diumenge, 28 de febrer de 2021

El dèficit públic va augmentar fins a un 7,14% del PIB a l'octubre

|

La caiguda dels ingressos i l'augment de la despesa derivats de la crisi del coronavirus ha elevat el dèficit del conjunt de les administracions públiques, excloent les corporacions locals, a 78.952.000 d'euros fins a l'octubre, el que equival al 7,14% del PIB , enfront de l'1,35% de fa un any, de manera que es quintuplica respecte a l'any passat. Mentrestant, el dèficit de l'Estat s'ha situat en el 6,54% fins al novembre, davant el 0,88% del PIB d'ara fa un any, amb 72.322.000 d'euros, gairebé set vegades més gran.


El Ministeri d'Hisenda ha fet públic el dèficit del conjunt de les administracions públiques.



A l'igual que en els mesos previs, totes les dades estan afectats per la declaració de l'estat d'alarma i la bateria de mesures adoptades pel Govern per fer front a la pandèmia amb l'objectiu de pal·liar els efectes socials, econòmics i laborals d'aquesta emergència .


D'acord amb les dades d'execució pressupostària publicades aquest divendres pel Ministeri d'Hisenda, si es descompta la despesa en interessos (dèficit primari), la xifra de el dèficit de l'Estat baixa fins al 4,7% del PIB.


Aquesta evolució obeeix, d'una banda, a la davallada del 12,8% dels ingressos, fins als 162.312.000, com a conseqüència de la situació econòmica derivada de la crisi sanitària, i a un augment de les despeses del 19,1%, fins als 234.634.000, corresponent gairebé el 90% de l'increment a despeses relacionades amb la pandèmia, com l'augment de programes sanitaris i per les majors transferències a Seguretat Social i comunitats autònomes.


Per la seva banda, les comunitats autònomes han registrat fins a l'octubre un superàvit de 1.084 milions, fet que suposa el 0,10% del PIB, enfront de el dèficit del 0,36% del PIB registrat fa un any.


Aquesta evolució positiva, explica Hisenda, es deu a diverses mesures adoptades pel Govern per garantir els recursos de les comunitats i donar resposta a l'emergència provocada per la Covid-19.


Hisenda publica també les dades d'execució pressupostària de les corporacions locals fins al tercer trimestre del l'any, que van registrar un superàvit de 444 milions d'euros, equivalent al 0,04% del PIB. D'aquesta manera, el dèficit conjunt de les administracions públiques fins al tercer trimestre va suposar un 6,78% de PIB, amb una caiguda d'ingressos (-5,3%) compensada parcialment per la minva de les despeses (-2,2% ).


La previsió de Govern per a aquest any és que el dèficit públic tancament al 11,3% del PIB, del que bona part, un 6,6%, correspondria a l'Estat, després d'assumir 1,7 punts de el dèficit de la Seguretat Social i 1,1 punts de les CCAA.


CAIGUDES DE L'IVA, IRPF I SOCIETATS

Pel que fa a l'Estat, dins dels ingressos, els recursos impositius, que representen el 83% del total, es van situar en 134.778.000 fins al novembre, fet que implica una disminució del 14,2%.


Les dades reflecteixen un retrocés generalitzat de les figures tributàries. Així, es produeix un descens del 12,3% dels impostos sobre la producció i les importacions, entre els quals l'IVA baixa un 14%, fins els 57.429.000.


Hisenda explica que aquest comportament recull l'impacte de les mesures adoptades com l'aplicació del tipa zero en l'IVA en els béns necessaris per afrontar el Covid, així com el tipus reduït del 4% a mascaretes quirúrgiques sol ús.


Per la seva banda, els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni baixen un 16,8%, amb una caiguda del 15,9% en l'Impost sobre Societats, fins 22.167.000, pel descens dels pagaments fraccionats (-31,3 %) i del 16,8% en el cas de l'IRPF, fins 55.142.000, com a conseqüència, en gran part, de les majors lliuraments a compte i el major resultat a favor de les comunitats de la liquidació definitiva de 2018 respecte a l'exercici anterior i els menors dividends repartits.


També baixen els impostos sobre el capital un 53,6% i les cotitzacions socials, un 0,8%, fonamentalment per la progressiva substitució d'empleats actius de el règim de classes passives per altres amb règim de Seguretat Social.


Pel que fa a la resta de recursos que segueixen la mateixa tendència descendent, destaquen dividends i altres rendes, que cauen un 36,9%, així com els interessos, que disminueixen un 13,4%.


MÉS DESPESA PER LA CRISI SANITÀRIA

Pel costat de les despeses de l'Estat, fins al novembre es van incrementar un 19,1%, fins a 234.634.000, amb els augments més destacats en les transferències a les comunitats ia la Seguretat Social.


Així mateix, els consums intermedis s'incrementen en un 8,6%, creixement en el qual incideixen els 774 milions de despeses derivades de la Covid-19, mentre que la remuneració d'assalariats ha augmentat un 2,1% a causa de la pujada salarial de l' 2%, així com a l'equiparació salarial de la Policia i Guàrdia Civil amb els cossos policials autonòmics.


Les prestacions socials diferents de les transferències socials en espècie augmenten un 5,8%, xifra que recull l'actualització de les pensions de classes passives del 0,9%.


Destaca també l'increment de la inversió en un 45,7%, augment que s'explica fonamentalment per l'operació de reversió de les autopistes de peatge el 2020 (AP4 i AP7). També aquesta rúbrica inclou una despesa relacionat amb la compra de material sanitari de 122 milions.


Aquests increments es veuen compensats, en part, pel descens d'un 11% dels interessos, per la disminució de les ajudes a la inversió i altres transferències de capital, en un 6%, com a conseqüència de la devolució del gravamen per prestació de maternitat i paternitat en 2019 per import de 707 milions, i sense correspondència en 2020.


Pel que fa a el desglossament de el dèficit públic fins a l'octubre, es va situar en 78.946.000 d'euros, el que equival al 7,14% del PIB, 1 369% més que en el mateix període de l'any anterior.


SUPERÀVIT DE LES COMUNITATS DEL 0,10% DEL PIB

De la seva banda, les comunitats autònomes han registrat fins a l'octubre un superàvit de 1.084 milions, fet que suposa el 0,10% del PIB, enfront de el dèficit del 0,36% del PIB registrat fa un any, per les mesures aprovades pel Govern .


Totes les comunitats (excepte Navarra i País Basc) registren fins a l'octubre un comportament més positiu que fa un any, registrant superàvits dotze regions: Andalusia (0,45% del PIB), Aragó (0,34%), Astúries (1,36 %), Balears (0,59%), Canàries (1,41%), Cantàbria (0,57%), Castella i Lleó (0,4%), Catalunya (0,18%), Extremadura (0,15 %), Galícia (0,39%), Comunitat de Madrid (0,21%) i la Rioja (1,45%), l'autonomia amb major superàvit.


Per contra, van presentar dèficits Castella-la Manxa (-0,36%), Múrcia (-0,82%), Navarra (-0,46%) Comunitat Valenciana (-0,48%) i País Basc (-1 , 93%).


D'acord amb la informació transmesa per les comunitats autònomes, l'impacte derivat de la Covid-19 arriba fins a l'octubre els 6.117.000 (0,55% del PIB) d'impacte en les arques públiques regionals pel major despesa sanitària, amb Madrid (1.124 milions) i Catalunya (1.026 milions) al capdavant.


Finalment, els Fons de la Seguretat Social van registrar un dèficit de l'1,97% del PIB per la pandèmia, amb una alça d'ingressos del 11,3% per les transferències i un augment del 21,8% de les despeses.


La despesa consolidada dels Fons de la Seguretat Social associat a la Covid-19, d'acord amb la informació disponible fins ara, se situa en 25.926.000, el que representa el 2,35% del PIB.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH