Abascal o Trump? Les dues cares d'una mateixa moneda

 

L'assalt al Capitoli dels Estats Units ha deixat a tothom amb cara de pòquer. I no és per menys, ja que pocs esperaven que uns senyors vestits amb pells d'animals i fins amb banyes al cap poguessin arribar a envair un dels hemicicles més representatius del món. Va ser un cop per la democràcia nord-americana però també per les altres, que sempre han mirat als nord-americans com els guardians dels demòcrates a tot el planeta.

L'impacte de les imatges va ser tal que tots els partits polítics espanyols -menys Vox- van sortir en tromba a condemnar el que estava passant. "Segueixo amb preocupació les notícies que arriben des del Capitoli a Washington. Confio en la fortalesa de la democràcia dels EUA. La nova presidència de Joe Biden superarà l'etapa de crispació, unint al poble nord-americà" va afirmar el president del Govern, Pedro Sánchez, a través d'un tuit.

El líder de l'oposició, Pablo Casado, va qualificar l'atac d'"inacceptable" i "lamentable" per a una nació com els EUA. Inés Arrimadas, la presidenta de Ciutadans, va recordar el "dany" que fa el populisme a les democràcies; mentre que Pablo Iglesias, vicepresident del Govern, va atribuir aquesta forma d'actuar a la "ultradreta".

Les condemnes van arribar de manera unànime des de totes les formacions polítiques, a excepció d'uns díscols que van contaminar el debat. La primera reacció de Vox, el partit de Santiago Abascal, va ser a través del seu candidat a l'alcaldia de Logronyo, Adrian Belaza, que va qualificar els fets com una "lluita" de poble nord-americà per "preservar la democràcia i que es demostri el frau electoral cantat". Belaza va acabar esborrant el tuit i acusant a tots els que recordaven les seves paraules de mentiders. A CatalunyaPress hem guardat una captura perquè l'exhibició d'intel·ligència d'aquest polític no quedi en l'oblit.

Santiago Abascal no va ser tan maldestre, tot i que tampoc va condemnar l'intent de cop d'Estat. El líder de Vox únicament va utilitzar la situació viscuda als Estats Units per carregar contra Podem i els independentistes, sense llançar ni un sol retret a Trump i el seu missatge. És més, acabava llançant una proclama que legitimava l'assalt al Capitoli: "Les democràcies d'Occident han de demostrar la seva força davant els processos revolucionaris que estúpidament han promogut les elits", va afirmar a Twitter el líder de la formació d'ultradreta. Un discurs totalment idèntic al de Donald Trump, qui també assenyala a les "elits" com els culpables de la decadència nacional.

El populisme és molt efectiu: Donald Trump, un multimilionari per herència, ha aconseguit que la gent més humil s'arribi a creure que ell serà qui defensi els seus interessos. De la mateixa manera que ho està aconseguint Santiago Abascal, que ha viscut tota la vida de la política, ocupant càrrecs atorgats "a dit" pel Govern madrileny d'Esperanza Aguirre. Tots dos personatges, pel seu historial, són el que qualsevol persona consideraria un privilegiat, i no obstant això estan basant el seu discurs en defensar als més pobres d'unes "elits" que els volen corrompre.

SIMILITUDS ALS DISCURSOS

i el de Vox són còpies del mateix polític amb el mateix discurs:

- Tots dos han acusat la Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Xina d'ocultar informació sobre el Covid-19 en les primeres etapes i, per tant, ser responsables de la propagació.

- També sembla que han acordat denominar el Covid com "virus xinès", acusant Pequín de propagar el virus pel món de forma intencionada.

- Han relacionat la immigració amb l'"arribada de drogues, crim i violacions", en el mateix ordre i repetint exactament les mateixes paraules en diferents idiomes.

- Assenyalen a George Soros com un dels pitjors dolents del món, reforçant les teories conspiranoiques QAnon.

- Acusen tots els mitjans tradicionals de propagar "fake news" per deslegitimar qualsevol informació que pugui sortir contra ells.

- Quan perden, asseguren que es tracta d'un frau electoral. Ho va dir Ignacio Garriga al Congrés dels Diputats i ho ha repetit Trump fins a la sacietat abans, durant i després de les eleccions nord-americanes.

- "Tornarem a fer a Espanya gran una altra vegada", va dir Espinosa de los Monteros al Congrés, intentant guanyar vots d'uns quants espanyols que tenen somnis humits pensant en l'etapa històrica on no es posava el Sol en l'Imperi. El "farem a Amèrica gran una altra vegada", de Donald Trump ja és conegut per tots.

Pot semblar estrany que polítics separats per milers de quilòmetres i un oceà acabin compartint el mateix discurs, però la lògica populista d'ultradreta ja ha aconseguit conquerir a tothom. A Europa tenim a partits com Vox a Espanya, el Front Nacional de Le Pen a França, La Lliga Nord de Salvini a Itàlia o el Fidesz-Unió Cívica Hongaresa de Viktor Orban, entre d'altres. De fet, un dels esdeveniments més rellevants per a la UE en les últimes dècades, el Brexit, es va aconseguir persuadint a la població amb les tècniques bàsiques del populisme: la mentida i, sobretot, el menyspreu per la veritat.

ORIGEN DE LA RETÒRICA POPULISTA

I, d'on surt aquest discurs? El populisme és un fenomen polític que existeix des de fa dècades, però aquest nou fenomen, clarament arrelat a la ultradreta, té un autor intel·lectual clar: Steve Bannon, un executiu de mitjans de comunicació d'Estats Units que està darrere del discurs de tots els líders polítics anteriorment mencionats. A més, des de la seva mitjà de comunicació, Breibart News, marca les línies del que serà el discurs populista en els propers mesos.

La connexió de Vox amb Steve Bannon es produeix a través de Rafael Bardají, un sociòleg molt conservador que, encara que sempre estigui a la rereguarda, és una de les veus que més escolta Santiago Abascal i que més influeix en les seves decisions. Bardají va exercir d'assessor de José María Aznar durant la seva presidència i també dels ministres de Defensa Eduardo Serra, Federico Trillo i Pedro Morenés.

El sociòleg conservador, a més, és amic de Jared Kushner, el marit d'Ivanka Trump, pel que va ser clau per establir els primers contactes entre l'entorn de Donald Trump i Vox. El 2018 va fitxar Bannon per al projecte de Vox: "Stephen Bannon, l'artífex de la victòria de Trump, entra de ple en la campanya de Vox: Es mantindran reunions de treball per establir estratègia contra la propaganda separatista fora d'Espanya i reduir al màxim el seu suport internacional", relatava llavors el compte oficial de Vox a Twitter. Set mesos després Vox va entrar de ple en la política espanyola aconseguint 12 diputats a les eleccions andaluses i sent clau per fer fora els socialistes de les institucions andaluses.

Està clar que Trump ja és cosa del passat - així ho ha dictat el poble nord-americà - i fins Steve Bannon, qui li va construir la campanya per guanyar el 2016, ho ha acabat repudiant. No obstant això, la seva fórmula va aconseguir conquerir a l'electorat de la democràcia més sòlida del món, i encara la manté totalment dividida. En aquest sentit, tot i que Trump hagi mort, el trumpisme seguirà, i segurament encara quedin diverses batalles per guanyar.

Segons Steve Bannon, Vox està fent una gran feina a Espanya. "El més important que han fet fins ara és empènyer als partits de centre dreta a un discurs populista, nacionalista i sobiranista", va dir el principal ideòleg del populisme modern.