Tensió entre Unides Podem i el PSOE per la Llei d'Igualtat de Tracte

 

Les tensions i desacords entre Unides Podem i el PSOE són cada vegada més visibles. A més, la formació estatge s'encarrega des de fa mesos de traslladar a l'opinió pública els assumptes en què tots dos socis de govern difereixen. L'última qüestió que ha creat controvèrsia entre ambdues formacions ha estat la Llei d'Igualtat de Tracte, després que dijous el PSOE registrés al Congrés una proposició de Llei integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació.

El grup parlamentari d'Unides Podem ha rebut amb "enorme malestar" el registre "sorpresa" per part del PSOE de la Llei d'Igualtat de Tracte, que forma part del pacte de coalició i que tenien l'acord de presentar "conjuntament" les dues formacions.

Des d'Unides Podem asseguren estar preocupades pel registre "unilateral" d'aquesta iniciativa, ja que des del PSOE no han comptat amb el Ministeri d'Igualtat que lidera Irene Montero, competent en la matèria. I és que segons expliquen, els grups parlamentaris i el Ministeri portaven mesos negociant el contingut de la llei, i ja estaven ultimant els detalls de la negociació, pel que la seva presentació conjunta "era imminent".

També han recordat que el paquet legislatiu "antidiscriminatori" a l'agenda parlamentària i legislativa entre els socis inclou tant la Llei d'Igualtat de Tracte com la Llei per la Igualtat LGTBI i la Llei Trans.

La decisió del PSOE ha generat un altre episodi de tensió a la coalició, que han mantingut discrepàncies en diverses parcel·les com la reforma de les pensions, la situació del salari mínim interprofessional o la negativa dels socialistes a la comissió d'investigació al Congrés de cara a investigar el rei emèrit Joan Carles I.

El conflicte rememora al que es va generar quan, en la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat, Unides Podem va presentar una esmena amb ERC i EH Bildu per estendre la prohibició de desnonaments fins a finals de 2022, cosa que va generar malestar a les files del PSOE. La situació es va reconduir en aconseguir-se un acord en el si del Govern, que va portar a la retirada de l'esmena.

EL PSOE REGISTRA LA INICIATIVA

La portaveu parlamentària dels socialistes, Adriana Lastra, ha assenyalat que els objectius d'aquesta norma són "garantir la igualtat de tracte de totes les persones, combatre el racisme, reparar i atendre les víctimes de discriminació".

A través d'un comunicat, el soci majoritari del Govern de coalició ha indicat que aquesta norma ja s'havia presentat en dues ocasions al Parlament, quan el PSOE no governava, però en cap dels casos es va arribar a aprovar. En concret, recorden que aquesta iniciativa va estar liderada pel dirigent socialista Pedro Zerolo, mort fa anys. Per Lastra, no hi hauria millor "homenatge" per a ell que "donar a la societat aquesta llei per la qual tant va lluitar".

Quant al seu contingut, indiquen que es basa en dos principis fonamentals: el dret al respecte a la dignitat de la persona i el dret a la igualtat de tracte. D'aquesta manera, apunten, "es dóna compliment al que recull els darrers programes electorals i a les resolucions del 39 Congrés Federal".

Cal destacar que la Llei d'Igualtat de Tracte és una de les iniciatives a què s'ha referit la ministra d'Igualtat entre els objectius del seu departament per a la legislatura. De fet, Montero té al ministeri una adreça general per a la Igualtat de Tracte i Diversitat Ètnic Racial, liderada per Rita Bosaho.

En el Pla d'Igualtat previ a la crisi generada per la Covid-19, el Ministeri incloïa, entre altres mesures, sis lleis noves a posar en marxa, entre les quals s'inclouen la llei de Garantia Integral de la llibertat sexual, la Llei contra el Tràfic , la Llei per a la Igualtat Social, la Llei Trans, la Llei per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació i la Llei de Temps.

Fonts de la formació socialista han assegurat que s'ha posat al corrent a Unides Podem d'aquesta iniciativa i diuen que el seu text va més enllà de la llei de llibertat sexual en la qual treballa Igualtat. El grup confederal confirma també que el PSOE ha comunicat que es presentaria avui.

CONTEXT DE CRISPACIÓ

Els socialistes destaquen, a més, que aquesta norma té en l'actualitat "més força" que en les seves presentacions anteriors ja que asseguren que el país està en un context de crispació i radicalització per la presència a les institucions de la ultradreta, recolzada per la dreta tradicional. Això, expliquen, "fa més necessari que mai" dotar el país d'"eines jurídiques que millorin la convivència i garanteixin el dret a la diversitat".

"La proposició de llei integral neix amb la vocació de convertir-se en el mínim comú normatiu que contingui les definicions fonamentals del dret antidiscriminatori espanyol i, al mateix temps, albergui seves garanties bàsiques, conscients que, en el seu estat actual, la dificultat de la lluita contra la discriminació no es troba tant en el reconeixement del problema com en la protecció real i efectiva de les víctimes", apunta el PSOE.

El text registrat regula el dret a la igualtat de tracte i discriminació en determinats àmbits de la vida política, cultural i social: ocupació, treball, educació, atenció sanitària, serveis socials, accés a l'oferta al públic de béns i serveis, seguretat ciutadana o habitatge, entre d'altres.

A més recull la incorporació en el marc jurídic espanyol, a l'igual que a la resta d'Europa, de les directrius que la mateixa UE ja ha adoptat sobre el desenvolupament de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea que en els seus articles garanteix el dret a la dignitat humana, a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, a la no discriminació i a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial.

El PSOE també proposa la creació d'un comissionat anomenat 'Autoritat per a la igualtat de tracte i la no discriminació', que ha de ser "un organisme independent i unipersonal" i amb recursos de l'Administració Pública. Aquest organisme podrà investigar d'ofici o per compte propi l'existència de possibles situacions de discriminació.

De la mateixa manera, s'amplia el concepte de discriminació, ja que s'introdueixen en el dret antidiscriminatori espanyol definicions per a la discriminació per associació o la discriminació múltiple i interseccional.