dissabte, 19 de juny de 2021

Poliorama: «El mètode Grönholm» és "el text català més representat pel món en tota la història del nostre teatre"

|

"« El mètode Grönholm »és, sense cap dubte, el text teatral català (i quan dic català vull dir, és clar, escrit originalment en català) més representat arreu del món en tota la història del nostre teatre. Hi ha "èxits" relatius, circumstancials, puntuals, que el vent es pot portar. L'espectacle s'estrena i s'oblida. Però per sort el text roman. I el text de «El mètode Grönholm» s'ha convertit, tan sols uns pocs anys després de la seva estrena, autèntica història del nostre teatre contemporani. Del nostre teatre de tots els temps. És un fet objectiu, indiscutible".


Teatre El meu0300tode Gronholm


No ho dic jo, ho diu Sergi Belbel. Amb perdó de Guimerà, Rusiñol o Sagarra i fins de La Cubana i La Fura dels Baus i de tants altres que crèiem els epígons al voltant dels quals girava la història de teatre autòcton. Jordi Galceràn és a dia d'avui l'autor dramàtic català més universal ja que «El mètode Grönholm», als disset anys de la seva estrena, ha estat traduït a una trentena d'idiomes i s'ha representat en seixanta països. Déu n'hi do. Ara mateix ha tornat a Teatre Poliorama en la seva quarta temporada en aquest mateix local.


Quina és la raó de l'èxit d'aquesta comèdia? Doncs bé, jo diria que concorren per a això una sèrie de factors. El primer de tots, que narra una situació d'absoluta actualitat, al menys en el nostre món: la competició entre quatre candidats que diuen optar a un lloc de treball de nivell directiu en el si d'una important empresa i que coincideixen a l'hora de realitzar l'última prova. Però el punt de partida ha estat treballat per Galceràn d'una manera magistral de tal manera que en el desenvolupament de l'acció dramàtica se succeeixen una sèrie de fets i circumstàncies imprevistes que posen en dubte la pròpia personalitat dels personatges sotmesos a una successió de proves surrealistes destinades que condueixen a un desenllaç insospitat i sorprenent. Hi ha alguna cosa més: el diàleg entre tots ells està ple de situacions afortunades -gags- que mouen a la hilaritat a el públic i fan que aquesta obra, que podia haver adquirit, tenint en compte el seu nus argumental, un caràcter essencialment dramàtic, es transformi progressivament en una sàtira divertida que ens convida a riure'ns dels nostres propis prejudicis i ambigüitats.


Belbel ha dirigit, un cop més, la posada seva escena que protagonitzen al Poliorama Enric Cambray, Mar Ulldemolins David Verdaguer i Marc Rodríguez amb excel·lent ofici, assumint els seus respectius personatges, polièdrics, equívocs, desconcertants però, alhora, molt divertits fins i tot en el context de la, per a alguns d'ells, fictícia i fins i tot tràgica competició que sembla unir-los en un mateix lloc.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH