitat. Ajudar a avançar a les empreses mitjançant la recerca d'estratègies futures que aplanin el camí per al creixement sostenible i potenciar associacions i partnerships per assolir fites i progressar de forma òptima.


2.- La Mediterrània té un potencial geopolític molt important. Quin paper ha de tenir la UE en la seva relació amb el flanc sud de la Mediterrània occidental?


Europa té una oportunitat històrica per incidir en el desenvolupament i la interdependència econòmica de la zona mediterrània. Per això, la UE ha d'assumir una política global i prioritària Mediterrània i consolidar la Unió per la Mediterrània.


El Mediterrani i la UE necessiten una relació diferent a tots els nivells. El model actual ha de ser renovat davant els nous problemes econòmics, geopolítics, les conseqüències de la pandèmia, la seguretat i el canvi climàtic. Els temps han canviat i cal parlar sense embuts.


La magnitud del desafiament fa que qualsevol mesura actual d'assistència financera sigui clarament insuficient per fer front a aquest repte. Per això, cal una nova política europea per a la Mediterrània, un "Pla compacte" seria una solució realista per resoldre els problemes econòmics endèmics, buscant revitalitzar el comerç i la inversió, estimular l'esperit empresarial. Un Pla compacte de desenvolupament en un moment en què Europa busca noves fonts de creixement i la regió necessita una transformació econòmica.


3.- I Espanya, que té sòlids interessos econòmics a la regió, sobretot al Marroc i Algèria, què ha de fer?


Per a Espanya, el Magrib des de fa anys és una prioritat estratègica i ha intensificat el desenvolupament de les seves relacions econòmiques, tot i algun contratemps, demostrant que a aquest nivell de cooperació l'aproximació entre els teixits empresarials ha donat mostres de dinamisme i una major efectivitat.


El vincle econòmic entre Espanya i el Marroc és asimètric. Són socis naturals, complementaris i necessaris. Espanya és el primer soci comercial, 22.000 empreses d'Espanya exporten a aquest mercat i més de 1.500 són presents en múltiples sectors productius i de serveis, el Marroc és el segon mercat fora de la UE i el primer d'Àfrica.


Les relacions entre Espanya i Algèria presenten elements de complementarietat, amb interessos comuns i sense gran competència, Espanya és el primer client d'Algèria i el seu quart proveïdor amb intercanvis que superen els 15.000 milions d'euros, el 50% de gas que consumeix Espanya ve d'Algèria. Unes 300 empreses espanyoles s'han instal·lat a Algèria, moltes són multinacionals de sectors com la construcció i l'obra pública. Algèria es consolida com un important soci d'Espanya.


Pel que fa a la preocupació europea pels subministraments energètics -un terç del gas natural consumit per la UE procedeix de Rússia-, Espanya s'ha postulat com a alternativa i podria subministrar a la resta d'Europa el 50% del gas que rep de Rússia a través dels dos gasoductes que l'uneixen amb Algèria, el Pere Duran Farell a Gibraltar i el Medgaz d'Orà a Almeria, tot i que caldria completar el gasoducte Midcat a través dels Pirineus catalans. Això convertiria Espanya en país Hub o de trànsit, el que proporciona grans ingressos i beneficis econòmics.


Es necessita un nou enfocament tant espanyol com europeu de les bases de la cooperació amb els veïns magribins. Una política només orientada a la seguretat no pot ser l'única opció, el foment de la cooperació econòmica ajudaria a buscar solucions per als problemes d'immigració i radicalització. Impulsar la interacció intraregional, la creació d'ocupació, la inversió.


4.- En quina situació es troba actualment l'àrea mediterrània a nivell social i econòmic?


A la Regió hi ha una profunda preocupació per les conseqüències socials, econòmiques i polítiques de la pandèmia. És un xoc enorme, inesperat per a la vida pública, la salut, i l'activitat econòmica a l'àrea mediterrània que s'afegeix als conflictes i tensions en alguns països. El canvi climàtic, la demografia, la seguretat, l'energia i la migració són algunes de les preocupacions que la Unió Europea i els països mediterranis han de resoldre.


La regió mediterrània sud i oriental, amb més de 380.000 milions d'euros, està entre els primers socis comercials de la UE. El 70% de les importacions prové de la UE, mentre que el 12% de les exportacions comunitàries es dirigeix als 12 països que conformen la Mediterrània sud i oriental. El 70% d'aquestes exportacions prové d'Itàlia, Alemanya, França, Espanya i Gran Bretanya. No obstant això, el comerç, si bé és important i dens, es manté per sota de les expectatives i hi ha molt marge per al creixement.


La pandèmia de la COVID-19 va revelar la gran fragilitat de les nostres economies i la nostra interdependència. Potser és el moment per repensar la relació entre UE i la Mediterrània i impulsar junts un projecte capaç de competir en un món que cada vegada està més interconnectat i centrat en impulsar grans àrees o unions econòmiques gegants com la gran Associació Econòmica Integral Regional -RCEP- que acaba d'anunciar la seva creació la Xina i els països de Asean i altres com la major àrea de lliure comerç. El pacte comercial Pan-Àsia cobreix un terç de la població i la producció econòmica del món.


5.- Com creu que sortirem d'aquesta pandèmia? Quins elements són per a vostè imprescindibles en l'era post-COVID-19?


La pandèmia de la COVID-19 ha revelat moltes esquerdes en les nostres societats, fent que aflorin problemes polítics, econòmics i socials comuns a tot el món.


Les institucions del contracte social que havien aconseguit durant dècades l'equilibri i posar els fonaments de societats modernes i règims democràtics estan en perill. El sistema que proposava solidaritat i igualtat s'ha degenerat.


Per això avui hem d'emprendre importants reformes i transicions perquè la inclusió, la justícia, la sostenibilitat i la igualtat siguin els fonaments d'un nou model de desenvolupament.


El que més es necessita avui és una visió viable i l'adopció d'un enfocament global per a la recuperació, que al seu torn redefineixi i reimagini l'economia. Les solucions d'ahir no resoldran els problemes d'avui. És imperatiu anar més enllà de la crisi i continuar donant suport al canvi sistèmic per millorar la resistència a futures pandèmies o crisis i el seu impacte socioeconòmic positiu. El camí cap a la recuperació passarà per l'evolució de la demanda, la reconstrucció de la confiança, la salut i higiene, la innovació i digitalització, i la sostenibilitat.


Hi haurà canvis significatius en l'economia en l'era post-COVID-19. Alguns seran estructurals i permanents i altres seran temporals, perquè una vegada que l'amenaça per a la salut disminueixi, no es podran obviar les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19. Es necessita un nou model de desenvolupament econòmic, que englobi també una revolució digital, verd i blau, per aconseguir un sistema just, igualitari i inclusiu que pugui satisfer les expectatives socials i reduir la bretxa d'injustícia. La lluita contra la desigualtat i la pobresa ha de ser al centre d'aquest gran desafiament.


6.-El canvi climàtic ens afecta a tots; què creu que ha de fer els països de la Mediterrània per combatre'l?


La història de la Mediterrània sempre ha estat depenent del clima i la dieta, no hem d'oblidar que els productes de terra depenen de cel.


En els propers anys, les conseqüències de l'escalfament global es tornaran més greus. Si no es prenen mesures urgents, el canvi climàtic i l'escassetat d'aigua a la Mediterrània augmentaran l'impacte dels diferents conflictes i afegiran nous reptes. Cal ordenar els usos, gestionar els recursos i aconseguir la sostenibilitat.


Avui la majoria de països estan començant a patir els efectes de la contaminació i hi ha una creixent consciència que el canvi climàtic no té fronteres, nacionalitat o religió i no es pot aturar construint murs, Afecta a tots. La situació exigeix mobilitzar-se i construir junts un futur sostenible.


A la Mediterrània és urgent impulsar la creació d'economies eficients en recursos i resistents al clima.


És el primer pas cap a un futur que ha d'incrementar la cooperació entre les riberes de la Mediterrània, protegir el seu ecosistema, fomentar el creixement sostenible en línia amb l'Agenda 2030. Ara és el moment d'estimular aquest creixement sostenible a la Mediterrània.


7.- Quin és, segons vostè, el desafiament més gran a què s'enfronta la zona de la Mediterrània?


La Mediterrània, mar de tres continents, amb el seu dividend demogràfic, i els seus recursos naturals és el punt de referència per a la competitivitat del futur com una gran plataforma amb unes característiques úniques per facilitar el comerç mundial.


La regió ha d'impulsar el seu model econòmic i il·lustrar el seu rendiment, excel·lència i demostrar la gran capacitat de gestió per sobresortir i complir amb les expectatives. Això s'il·lustra amb les tecnologies, innovació, transformació digital, l'economia verda i blava i el conjunt de transformacions creatives, però també Turisme, Alimentació, i Energia.


L a integració Euromediterrània i la seva connexió amb Àfrica és una aposta clau per transformar aquesta regió en una destinació d'atracció econòmica i empresarial i de prosperitat compartida. El 1995 es va posar en marxa el Procés de Barcelona i durant aquests vint anys hem pogut desenvolupar una visió de quins són els principals problemes de la Mediterrània i quin tipus de propostes i instruments es podrien implementar a la recerca de respostes, que permetin el desenvolupament de la regió mediterrània i la construcció d'un futur comú entre les dues ribes.


El destí d'Europa i Àfrica està vinculat, i la Mediterrània és l'espai natural d'aquest eix. Cal unir les voluntats, defensar els interessos convergents, apostar per una millor integració i cooperació, cal trencar les pors i dibuixar el futur de les properes generacions.


El segon dia de celebració de la 14 edició de MedaWeek Barcelona, el proper dijous 19 de novembre, presentarem la Declaració de Barcelona del sector privat, amb la proposta de 25 iniciatives clau per impulsar aquest procés d'integració regional avui més necessari que mai en la era post-COVID-19.


8.- Ara que hi ha tanta preocupació amb els recents atemptats terroristes a més de la resposta policial i judicial i de la col·laboració entre la ribera nord i sud de la Mediterrània, quines altres vies s'han de buscar per acabar amb el terrorisme gihadista?


L'estabilitat i la seguretat estan amenaçades per comportaments i polítiques mal planejades que generen més desigualtats i perillosos desafiaments. La història ha revelat una correlació entre el progrés econòmic i el progrés social.


Es necessita una acció seriosa per crear economies inclusives i ocupació juvenil, alliberar el camí per al sector privat, una major inversió pública en infraestructures, en sanitat i educació. Malgrat aquest panorama, els joves de la regió necessiten tenir esperança i un desig d'estabilitat i prosperitat. No hi ha res més poderós que l'esperança d'una vida millor.


9.- Per què creu que l'economia social aporta solucions per fer front a l'actual crisi econòmica?


L'economia social és un sector vibrant de l'economia i fomenta societats sostenibles i inclusives, juntament amb ocupació i creixement, però necessita ecosistemes adaptats i propicis per prosperar.

La Mediterrània s'enfronta a un seriós desafiament demogràfic i precisa crear sis vegades més llocs de treball que els disponibles actualment.


Amb un atur juvenil del 35%, un 45% en les dones, la situació és bastant perillosa en alguns països. Tenir un ecosistema empresarial sa, inclusiu i sostenible, produiria prosperitat i canalitzaria tot aquest potencial.


ASCAME està participant en projectes de la UE que busquen el desenvolupament de la zona. Tot el que tingui a veure amb la creació d'ocupació, impuls de startups, projectes de R + D + I, inclusió de la dona en l'economia, entre d'altres.


L'economia social ha de formar part d'un nou model de desenvolupament econòmic, que englobi també una revolució digital, verd i blau, per aconseguir un sistema just, igualitari i inclusiu que pugui satisfer les expectatives socials i reduir les desigualtats.


10.- Què creu que ha après el món de la pandèmia del Covid-19?


Entrem en un període marcat per una anomenada nova normalitat imposada per un virus anomenat COVID-19. A la inestabilitat política, social, econòmica i financera i per enormes desafiaments per a l'acció humanitària.


La COVID-19 ens ha demostrat que els pilars de la nostra societat de consum són massa fràgils. Ha faltat una regulació de mercat. Les economies són massa interdependents, fins i tot pel que fa a la salut pública tràgicament exposada per l'escassetat de béns essencials en una situació de crisi. Però més que això, aquesta pandèmia és sobretot la demostració dels límits d'un model econòmic i la consciència de l'empitjorament de la concentració de la riquesa en poques mans.


Cal potenciar la creació d'aliances, acords i associacions. Cal subratllar la importància estratègica d'una nova visió d'associació entre les dues ribes de la Mediterrània, el que permetria una vinculació entre els dos continents i una profunda integració entre Europa i Àfrica. La crisi de la COVID-19 demostra que aquesta nova associació sigui encara més necessària per enfrontar-se a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia.


Configura futures aliances per crear un entorn que afavoreixi la convivència i la cooperació entre els pobles de les dues regions. Aquesta acció permetria la integració de les generacions emergents i l'arrelament dels valors de tolerància i acceptació de l'altre, més enllà dels estereotips trillats, lluny de qualsevol forma d'exclusió i rebuig que engendri irreparablement una lògica de confrontació i antagonisme.


11.- Què trobaran les empreses que participin en MedaWeek Barcelona?


La 14 edició de MedaWeek Barcelona, amb el lema 'Time to act: Stronger together', abordarà la situació post-COVID-19 dels sectors clau de les economies mediterrànies i les oportunitats que sorgeixen de la necessitat de la integració Euromediterrània. A més, amb motiu del 25 Aniversari del Procés de Barcelona, en l'esdeveniment es presentarà una nova declaració per reposicionar a la Mediterrània com a actor clau per a la recuperació.


Aquest any les empreses participants tenen un ampli programa amb 17 fòrums que tractaran àmpliament els sectors econòmics clau: Healthcare (Salut i Benestar), inclòs per primera vegada en la trajectòria de MedaWeek Barcelona, Hotels i Hostaleria, Indústria Halal, Desenvolupament de Negocis a l'Àfrica i Dones Emprenedores, un col·lectiu en alça que està aconseguint destacats èxits. També tindrà lloc un Summit amb tres fòrums dedicats a potenciar tres àrees principals, com són la Innovació, la Transformació i Digitalització de pimes i grans empreses, i l'ecosistema de les Startups que acapararan el protagonisme del primer dia de l'esdeveniment, el 18 de novembre . En paral·lel, es desenvoluparan Conferències Mediterrànies (MedaTalks) sobre el sector de Fires i Congressos i Instruments de finançament multilateral, així com diversos webinars com el centrat en el turisme costaner, entre d'altres temàtiques, i es presentaran projectes internacionals de diferents camps d'activitat.



El sector tèxtil, de l'automoció, i el de la logística i distribució també seran objecte d'estudi i debat en un marc de reflexió en el qual els participants podran intercanviar coneixements, casos d'èxit i bones pràctiques per establir les bases d'un model de desenvolupament diferent basat en promoure l'economia digital, l'economia verda i la blava, en línia amb els Objectius de desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.

relacionada Isabel San Sebastián: "El meu nou llibre és un relat de supervivència, amor, lleialtat, coratge, amistat i crueltat"
relacionada Pere Navarro: "L'activitat de la Zona Franca de Barcelona genera 9.000 ME de PIB a Catalunya i es recapten 2.684 ME d'impostos"

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH