La direcció de Cs explica que les crítiques per són minoritàries i assegura que està tot sota control

 

La direcció de Ciutadans assegura que les crítiques per l'enfonsament del partit en les eleccions del passat 14 de febrer són minoritàries en l'Executiva nacional del partit i que la gran majoria dels seus membres han fet pinya amb la presidenta, Inés Arrimadas, i amb el resta de la cúpula.

Inés Arrimadas (EP)

Segons fonts de la direcció, en la reunió que van mantenir dilluns passat els 36 integrants del Comitè Executiu, només un va demanar la dimissió del vicesecretari primer i director de la campanya electoral, Carlos Cuadrado, un altre va proposar retallar les seves funcions i un altre va apostar per canviar la estratègia del partit, mentre que els altres 33 van expressar el seu suport als que governen el partit.

A més, les fonts indiquen que la conclusió d'aquesta trobada, en què es van analitzar les causes de l'resultat a Catalunya --on Cs ha perdut 950.000 vots respecte a 2017 i ha baixat de 36 escons a sis--, va ser que en el partit "no sobra ningú" i que han d'estar "més units que mai". Així i tot, recorden que l'única persona que pot apartar algú del seu càrrec és Arrimadas, que és qui realment "mana" en el partit i qui pren les decisions, sense ser "titella" de ningú.

A l'adreça de Ciutadans assenyalen que els més crítics en la reunió de dilluns pel que ha passat el 14-F no van ser els que procedeixen de Catalunya, sinó dirigents d'altres comunitats autònomes. I afegeixen que, encara que puguin ser figures "mediàtiques o rellevants", a la fi aquestes veus representen "una minoria" a l'Executiva.

Sobre la possibilitat d'ampliar el Comitè Permanent per incloure a membres de l'Executiva nacional i que puguin participar en les decisions d'aquest òrgan, des de la direcció diuen que Arrimadas parla per telèfon cada setmana amb els líders autonòmics i que, en qualsevol cas, a molts d'ells els resultaria impossible assistir cada dilluns a les reunions perquè estan centrats en la seva tasca de govern.

LA SORTIDA D'ARRIMADAS DEL PARLAMENT PER ANAR A CONGRÉS

D'altra banda, les fonts destaquen que un dels factors que explica els mals resultats a Catalunya és l'estratègia que va aplicar l'anterior Executiva, liderada per Albert Rivera, i que va fer possible els èxits dels comicis autonòmics i municipals de 2019 que el van portar a ocupar diverses vicepresidències regionals i vicealcaldies.

"Es va apostar per un projecte nacional que se sabia perfectament que anava a perjudicar" en l'àmbit català, afirmen les citades fonts, que expliquen que l'objectiu que es van marcar va ser superar al PP i convertir-se en el partit de referència de la centredreta a Espanya.

Segons precisen, aquesta estratègia incloïa que Arrimadas, que havia guanyat les eleccions el 2017, deixés el seu escó al Parlament i concorre a les eleccions generals d'abril de 2019 per acompanyar Rivera en el seu intent d'arribar a la Moncloa.

Malgrat les conseqüències que això ha tingut ara, a la cúpula de la formació taronja segueixen pensant que aquesta decisió va ser encertada i recalquen que no la va prendre només Rivera, sinó que va ser recolzada per tota l'Executiva de llavors, en què estaven moltes de les persones que ara formen part de l'Executiva de Arrimadas.

També pensen que el fet de mantenir el mateix discurs a tot Espanya, sense canviar-lo en funció de cada comunitat autònoma, els pot haver perjudicat, perquè pot haver determinades qüestions que "s'entenguin pitjor" a Catalunya o al País Basc.

LA BAIXA PARTICIPACIÓ ELECTORAL

En aquest sentit, en Cs ja eren conscients que en els comicis catalans anaven a patir una caiguda important en el nombre d'escons, tot i que admeten que no esperaven que la participació fos tan baixa --el 53,42% - i sostenen que si hagués arribat al 65%, haurien quedat per sobre de Vox.

"Es va dir: cal mobilitzar al nostre votant, perquè si no, patirem", comenten, afegint que era difícil convèncer-los que anessin a votar perquè prèviament el propi partit havia defensat que els comicis no havien de celebrar-se en aquestes dates, en plena tercera onada de la pandèmia de l'coronavirus.

Així mateix, reconeixen que era "impossible" aconseguir una cosa que es considerés un bon resultat quan la referència eren els 36 escons de 2017 i quan ja en les generals d'abril, el percentatge obtingut per Ciutadans a Catalunya va ser d'un 11,5%, lluny del nivell de suport aconseguit en altres comunitats autònomes.

Per tot això, en la direcció de la formació taronja conclouen que el desastre electoral de diumenge passat "no és pels quinze dies de campanya ni per aquest any de la nova Executiva". I de totes maneres, donen molt valor als sis escons aconseguits i es mostren convençuts que això no suposa el començament de la fi de Cs i que amb el temps tornaran a recuperar la confiança dels catalans.

NO ÉS MOMENT D'INTENTAR "FER MAL"

Respecte a la possibilitat que un sector d'afiliats descontents plantegin una moció de censura contra Arrimadas, a l'adreça afirmen que si són suficients, ho podran fer, perquè així està contemplat en els Estatuts.

No obstant això, no creuen que sigui el moment d'aplicar aquest mecanisme ni de convocar un congrés extraordinari, ja que l'última Assemblea General ordinària es va celebrar la passada primavera. "Qualsevol que realment vulgui a aquest projecte no hauria d'estar pensant en fer-nos mal entre nosaltres", manifesten, defensant que en aquest moment complicat cal estar "cohesionats".

D'altra banda, en la direcció de Ciutadans defensen a el candidat a la Presidència de la Generalitat, Carles Carrizosa, a què descriuen com un "heroi" per haver assumit aquest paper i haver-ho "donat tot" en la campanya sabent que no ho anava a tenir gens fàcil.