dimarts, 13 de abril de 2021

Gemma Lienas: "Quan vaig començar a llegir la Simone de Beauvoir i la Betty Friedan vaig descobrir que jo era feminista"

|

Com podem ajudar a crear comunitat en un moment de pandèmia? Què podem fer per ciudar el medi ambient? Com tenir paciència quan estàs confinat? Gemma Lienas (Barcelona, 1951) s'apropa a aquestes qüestions i moltes altres en el seu nou llibre infantil 'Petits contes amb grans valors', que busca ensenyar els nens i nenes valors ètics que els ajudin a crear consciència d'una societat millor. 


 ANA1819 Copy Ana Garcia


Gemma Lienas / Ana Garcia



Quan decideixes escriure contes infantils i novel·les per a adolescents?

Vaig començar escrivint novel·les per a adolescents perquè tenia els meus fills adolescents. Després vaig escriure per a adults, i després he escrit coses per nens i nenes perquè tinc els meus néts, que ara ja són adolescents, però que fa uns anys eren nens i nenes petits.


En aquest llibre treballo valors ètics. Valors que no tenen a veure amb la moral sinó amb l'ètica, amb la filosofia, i que permeten tenir unes pautes per viure que ens fan millors persones i que com a societat ens fan una societat millor.



De què parla 'Petits contes amb grans valors'?

Són deu contes que segueixen una mica la mateixa línia del anterior llibre -'El llibre de les emocions per nenes i nens'- de voler explicar contes per als nanos i que s'ho passin bé. Aquest és el meu primer objectiu, que es puguin posar a la pell dels personatges, i per tant intento crear uns personatges amb què se sentin còmodes. Intento que les històries tinguin un cert humor i una certa tensió narrativa, misteri... i hi poso un personatge màgic, en aquest cas, el follet blau, que és un follet que canvia de color en funció de com està d'humor i que a més ajuda els nens i nenes a trobar solucions. No és màgic, perquè no els resol la vida, sinó que els ajuda a trobar solucions per als problemes que se'ls presenten. En aquest llibre treballo valors ètics. Valors que no tenen a veure amb la moral sinó amb l'ètica, amb la filosofia, i que permeten tenir unes pautes per viure que ens fan millors persones i que com a societat ens fan una societat millor. Des de saber demostrar gratitud, reconèixer les qualitats i els mèrits dels altres, etc.


N'hi ha tres que vaig escriure durant el confinament i per tant estan pensats amb els ulls de què podem millorar de la nostra manera de ser quan estem patint una situació d'aquestes. Cada conte porta el títol i després un subtítol per als adults, perquè vegin què s'hi treballa.


Quins creus que són els reptes d'escriure llibres per a infants?

Jo crec que són els mateixos que quan escrius per joves, que és que es puguin posar a la pell dels personatges que escrius. En literatura això és molt important, les nostres neurones mirall són molt potents, i es posen en marxa quan veiem que algú fa una cosa. Són neurones que ens permeten ser molt empàtics. Quan veiem que algú plora, sentim pena, i ens posem a la seva pell. Les mateixes neurones es posen en marxa quan llegim, i per tant, quan llegim les nostres neurones ens permeten ser aquell personatge. És important crear personatges i situacions amb què els lectors i lectores d'aquella edat es puguin sentir representats.


El feminisme com a doctrina i manera d'estar al món, no el vaig descobrir fins l'adolescència. Però jo vaig ser feminista molt joveneta.



La Carlota és un personatge que ha marcat bastant la teva trajectòria professional. Com sorgeix la idea dels diaris de la Carlota i quina evolució viu?

El diari lila de la Carlota va sorgir perquè volia escriure un llibre de feminisme per a gent jove. Havia escrit dos llibres que tenien una protagonista femenina, que es deia Carlota -'Així és la vida, Carlota' i 'Ets galàctica, Carlota'- i temps després volia escriure un llibre de feminisme per gent jove, perquè m'adonava que molta gent jove pensava que això del feminisme era una cosa passada de moda, que ja no calia perquè ja érem tots i totes iguals.


Vaig començar un llibre, però quan portava unes quantes pàgines em va semblar que no funcionava, que era molt avorrit i que la gent jove no hi entraria. Finalment vaig decidir escriure des del punt de vista d'una persona jove, com si fos ella mateixa que anés descobrint les coses. No com algú adult que ho va explicant, sinó com algú que ho va descobrint. Aleshores vaig decidir fer servir un personatge que ja tenia, la Carlota. A partir d'aquí vaig fer el diari lila de la Carlota. Quan vaig fer-lo, vaig pensar que tocava el tema de la sexualitat molt de passada i que calia fer un llibre sobre sexualitat, que va ser 'El diari vermell de la Carlota'. Després vaig pensar que calia fer un llibre que parlés de tres tipus de violència que poden patir els joves, una de les quals és la violència de gènere, que pateixen les dones pel fet de ser dones. Després ja van venir el groc i el taronja, que parlen de drets humans i immigració.


 ANA1907 Copy Ana Garcia


Gemma Lienas / Ana Garcia


Com descobreixes el feminisme i què significa per tu en aquell moment?

El feminisme com a doctrina i manera d'estar al món, no el vaig descobrir fins l'adolescència. Però jo vaig ser feminista molt joveneta. Al meu voltant vivia en un món que em semblava molt estrany, ja que els meus pares em deien coses que no entenia. Per exemple, coses com que l'home era el cap de família, que les nenes i nens havien d'anar a escoles separades i les nenes estudiaven coses diferents que els nens o que les noies no eren majors d'edat fins als 25 i en canvi els nois als 21. A mi tot allò em va anar sublevant, i a l'adolescència, quan vaig començar a llegir la Simone de Beauvoir i la Betty Friedan, vaig descobrir que jo era feminista. El que m'estranya és que no es fessin totes feministes.


Les editorials t'ho posen menys difícil que abans perquè puguis publicar. Ara, també és cert que els premis són molt més sovint per als homes.


Penses que hi ha una mirada feminista en els teus llibres, tant per adults com per adolescents i contes infantils?

La meva mirada és així, és feminista, i no la puc canviar quan escric. Per posar un exemple, García Márquez va escriure 'Historia de mis putas tristes', la història d'un home de 80 anys que ho vol celebrar anant al llit amb una nena verge de 13 anys. Jo hauria pogut triar aquesta història? Clar, però l'hauria explicat des dels ulls feministes, explicar com és de terrible vist des dels ulls de la nena de 13 anys. Per tant, jo no trio els temes ni la meva mirada. De la mateixa manera que hi ha molts llibres patriarcals perquè la gent no se n'adona i tenen aquesta mirada, els meus llibres sempre tenen la meva mirada perquè és la que va amb mi.


Com creus que ha canviat el panorama editorial per a les dones des que vas començar fins avui?

El panorama editorial ha canviat en el sentit que ara, sent dona, és una mica més fàcil publicar que abans, perquè han descobert que les dones venem llibres. Venem llibres perquè hi ha més dones que llegeixen que homes, i per tant les dones se senten molt més identificades sovint amb allò que escrivim les dones. Per tant, les editorials t'ho posen menys difícil que abans perquè puguis publicar. Ara, també és cert que els premis són molt més sovint per als homes, quan s'ha de demanar algú que faci alguna representació d'alguna cosa sempre és un home... És a dir, segueix sent difícil.


Així i tot, crec que una de les coses que les dones han guanyat, i això es veu molt bé en política, és representativitat. Per exemple, en política, totes les quotes positives s'ha aconseguit que hi hagi tantes dones com homes aproximadament. Ara, una cosa és tenir representativitat i l'altra és tenir poder. El poder encara estem molt lluny de tenir-lo.


Tens algun projecte de futur? Penses seguir escrivint contes per nens?

Justament ara estic escrivint una novel·la per adults, ja estic pràcticament acabant-la. També en tinc una per joves al cap, i està a punt de sortir alguna cosa meva per joves, per tant continuo amb la meva manera d'ara escriure per joves, ara per nens, ara per adults...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH