Un estudi identifica biomarcadors que poden distingir entre pneumònia bacteriana i viral

 

Un estudi co-liderat pel Broad Institut of MIT and Harvard i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha identificat biomarcadors que poden distingir entre una pneumònia bacteriana i una viral i que podrien servir de base per a proves diagnòstiques ràpides que facilitin la identificació de pacients pediàtrics que requereixen tractament antibiòtic.

Laboratori de ISGLOBAL / EP

La pneumònia és una de les principals causes de mortalitat infantil a nivell global i pot ser causada per un bacteri, un virus o fins i tot la malària, per la qual cosa identificar l'agent etiològic responsable permet determinar quin tractament específic cal administrar i amb quina pressa, ha informat ISGlobal --centre impulsat per la Fundació la Caixa- aquest dimecres en un comunicat.

L'estudi es va realitzar al districte de Manhiça, a Moçambic, una regió endèmica per a la malària i on les pneumònies són la primera causa de mort en la infància.

L'investigador de l'ISGlobal Quique Bassat ha assegurat que per a l'estudi van partir de la hipòtesi que l'organisme respon de manera diferent a un virus, un bacteri o un paràsit, de manera que aquesta diferència "podria reflectir-se en el tipus de proteïnes derivades de la resposta de l'hoste a l'agent infecciós, que circulen en la sang i poden detectar-se amb certa facilitat ".

L'equip investigador va usar mostres de sang de 195 pacients pediàtrics amb pneumònia clínica i en els que va fer un diagnòstic precís de la causa de la malaltia.

Per a cada mostra, van analitzar més de 1.200 proteïnes relacionades amb la inflamació, la transducció de senyals i la resposta immune mitjançant una tecnologia que requereix una quantitat molt petita de plasma.

Els resultats es van usar per generar un model, utilitzat algoritmes i intel·ligència artificial, capaç de distingir "amb robustesa" entre infeccions virals, bacterianes o per malària.

Mostren diferències significatives en l'expressió de proteïnes entre pneumònies bacterianes i virals, amb 219 proteïnes diferents, i entre pneumònies bacterianes i mixtes --virales i malària-, amb 151 proteïnes.

Els models predictius van assolir una sensibilitat superior al 80% i una especificitat més gran del 90%, i les pneumònies bacterianes es van associar amb marcadors d'activació de neutròfils.

En aquest model, la combinació de cinc marcadors proteics va permetre discriminar infeccions bacterianes de virals amb una densitat de el 90% i una especificitat del 95%.

"Amb la tecnologia apropiada, aquests marcadors podrien ser la base de futures proves diagnòstiques ràpides i senzilles", ha assenyalat Bassat.