divendres, 22 de gener de 2021

Francesc Roig (Càritas): "Aquesta crisi gairebé ha fet desaparèixer a la classe mitjana"

|

La crisi sanitària, econòmica i social que ha generat l'aparició de la covid-19 ha provocat l'aparició de nombroses borses de pobresa. La situació d'emergència és de tal magnitud que les associacions dedicades a ajudar els més necessitats s'han vist desbordades en els últims mesos. Des de fa anys, exceptuant zones en conflicte bèl·lic, no s'havia vist un creixement exponencial del nombre de pobres en tan curt espai de temps com en 2020. I la situació no sembla tenir, de moment, una sortida a mijtà termini. Cu00e0ritas Catalunya President Francesc Roig


El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, reconeix que la situació ha passat de preocupant a angoixant i reclama de les administracions i major compromís amb les persones que més ho necessiten. Una anècdota és suficient per dibuixar la situació. "Conec una persona que fa tot just tres anys era un donant de Càritas, que tenia una empresa. Ara no té empresa ni feina i ha hagut d'acudir a nosaltres per demanar ajuda, ja que està en una situació molt delicada".


En conversa amb CatalunyaPress, Roig reconeix que encara que s'intenti minimitzar la realitat de la situació, només cal fer una volta per determinats barris de la ciutat de Barcelona per adonar-se que el cop que han patit els més vulnerables ha estat impressionant.


Com veuen la situació actual des de Càritas?
La situació ha passat de ser preocupant a ser angoixant. Els indicadors que tenim a Càritas Catalunya, en els quals recollim les dues de les 10 seus que tenim, ens fan preveure una situació descendent no només per als pròxims mesos, sinó per als anys vinents . Fins ara, els ERTO han ajudat a suportar el cop d'aquesta crisi sanitària, econòmica i social. Però, a diferència de la de 2008, hi va haver recursos que van ajudar a mitigar la crisi, com el recurs als avis. Els nostres indicadors ens deien que el 2014 estàvem a meitat de túnel. Però ara ha arribat això, que és més dur, ja que també és sanitària i ha afectat moltes més persones. El confinament ha fet créixer la soledat i l'angoixa. A més, ha repercutit de manera extraordinària en l'economia submergida, i això l'ha convertit en molt pitjor que la del 2008. Llavors, si et quedaves si treball podies recórrer a l'economia submergida, fer treballs per les cases, tenir cura gent gran, etc. Però ara això no ha pogut passar i s'ha paralitzat tot l'engranatge econòmic i social.


Han augmentat molt les ajudes que presten als necessitats?
Al mes de juny tripliquem les ajudes que donàvem a principi d'any. Per això vam fer una campanya de captació de recursos. Només demanem que la gent sigui sensible i multipliqui els seus esforços per ajudar els que pitjor ho estan passant.


Com valora el compromís de les administracions públiques per ajudar els més necessitats?
Les administracions públiques han fet el que han pogut davant d'una situació molt difícil, imprevista i totalment nova. Però un cop passada la primera situació de descol·locació administrativa i social, demanem que prenguin consciència que cal prioritzar les ajudes cap a aquells que més ho necessiten. Hem vist que de vegades s'han diversificat i no han anat en la línia de les necessitats bàsiques i imprescindibles. És veritat que s'ha fet la renda garantida i l'ingrés mínim vital, però la lentitud i la poca agilitat administrativa han generat un malestar molt fort entre els més desfavorits. No es pot demanar a qui no té recursos, que no pot comprar menjar ni roba ni pagar factures energètiques, que faci les gestions a través d'un ordinador. Que no facin el plantejament que tot se soluciona amb el teletreball. P Càritas Catalunya Francesc Roig


Ha canviat molt el tipus de persones que van als seus serveis?

Molts pensen que a Càritas ve un tipus de persona concreta. Però no és així. Ara molta gent té necessitats. I ens hem adonat que són molts els que han perdut el pudor d'haver d'acudir a demanar un ajut. Molts han saltat aquesta ratlla de la prudència i han vingut perquè ho necessitaven, sense importar-li res més. Si hem detectat que la societat s'està polaritzant cada vegada més, que tenim situacions d'un poder insensible enfront d'una realitat dels humils que estan cada vegada més necessitats. Els sectors econòmicament més poderosos cada vegada amb més intocables. La classe mitjana s'ha diluït a la baixa, aquesta crisi gairebé l'ha fet gairebé desaparèixer a la baixa, ja que són moltes les persones de classe mitjana que han perdut la feina o part dels seus ingressos.


¿Càritas té prou recursos per atendre les necessitats de totes les persones que acudeixen a elles?
S'ha comentat que hem gastat tots els nostres recursos, però una cosa és el pressupost i una altra el dels nostres serveis d'atenció bàsica. Aquest sí que ho hem gastat, el mateix que li ha passat a altres entitats semblants a la nostra. Els diners que nosaltres rebem el repartim entre les nostres seus depenent de les necessitats de cadascuna. Els donants han de saber que el que ens fan arribar té un objectiu molt concret. I ara hem vist que ha vingut molta gent que mai havien hagut de recórrer a Càritas.


Estem preparats per a una tercera ona d'aquesta pandèmia?
Si apareix una tercera onada, podem patir conseqüències acumulatives que faran la situació molt més difícil. Si tenim clar que després de tot això res tornarà a ser com abans, ja no hi haurà aquella alegria de despesa i les relacions socials que hi havia abans. Ens replantejarem moltes coses i haurem de reinventar el futur.


¿Es detecta un cert pessimisme en les seves paraules?
Intentem veure les coses en positiu, però no deixem de ser realistes. La realitat és que els sous han baixat, que cada vegada hi ha menys poder adquisitiu, que els bancs estableixen imposicions de comissions per dipòsits bancaris a persones que abans no se les cobraven i ara, que la seva situació és molt pitjor, sí. Si s'analitza la situació, es veu que ningú vol perdre, tots busquen subsistir. No volem ser alarmistes, però la realitat és la que és. Si es mira la televisió, es veuen anuncis de coses que es poden comprar, etc., però si surt sa carrer en barris com el Raval de Barcelona veus que la situació és molt difícil, amb molts comerços tancats i que no tornaran a obrir les portes. Això vol dir que moltes famílies es veuran de cop i volta en una situació molt delicada, sense recursos ni suport.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH