"La bahía de Venus": Luis María Cazorla recrea l'ambient polític del Madrid de la II República

 

Resulta admirable comprovar que algú com Luis María Cazorla, que és catedràtic d'Universitat, lletrat de les Corts generals, advocat de l'Estat i Inspector de Serveis del Ministeri d'Hisenda -han haver derogat la llei d'incompatibilitats que va fer aprovar Felipe González després el seu accés a l' govern- tingui encara temps per compatibilitzar tan importants responsabilitats com a professor i funcionari amb les d'escriptor. Fa una mica menys de deu anys vam llegir "La ciutat del Lucus", una novel·la situada a la ciutat marroquina de Larache que pertanyia a la zona de protectorat espanyol. En ella, el seu autor recreava l'ambient de la societat colonial en moments en què encara no estava resolta la guerra del Marroc i ho feia no a través de protagonistes castrenses, sinó civils, situant com a eix de la trama a la família de José Luis Ninet , un alacantí que hauria creat un pròsper imperi comercial en aquella ciutat molt lligat al subministrament de béns a les forces armades.

Enllaça ara aquell tema amb una nova obra, "La badia de Venus" (Almuzara) en què s'ha produït ja un relleu generacional i el protagonista és Pere Robi, gendre del promotor del negoci i gerent de Casa Ninet que, preocupat per la recerca de nous mercats i induït per Alfredo Bauer, realitza un viatge a la Guinea Espanyola durant el govern del general Núñez de Prat per tal de fer una prospecció per obrir noves vies de negoci. Però es troba amb una societat profundament endogàmica poc propícia a compartir el pastís colonial amb estranys. Però té per a això que "endinsar-se en les tenebres de la pudent corrupció, el atropellament cruel de part de la població negra, les avinences amb els claretians perquè tanquessin la boca davant tant excés amb els indígenes i els interessos teixits al voltant de Govern general ". A sobre, el seu nebot Tenoll, que l'acompanya en el viatge, s'enreda en aquesta troca de corrupció invertint els diners de la seva mare en tèrbols negocis vinculats al transport interinsular que prestava la companyia de navegació Tayà i, pitjor, encara, resulta sospitós de la mort d'una bella prostituta local de la qual s'havia encapritxat, mentre Robi retroba a Glòria, una antiga amant, ara casada per interès amb l'intendent militar retirat Turmoil.

Fins aquí tot discorre per la senda d'un gènere tan acreditat com el de la novel·la històrica. Però quan Robi desisteix de fer negocis amb aquesta colònia i torna de Guinea amb Tenoll, els dos protagonistes acaben recalant al Madrid de la II República, el primer per sondejar negocis i el segon per estudiar dret i fer política vinculat a les dretes llavors en el poder, el que l'enreda novament, ara en els intents de Taya de recuperar els diners perduts en la seva naviliera colonial, el que permetria al jove aconseguir també el reintegrament de la seva desafortunada inversió. Però el cas és que l'autor, gairebé sense adonar-se'n, s'oblida de tals protagonistes i que està escrivint ficció per relatar, bé és cert que noveladament, com s'exercia el poder durant el bienni negre i sota les presidències del Consell de Lerroux , Samper i Chapaprieta, centrant el desenvolupament de la trama en els casos de corrupció que van acabar desprestigiant a aquests governs: el de l'estraperlo i el de les subvencions a la naviliera Taya. A partir d'aquest moment l'autor centra el desenvolupament narratiu en el pervers i corrupte subsecretari de Presidència, Moreno Calvo -el dolent- que dóna suport al cobrament de les desmesurada reclamació del navilier, i l'inspector general de Colònies, Nombela -el bo- que es nega a malversar els cabals públics, mentre que Lerroux i Alcalà Zamora per una banda i Robi i Tenoll de l'altra, assumeixen el paper de secundaris.

Cazorla exerceix llavors d'historiador i descriu amb gràcia personatges que van ser reals, com el president Alcalá Zamora a què contempla presidint un Consell de ministres d'aquesta mena: "A la verbositat florida es va sumar el to melodramàtic que va amarar la seva veu i compostura en general. Les al·lusions del senyor Niceto van ser gairebé universals, les seves frases subordinades i complementàries van fer perdre el fil cada dos per tres, les connexions indirectes i episòdiques van fumar el que deia, del món de les idees més abstracte va passar sense solució de continuïtat al de les minúcies personals i la desconsideració i fins al menyspreu cap a la composició parlamentària resultant de les últimes eleccions de novembre es van repetir diverses vegades".

L'autor es recrea en la descripció dels locals de moda al Madrid dels anys trenta, així Negresco, la Granja de l'Henar, el Cafè Comercial -aquest ha arribat fins als nostres dies-, o els cafès Lion, Regina i Varela, amb detalls sobre la seva decoració interior i les tertúlies que van albergar, el que acredita l'enamorament de Cazorla amb aquella ciutat, ai!, ja desapareguda.

Novel·la històrica o història novel·lada? Que el lector jutgi un cop acabi l'última pàgina en la qual comprovarà, no sense sorpresa, que els protagonistes inicials, Robi i Tenoll, han gairebé desaparegut com per art d'encantament.