La nova CaixaBank repartirà 216.090.000 en dividends al maig

Aquest dividend suposa un pay-out equivalent a l'15% de l'resultat consolidat proforma de CaixaBank i Bankia en l'exercici 2020

|
20210401094000

 

El consell d'administració de la nova CaixaBank proposarà a la junta general d'accionistes, que se celebrarà el proper 14 de maig, el pagament d'un dividend en efectiu de 0,0268 euros per acció, és a dir, 216.090.000 d'euros.


El logo de Caixabank després de la substitució pel de Bankia en els voltants de les torres Kio, a Madrid (Espanya).

CaixaBank (EP)




Aquest dividend suposa un pay-out equivalent al 15% del resultat consolidat proforma de CaixaBank i Bankia en l'exercici 2020, en línia amb les recomanacions del Banc Central Europeu (BCE). Està previst que el desemborsament es produeixi a partir del 24 de maig.


CaixaBank i Bankia es van comprometre en el seu acord de fusió, anunciat el setembre de l'any passat, a no repartir dividends fins que culminés el procés. Ara, un cop s'ha produït el tancament legal de l'operació, els accionistes del nou grup, tant els procedents de Bankia com els de CaixaBank, rebran el dividend.


En l'ordre del dia de la cita amb accionistes, l'entitat explica que la quantia total a distribuir és de 688.240.000 d'euros, dels quals 216.090.000 d'euros es destinaran a dividends i 472.140.000 d'euros a reserves voluntàries.


EL PRESIDENT TINDRÀ UN SOU 1,65 MILIONS

D'altra banda, s'ha de sotmetre a aprovació dels accionistes la nova política de retribucions de l'òrgan d'administració, que estableix que el nou president, José Ignacio Goirigolzarri, ha de percebre una remuneració fixa de 1,65 milions d'euros, al que caldria sumar fins a un màxim de 200.000 euros en concepte de retribució variable.


A aquestes quantitats se li unirà un incentiu a llarg termini, materialitzat en accions de l'entitat durant diferents exercicis a partir de l'any 2025, en cas de complir amb els objectius establerts per l'entitat. Goirigolzarri no percebrà cap quantia per pertinença a altres consells.


L'anterior president de l'entitat, Jordi Gual, sense funcions executives, va percebre el 2020 una remuneració de 1.382.000 d'euros en 2020, entre la retribució fixa (1,09 milions) i la derivada per la seva pertinença a consells d'altres societats ja comissions del consell d'administració.


De la seva banda, Goirigolzarri va cobrar el 2020, com a president de Bankia, una remuneració fixa de 500.000 euros i va renunciar a la seva retribució variable, que podia ascendir a fins a un 60% de la retribució fixa.


Des de la seva arribada a Bankia el 2012, la retribució de Goirigolzarri ha estat subjecta a les limitacions establertes per la normativa aplicable a les entitats en reestructuració, que no resulten d'aplicació al règim dels administradors i directius de CaixaBank.


El banc ha explicat que a l'hora d'establir la política de remuneració el nou president de l'entitat, la cúpula ha tingut en consideració la nova dimensió del banc, que s'ha convertit en el primer grup financer a Espanya i en la desena companyia de l'Íbex-35 per capitalització borsària, a més de les funcions executives que recauen entre els seus comesos.


Així mateix, CaixaBank segueix les recomanacions de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès) per a càrrecs executius i estableix un mix retributiu amb l'objectiu de no assignar tota la retribució a través d'una remuneració fixa.


ALTRES PUNTS DE L'ORDRE DEL DIA

Un altre dels punts de l'ordre del dia serà la dotació d'una reserva legal amb un import de 415.840.000 d'euros, amb càrrec a reserves voluntàries, el que permet que la reserva legal arribi al 20% de la nova capital social després de la recent ampliació de capital en 2.079,2 milions d'euros mitjançant l'emissió d'accions per atendre el bescanvi dels títols de Bankia en el marc de la fusió per absorció.


També se sotmetrà a votació la reclassificació a reserves voluntàries de la reserva per fons de comerç, que a 31 de desembre de 2020 ascendia a 508.730.000 d'euros.


Al seu torn, es demanarà el vistiplau dels accionistes sobre els comptes de l'entitat i a l'informe de gestió, la reelecció com a consellers de José Serna Masia i Koro Usarraga Unsain, i de PwC com auditora a 2022, així com una sèrie de modificacions dels Estatuts Socials de l'entitat i de la política de remuneracions dels consellers.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA