L'any del coronavirus: les 10 dates més importants de la lluita contra la pandèmia

 

L'any que acabem d'abandonar fa poques hores ha tingut un clar protagonista: el coronavirus. Aquesta partícula microscòpica ha aconseguit alterar la rutina de tota la humanitat. Per això, cal mirar enrere per pair tot el que ha passat. En CatalunyaPress hem recollit deu dates clau en 2020 que resumeixen la lluita de l'món contra el Covid:

10 de gener- Seqüenciació de virus

Al gener, menys d'un mes després que sorgissin els primers informes que una misteriosa malaltia estava afectant persones a la ciutat xinesa de Wuhan, els investigadors de país van identificar la causa: un nou coronavirus, que aviat es diria SARS-CoV- 2. El 10 de gener un equip de científics va publicar en línia la seqüència genètica de virus, el que va permetre a altres investigadors el començar a treballar amb la vacuna. Poc després, els científics van fer un altre descobriment clau, però alarmant: el virus podria transmetre entre persones.

11 de març - Es declara la pandèmia

L'11 de març, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar que el brot de Covid s'havia convertit en una pandèmia. Va ser després que el nombre de casos afectats fora de la Xina s'hagi multiplicat per 13 en dues setmanes i en aquest període els països afectats s'hagin triplicat.

La malaltia havia arribat per aquestes data a almenys 120 països i amenaçava els sistemes de salut menys desenvolupats. Si bé la quantitat de contagis començava a declinar a la Xina, els infectats estaven en alça en diversos continents i la xifra total -que avui supera els 81 milions- aconseguia 100 mil casos.

16 de març - La UE tanca les fronteres

El bloqueig a Wuhan, amb 11 milions d'habitants, havia començat de manera prematura el 23 de gener, però va ser després de la declaració de l'OMS alertant sobre la pandèmia que les fronteres del món van començar a tancar-se.

La Unió Europea (UE) va anunciar el 16 de març el tancament de les seves fronteres durant 30 dies per frenar la propagació del coronavirus, "la crisi sanitària global que definirà el nostre temps", en paraules de l'OMS. Els estats membres del bloc també van prendre mesures: Espanya, per exemple, va tancar les seves fronteres terrestres i Alemanya va imposar controls fronterers amb Àustria, Dinamarca, França, Luxemburg i Suïssa.

Estats Units no va tancar les seves fronteres, però va suspendre en aquest moment per 30 dies tots els vols internacionals provinents de zones afectades pel coronavirus. La mesura s'aplicava a les freqüències programades per viatjar des de la Xina, Corea de Sud, Japó, Iran, Estats Units i tots els països d'Europa.

16 de març - Comencen els assajos amb les primeres vacunes

El 16 de març, Moderna i CanSino Biologics de la Xina es van convertir en els primers laboratoris en llançar petits assajos clínics de vacunes contra la malaltia del coronavirus 2019 per estudiar la seva seguretat i saber si poden desencadenar respostes immunitàries.

A dia d'avui hi ha més de 200 vacunes candidates que s'estan desenvolupant. Algunes estan més avançades que d'altres. Més de 50 vacunes candidates ja s'estan provant en humans, segons informa el lloc de l'OMS.

5 abril - Les troballes després de les primeres autòpsies a Itàlia

El 5 d'abril es van donar a conèixer els resultats de les primeres autòpsies de persones mortes per COVID-19 realitzades a l'Hospital Policlínic de Milà, va ser possible posar-li nom i cognom al que la malaltia causava en els organismes que infectava.

Els experts de l'estudi van manifestar que "es van trobar les característiques de les fases exsudativa i proliferativa de la malaltia alveolar difusa (DAD): congestió capil·lar, necrosi de pneumòcits, membrana hialina, edema intersticial, hiperplàsia de pneumòcits i atípia reactiva, trombes de fibrina plaquetària ".

La principal troballa rellevant, segons la publicació, "és la presència de trombes de fibrina plaquetària en petits vasos arterials". Els investigadors han assenyalat que "aquesta important observació s'ajusta al context clínic de la coagulopatia dominant en aquests pacients i que és un dels principals objectius de la teràpia".

6 de setembre - Arriba la segona onada

Un informe elaborat per l'Hospital Universitari Germas Trias i Pujol (Can Ruti), de Badalona (Barcelona), i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) titulat 'Anàlisi i predicció de l'COVID-19 per a UE-EFTA-Regne Unit' va alertar principis de setembre a les autoritats europees que s'estava produint l'inici de la segona onada, i s'estava produint a Espanya. Aquest moment era crucial per aturar la segona part de la pandèmia i, com tots sabem, es va actuar tard.

Amb tocs de queda a Itàlia i Espanya, reconfinaments al Regne Unit i França, els científics van tornar a alertar que la segona onada no seria l'última. Segons va advertir el Consell Científic que guia al govern francès a la gestió de la pandèmia, "es poden témer diverses ones successives durant el final de l'hivern i la primavera que", en funció del clima i el "nivell i eficàcia" de les estratègies de test, rastreig i aïllament dels casos positius.

9 de novembre - Les vacunes van arribar per salvar-nos

I va arribar el gran dia, el 9 de novembre es va conèixer que la desenvolupada pels laboratoris Pfizer i BioNTech era "eficaç en un 90%", segons la primera anàlisi intermedi. La xifra va augmentar a 95% una setmana després, quan es va ampliar la quantitat de dades processades.

L'1 6 de novembre el laboratori nord-americà Moderna va informar que la seva fórmula de vacuna contra la Covid-19 va mostrar una eficàcia de 94,5% en els resultats preliminars de la Fase III dels seus estudis. La companyia, a més, ha detallat que un cop descongelades, les seves dosis poden durar més temps en un refrigerador del que es pensava inicialment, fins a 30 dies, el que facilitaria notablement la logística de distribució.

Més tard, el 14 de desembre es va saber que la vacuna russa Sputik V va arribar al 91,4% d'eficàcia en l'últim punt de control dels assajos clínics de la Fase III.

2 de desembre - BioNTech i Pfizer aconsegueixen aprovar la primera vacuna

L'Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, per les sigles en anglès) va autoritzar el 2 de desembre la vacuna de Pfizer i BioNTech contra el Covid-19, convertint-se en el primer país a aprovar una vacuna, El dilluns 7 Regne Unit començar a vacunar a la seva població de risc: en primer lloc li va correspondre al personal de salut i adults majors residents en llars d'avis.

Nou dies més tard -el 11 / 12- l'Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA) va donar a les farmacèutiques l'aprovació d'emergència i un permís extraordinari que servirà per accelerar la distribució de la vacuna mentre se segueixen recollint més dades per autoritzar-la definitivament. I quan la població més afectada per la pandèmia ja estava sent vacunada, el 18 de desembre la FDA va aprovar la vacuna de Moderna als EUA.

Abans de Nadal -el 21- i tal com ho havia avançat l'Agència Europea de Medicaments (EMA) la vacuna elaborada per Pfizer tenia llum verda a la Unió Europea.

23 de desembre - Una nova soca més contagiosa torna a amenaçar la humanitat

El 23 de desembre el Regne Unit va informar que havia trobat una nova soca de la SARS-CoV-2 molt més contagiosa que les anteriors. Davant la ràpida propagació del Covid-19 a les illes, les autoritats van decretar el confinament de Londres i el sud-est d'Anglaterra. A més, diversos països, entre ells Espanya, van suspendre els seus vols amb el Regne Unit.

La informació "sobre aquesta nova soca és molt preocupant", va afirmar el professor Peter Openshaw, immunòleg de l'Imperial College de Londres, citat per Science Media Centre. Sobretot perquè "sembla ser entre un 40% i un 70% més transmissible".

No obstant això, i per a tranquil·litat de tots, sembla que la mutació del virus no afectarà l'efectivitat de les vacunes, segons anticipen els experts. A casa ja s'han detectat diversos casos, encara que de moment no s'ha expandit de manera generalitzada. En aquest article de Catalunyapress us expliquem tot el que se sap sobre aquesta nova mutació del virus.

28 de desembre - Comença la vacunació a Espanya

Araceli Hidalgo

El 28 de desembre, el dia dels Sants Innocents, va començar la vacunació. I encara que va tenir la seva part de broma perquè es van retardar gran part de les dosis per un problema logístic, Araceli Hidalgo, un granadina de 96 anys, es va convertir en la primera persona d'Espanya a rebre la vacuna.

La cursa per la vacunació ja ha començat i, segons les últimes dades publicades per la Generalitat aquest dimecres, 1.233 persones han estat vacunades a Catalunya.

I la història es seguirà escrivint el 2021 ... Bon any!