El primer semestre del 2020 va ser el període amb més mortalitat a Espanya des que existeixen registres

 

Un total de 262.373 persones van morir a Espanya entre gener i juny de 2020 coincidint amb la primera onada de la pandèmia de la Covid-19, un 19,6% més que en el mateix període de l'any anterior (43.023 persones més). Es tracta de la major xifra registrada en un primer semestre des que va començar la sèrie històrica, el 1941, segons dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Fèretre (EP)

Segons l'estudi 'Estadístiques del Moviment Natural de la Població' de l'INE, publicat aquest dimarts 26 de gener de 2021, aquest increment s'ha degut, principalment, a l'efecte de la pandèmia de la Covid-19 des del mes de març.

Des de 1941, mai s'havia donat una xifra tan elevada de morts en el primer semestre del l'any. Tenint en compte els últims set anys, el 2013 van ser 200.491 defuncions; el 2014, 204.464; el 2015, 226.190; el 2016, 210.300; el 2017, 221.700; en 2018, 227.786; i el 2019, 219.350.

D'altra banda, en el primer semestre del 2020 es van registrar 168.047 naixements, un 4,2% menys que en el mateix període de l'any anterior, continuant així amb la tendència a la baixa dels últims anys, només interrompuda el 2014, quan van aconseguir els 208.375.

Des de llavors, la xifra ha anat caient: 204.910 entre gener i juny de 2015; 200.255 en els mateixos mesos de 2016; 190.962 el 2017; 181.366 el 2018, i 175.429 en 2019.

A més, segons l'INE, el nombre de naixements de mare estrangera va augmentar el seu pes sobre el total de parts en Espanya en el primer semestre del 2020. En concret, va suposar el 22,1% de total, enfront del 21,5% de la mateixa període de 2019.

Així, el creixement vegetatiu de la població (és a dir, la diferència entre naixements i defuncions) en el primer semestre del 2020 va ser de 94.326 persones en els sis primers mesos de 2020.

MADRID, LA COMUNITAT AMB MAJOR INCREMENT EN DEFUNCIONS

Per comunitats autònomes, el nombre de defuncions va augmentar en totes les regions, excepte a Balears (amb una caiguda del 0,4%) i Múrcia (-1,4%). Els majors increments es van donar a Comunitat de Madrid (64,3% de), Castella-la Manxa (46,2%) i Catalunya (31,8%).

Pel que fa al nombre de naixements, aquest només va augmentar en la primera meitat de 2020 a la ciutat autònoma de Ceuta (6,2%). Per la seva banda, els majors descensos es van donar a la ciutat autònoma de Melilla (? 22,1%?), Comunitat de Madrid (-6,6%) i Comunitat Foral de Navarra (-6,5%).

Així, el saldo vegetatiu va ser positiu en el primer semestre en Regió de Múrcia (673 persones), Balears (335) i a les ciutats autònomes de Melilla (167) i Ceuta (85). Per contra, els saldos més negatius es van donar a Catalunya (15.347 persones), Comunitat de Madrid (14.895) i Castella i Lleó (12.668).

LES RESIDÈNCIES, LES MÉS AFECTADES

Entre el 64 i el 68% de la mortalitat total de la primera onada de la pandèmia es va concentrar en majors que estaven en residències, segons ha informat la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (Semfyc) amb motiu de la publicació de la ' guia pràctica d'actuació en epidèmies de Covid-19 en residències per a gent gran '.

Aquest document passarà a partir d'ara del fons documental que la Semfyc han elaborat durant aquest any i que ja suma 10 monografies específiques. En el mateix, s'analitza com les persones d'edat avançada presenten certes característiques que fan que tant la presentació clínica com el pronòstic de moltes malalties difereixin pel que fa als dels adults de mitjana edat, de la qual procedeixen pràcticament tots els estudis.

D'entre aquestes particularitats, destaca la relativa immunosupressió deguda a la senescència del sistema immunitari o immunosenescència, que probablement sigui un dels determinants de la presentació clínica larvada i atípica i l'alta mortalitat de la Covid-19.

La crisi viscuda durant la primera onada va ser només a causa de la convivència d'un gran nombre de persones vulnerables en un mateix ambient o institució, juntament amb la presència de persones sanes (principalment joves) que treballen i estan potencialment exposats a la infecció pel SARS -CoV-2 a la comunitat, van acabar convertint les residències en àrees d'alt risc de transmissió ràpida de virus, sent a més llocs amb poca capacitat per al diagnòstic ràpid o per presumpció.

Per als autors de la guia l'existència d'asimptomàtics transmissors va ser clau. "T an sols una persona asimptomàtica pot produir una sembra de virus suficient com per desencadenar un brot amb desenes de morts en una residència setmanes més tard", han assenyalat els experts.