La UE espera que Espanya reformi estructuralment les pensions i l'ocupació a canvi del paquet d'ajudes

 

Brussel·les és conscient el problema d'Espanya amb la sostenibilitat de les pensions. D'altra banda també saben que l'ocupació no és el punt fort d'Espanya, on l'atur dobla la mitjana europea. És per això que des de la UE esperen que Espanya reformi estructuralment els àmbits en què suspèn de cara a atorgar les ajudes europees. En concret, s'espera d'Espanya que canviï les pensions, que millori l'àmbit laboral i la unitat de mercat i per això reclamen un pla coherent al govern.

A diferència del que va passar amb l'última crisi, Brussel·les ja no imposa unes regles sinó que convida als països que aprovin algunes mesures a canvi del paquet de fons europeus de 750.000 milions.

La Comissió espera que Espanya pugui canviar els tres grans pilars que no funcionen, per la qual cosa s'espera que reformi el sistema de pensions, que redueixi l'atur i augmenti l'ocupació i que acabi amb la temporalitat laboral. També esperen una llei d'unitat de mercat per acabar amb la regulació autonòmica.

Des de la Moncloa han decidit fer cas a les recomanacions dels socis europeus, i Espanya està negociant ja un paquet de mesures que espera presentar al gener. Entre les mesures, l'Executiu haurà d'explicar detalladament a quin dediquessin els 750.000 milions, la meitat dels quals serà a fons perdut.

Així doncs, l'Executiu espanyol espera modificar la llei d'unitat de mercat sense incomodar els partits nacionalistes, que li han assegurat els PGE. D'altra banda, la reforma de pensions, que anirà de la mà del Pacte de Toledo, serà presentada pel ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. A l'una, la vicepresidenta Nadia Calviño i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, tractaran de garantir una reforma laboral que derogui parcialment l'última reforma del PP.

Sembla que des de Madrid ja estan intentant promulgar les reformes i ha hagut diverses reunions, tant internes com amb Brussel·les. Així i tot, saben que serà difícil arribar a acords entre totes les parts de govern i amb tots els partits i agents socials.

Per la seva banda, Brussel·les espera aprovar els plans de recuperació de cada país a l'abril, per al que pretén tenir lligades les reformes dels països. Des de la UE saben que els pactes amb Espanya seran complicats, així com els pactes als quals hauran d'arribar amb Irlanda, a qui demanen que reformi el sistema impositiu per no ser el pseudoparadís fiscal europeu.

Un cop lliurat el paquet d'ajudes, Espanya haurà de comprometre a complir amb les reformes proposades a Brussel·les. Des de la UE creuen que l'economia espanyola caurà finalment un 12,4% i el deute no deixarà d'augmentar a final d'any, de manera que compten que les negociacions seran dures.

Les negociacions estan sent liderades per Calviño al costat espanyol i per Vladis Dombrovskis i Paolo Gentiloni al costat europeu. Tant un bàndol com l'altre estan sent prudents de moment, però Europa està vigilant de prop les mesures que Espanya pren amb les pensions. De fet, Calvió va assegurar que Brussel·les està "analitzant" com funcionen les mesures adoptades, ja que no va agradar que el PP vinculés les pensions a l'IPC.

En l'àmbit del mercat laboral, la Comissió Europea espera que Espanya prengui mesures en els serveis d'ocupació i la reducció de la temporalitat, així com un pla per als empleats que perdran la feina al retirar els ERTO, molts del sector serveis.