Doctora Àngels González: "Cal regular els jocs que generen més addicció ja que constitueixen un problema de salut pública"

 

Un cop més, la política ha fet possible que un talent marxi a un altre país on pot desenvolupar millor la seva feina. Això ha suposat que Catalunya perdi una magnífica professional. Ens estem referint a Àngels González que és Doctora en Psicologia, especialista en Psicologia Clínica i Professora Adjunta al Departament de Psiquiatria, Escola de Medicina de la Universitat de Yale. La Dra. González té una llarga experiència en docència, investigació, promoció de la salut, prevenció i tractament dels problemes de salut mental i addiccions.

Àngels González és Doctora en Psicologia i professora a la Universitat de Yale.

Va fundar el primer centre de tractament i investigació de el joc patològic en el Departament de Psiquiatria de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Va publicar el primer llibre a Espanya sobre el joc patològic i va posar en marxa i va liderar els serveis de joc patològic en el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, aconseguint que el joc problemàtic i patològic es considerés un problema de salut pública i s'inclogués a la cartera de serveis dels centres de salut de Catalunya, beneficiant tant als pacients com als seus familiars.

Ha rebut premis per la seva excel·lència en investigació i tractament dels problemes de salut mental i addiccions i és una persona reconeguda internacionalment sent membre fundador de prestigiosos centres internacionals sobre l'estudi de el joc patològic. Fa deu anys la Dra. González es va traslladar als Estats Units perquè estava interessada a desenvolupar polítiques innovadores de salut mental i addiccions ia causa del seu interès en la recuperació centrada en la persona i la inclusió en la comuniqueu de les persones amb problemes de salut mental, ha acabat donant classes al Yale Program for Recovery ad Community Health i està involucrada en projectes de recerca i formació nacionals i internacionals. Amb ella hem parlat sobre addiccions.

Doctora, L'addicció al joc és una malaltia?

Sí, és un trastorn de tipus mental, el que significa que està dins del camp de les malalties mentals. L'addicció és un trastorn mental reconegut per l'Associació Americana de Psicologia i Psiquiatria, per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i està en els manuals de diagnòstic amb els criteris diagnòstics i tractament. Per tant. Rotundament sí. És un trastorn de salut mental.

"Sí, l'addicció al joc és una transtorn de salut mental"

L'addicció a el joc patològic és en aquests moments un greu problema i afecta un gran nombre de persones. Ho converteix en un problema de salut pública?

Sí, sí. Quan jo treballava a Barcelona, l'any 2005 em van trucar del Departament de Salut perquè organitzés els serveis de joc patològic a Catalunya. Des d'aquest moment, el tema del joc patològic es va convertir en un tema de salut pública. Això va ser molt, molt, molt important perquè els jugadors, les persones que tenien un problema de joc patològic, encara que estaven reconegudes en tots els manuals de diagnòstic, estaven bastant desemparades en els mateixos serveis de psiquiatria dels hospitals públics de Catalunya. No es valorava massa o no es tenia en compte que això era un problema que afectava a bastants persones, a les seves famílies, amb molts problemes de tipus social i també de tipus judicial. En aquest moment, el Departament de Salut va veure la importància d'organitzar aquests serveis i va ser el moment en què vam posar les directrius perquè es considerés un problema de salut pública.

Com s'arriba a ser un ludòpata?

Hi ha diferents maneres d'arribar, segons els factors de vulnerabilitat que tenen les persones. Estaríem parlant de factors biològics, psicològics i socials, i també estaríem segons aquesta persona està vivint. Per exemple, en una societat on no hi ha o tenen mesures de prevenció, ja que hi haurà menys persones amb aquest problema que en una societat on avui hi ha molt "joc" al carrer entre cometes, o que l'accessibilitat de el joc és fàcil i on les empreses de joc no tenen mesures de prevenció. Aquest seria una mica el panorama. També cal tenir en compte que hi ha persones amb uns factors de vulnerabilitat importants. És com l'alcohol. Hi ha persones que poden beure tota la vida una copa o dues en els menjars, i mai va a convertir-se l'alcohol en una addicció. El joc és el mateix. En canvi, altres bevent el mateix, cada vegada tenen més necessitat de beure, i desenvolupen un problema d'alcoholisme. I bé, això és perquè aquestes persones tenen facilitat. El joc és el mateix.

Els casinos als Estats Units són llocs molt socials on va la gent per què dins el casino hi ha botigues, restaurants de tot tipus i també hi ha concerts. Llavors, van famílies senceres, no a jugar, sinó a passar el dia. És un lloc d'oci i de diversió, però moltes d'aquestes persones que van mai van a tenir un problema de joc, i altres sí, perquè són vulnerables. Per això és tan, tan important, conèixer quins són els factors de vulnerabilitat d'aquestes persones. Després també les empreses de el joc, les companyies de joc han de posar en marxa mesures de joc responsable per evitar que les persones puguin seguir jugant, i poques d'elles tenen a tenen addicció.

Dra. González: "Als EUA famílies senceres van als casinos, a passar el dia"

A Amèrica del Nord s'ha fet un estudi de la indústria de el joc on hi ha polítiques públiques, legislatives i de fiscalitat que fan que les persones amb addicions a el joc estan més protegides que a Espanya ¿com ho fan?

Als Estats Units, els casinos, depèn dels estats estan protegits. Aquí a  Connecticut  tenim dos macros casinos que són llocs d'oci i fins a les Vegas és un lloc que està dedicat absolutament a el joc i els hotels estan dins dels casinos i aquesta ciutat viu d'això, però també està tot molt organitzat. Nosaltres, a Catalunya, també ho teníem molt ben organitzat des de l'any 2005 fins l'any 2008 que va canviar el govern i fins llavors érem un model a seguir i internacionalment reconegut. Per què vam posar el joc patològic en els serveis de psiquiatria dels hospitals públics. Hi va haver un reconeixement. Els pacients eren a la mateixa sala d'espera que la resta de pacients que anaven a altres especialitats. Amb la qual cosa, a la sala d'espera quan entraven a la consulta ja estaven molt millor perquè s'adonaven que tenien un problema i que estava reconegut pel Departament de Salut, pels seus metges, per les seves polítics. Però això es va acabar amb el canvi de govern.

Aquí als EUA, el tenen organitzat de la següent manera en cada estat. Expliquen un estament que depèn de el departament de Salut i Addiccions. Des d'aquest departament s'organitzen totes les polítiques de joc patològic, es donen les directrius. El Departament de Salut, té un responsable que porta els serveis de joc patològic i ofereixen tractament. Aquests també ofereixen ajuda per a la investigació. Per exemple, la Universitat de Yale, on jo treball té acords amb el Departament de Salut de Connetica de salut mental i addiccions. . A més de tot això la indústria de el joc ajuda econòmicament per fer recerca a la Universitat. Hi ha estudis que estan pagats per la indústria de el joc, no totalment, però ajuden. Aquí les persones se senten més protegides perquè disposen de més recursos.

Hi ha moltes modalitats de jocs? Quina d'elles generen més addicció?

Bé, les modalitats que tenen resposta immediata. La gent aposta i immediatament el jugador té el resultat. Aquestes són les que generen més addicció, com, per exemple, les màquines recreatives. Estic parlant de el joc presencial. Les màquines recreatives, són un dels grans jocs que poden crear més addicció. Juguen on la resposta és immediata i on l'aposta, doncs també, és més, més econòmica, encara que després es gasten molt més. Si és així, és que tenen problemes amb els jocs. Els casinos a l'estar com més protegits es tenen més problemes, em refereixo a Espanya. Aquí a Estats Units pot entrar qualsevol persona a al casino, però han de tenir els 21 anys. Però no han d'ensenyar el DNI. A Espanya està més protegit. Ara els casinos han posat més màquines, hi ha més jugadors que van a les màquines recreatives perquè l'aposta és menor.

I l'accés al joc en línia?

Després estaria, l'accessibilitat de el joc a través de línia. Al tenir aquesta facilitat d'accés des de casa o des de qualsevol lloc també s'ha convertit ara en un problema.

Dra. González experta en addiccions.

Fa uns anys no teníem, no hi havia jugadors patològics de jocs en línia. Però ara, com aquesta facilitat de poder fer tot des de casa, ho tenen més fàcil ia més no el veu ningú, genera un problema.

Però depèn molt de la persona, perquè hi ha persones que no els agrada gens el joc en línia perquè el que els agrada és anar a l'casino, el que els agrada és jugar i jugar, mentre estan prenent alguna cosa per poder jugar amb la màquina si els agrada el joc presencial. No tots els jugadors patològics són iguals uns tindrien més inclinació pel joc en línia, altres pel joc presencial. Per això, tant si el joc és presencial com si és online són importants les mesures de joc responsable que s'han d'anar revisant. Jo recordo que també en aquest període de l'any 2005 a l'any 2009 que jo vaig estar al Departament de Salut, treballem moltíssim amb el departament d'Interior, llavors portava el tema de el joc i vam aconseguir fer mesures de joc responsable amb persones. Van venir experts dels Països Baixos companys meus que es dedicaven al joc responsable i aquí vam poder, organitzar i posar aquestes mesures. Això és l'important.

Quines mesures eren?

Vam tenir reunions amb empresaris de el joc, amb polítics i amb persones afectades de el joc Amb totes aquelles persones vinculades d'alguna manera en el tema de el joc i de el joc patològic. Llavors a través de converses amb aquests grups vam poder veure en aquell moment que aquestes reunions, contactes i intercanvis s'ha de fer periòdicament, si no, no serveixen que és el que no s'està fent ara a Catalunya. No s'han produït canvis, se segueix amb el mateix sistema de fa 15 anys.

Aquestes reunions s'han d'anar fent periòdicament perquè el joc hi ha nous models, canvien les persones, canvien els polítics. Llavors revisant en aquell moment el que vam veure és que era molt important, per exemple limitar, l'accés de el joc, que no fos tan accesible.También posar notes, en les màquines, en els casinos, en els casinos, per exemple, tenien informació que es pot veure en línia i es pot també tenir accés quan arribes, on s'explica perquè el pacient, la persona pugui tenir una informació, els senyals per les quals em puc convertir o tinc el risc que el joc pot ser un problema . Seria tot aquest seguit de mesures que alerten la població de jugar com a entreteniment pot estar bé, però el joc té riscos.

Informar és molt important i informar de totes les troballes que estem trobant al llarg dels anys.

És molt important, el seguir posant a disposició llocs i tractament que van canviant també al llarg dels anys, perquè la població és diferent i també posar recordatoris en els llocs de joc. Jo recordo que en aquesta època que vaig estar al Departament de Salut jo vaig anar a fer classes als crupiers dels casinos perquè ells poguessin detectar a aquells jugadors que podien tenir un risc. Vam donar classes, xerrades a la indústria de el joc. També als advocats, jutges a la policia, als Mossos d'Esquadra.

Quan els mossos van tenir competències de el joc il·legal jo vaig anar a la primera promoció dels Mossos a donar-los xerrades sobre el joc patològic. Aquesta va ser una etapa daurada en el sentit que totes, totes les classes, les persones involucrades en el tema de el joc van tenir informació i preparació. Aquestes són les mesures. Aquestes són les millors em va dir un jutge.

Per exemple, un jugador patològic pot delinquir, delinqueix. Bàsicament comet furts per seguir jugant. Aquests poden ser petits i grans. He tractat, amb directors d'entitats bancàries, directors d'hotels, perquè s'han jugat els diners dels clients. Bé, aquestes persones han estat denunciades i han anat a judici. Els jutges quan jo vaig començar amb aquest tema no tenien ni idea que això era un trastorn mental i aquí va estar els nostres treball de conscienciació. També vam donar formació als advocats. A partir d'aquí, en els judicis, es van tenir en compte si la persona tenia un problema de joc patològic això era un atenuant per la sentència. Això va ser molt important que es poguessin fer informes psicològics, peritatges i això davant del jutge servia. Aquesta consciència que hi va haver a nivell polític, a nivell de tots els estaments, a nivell de metges, psicòlegs, això va ser molt important per a col·locar aquest problema dins d'un problema de salut, que és on es mereix estar.

Hi ha experts que diuen que és necessari crear un marc normatiu més restrictiu que reguli el joc i també la publicitat dels jocs en línia. Què opines tu?

Absolutament d'acord això és vital. Aquesta seria una de les mesures de joc responsable. O sigui, limitar la publicitat de el joc. Recordo d'aquestes campanyes per deixar de fumar que es hicieorn fa anys de posar en els paquets de tabac els missatges dels efectes de l'tabac en la salut de les persones. També és molt important començar amb aquestes mesures de prevenció a les escoles. Que ja els nens des de petits sàpiguen que l'alcohol, el tabac i també el joc poden crear addició .Ja hi ha nens que comencen a jugar bé petits. Jo tinc pacients que han començat a jugar bé joves. Llavors per a mi és important que les polítiques de prevenció tinguin en compte això, els subtipus de pacients. Així es pot arribar molt més a moltes més persones i no costa res. Aquí, per exemple, els donen una classe perquè aquests nens sàpiguen que estic no és acudit, que hi ha un risc i moltes vegades detecten aquests problemes a casa, amb els pares. Aquesta és l'opinió que jo tinc sobre les polítiques de prevenció.

Ets partidària de prohibir alguns dels jocs que creen més addicció?

Sí, sí. no sé ara com està a Espanya, però quan jo vaig marxar les màquines estaven en tots els bars o en la majoria de bars. Jo això evidentment ho trauria. Jo el joc, el posaria en llocs específics per jugar, però a Espanya per anar a al casino no t'has de desplaçar.

A Las Vegas has d'agafar un avió i anar-te'n allà. Aquí a  Connecticut el casino més a prop està a 45 quilòmetres, gairebé una hora de camí en cotxe, llavors està en un lloc apartat on només hi ha això. També s'aconsegueix tenir aquesta addicció segons qui. Però ja t'has de desplaçar. Però aquí no. Crec que seria molt important treure les maquines escurabutxaques dels bars i hotels perquè no hi hagués més aquests casinos petits que quan jo me'n vaig anar també estaven al carrer de més difícil accés, però per això hi eren. Això sí que jo ho suprimiria.

I les apostes esportives?

Aquí hi ha un negoci molt important però aquí també s'hauria de parlar amb la indústria de el joc i els professionals de la salut per veure quins d'aquests jocs són els que poden crear més problemes. Això és el primer que s'ha de fer, ia partir d'aquí, començar a veure quins jocs són més perillosos que altres, quins tenen més acceptació i juntament amb la indústria de el joc posar mesures de joc responsable. Perquè qualsevol persona addicta pot entrar a jugar amb una targeta de crèdit que pot ser dels seus pares i jugar sense mesures de conteción. El que vull dir és que cal regularitzar-ho tot, absolutament tot.

Dra. Àngels González "A Espanya sí que es necessita una regulació profunda"

Per això a mi m'hauria agradat molt fer-ho a Catalunya però no va quallar. Però la idea quan jo vaig venir aquí als Estats Units era poder seguir implementant mesures de joc responsable a Catalunya juntament amb la DA, juntament amb la indústria de el joc. Aquí al departament que estic treballant a Estats Units es fan coses similars. Però això no va quallar a Catalunya. Això va ser una pena, perquè es podria haver fet sense massa recursos, només que la indústria de el joc hagués estat més conscienciada. El podíem haver regularitzat. Però no, no es va donar el cas. No hi ha ara aquella motivació que havia de l'any 2005 a l'any 2008.