Un estudi del CSIC conclou que la plataforma de gas Castor va reactivar la falla d'Amposta

|

Un estudi liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i l'Institut de Ciències de la Mar (ICM), tots dos pertanyents al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha revelat els mecanismes que van produir els sismes que van tenir lloc després de la injecció de gas al magatzem Castor, a Castelló, el 2013 i que van conduir al seu tancament quatre anys més tard.


EuropaPress 1866612 economia compromis reclama govern auditories justifiquen pagaments Enagas

Plataforma Castor (EP)


La decisió d'abandonar aquest magatzem, que va obligar l'Estat espanyol a assumir els costos de construcció, es va prendre en base a les conclusions d'un informe que el Govern va encarregar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les sigles en anglès). L'informe del MIT atribuïa l'onada de sismes a la injecció inicial de gas que es va efectuar per permetre la posada en marxa d'aquest antic jaciment de petroli com a magatzem de gas, però no aclaria les causes dels sismes de major magnitud.


El treball del CSIC, publicat ara a la revista Geophysical Research Letters, situa els terratrèmols a una profunditat entre 4 i 10 quilòmetres, molt per sota d'on es va injectar el gas (a 1,7 quilòmetres de profunditat), la qual cosa és coherent amb les magnituds observades.


Diagrama dels mecanismes que van provocar la sismicitat en el magatzem de gas de Castor | Victor Vilarrasa (IDAEA-CSIC)



Segons explica l'investigador de l'IDAEA i autor de la feina Víctor Vilarrasa, "a la profunditat del magatzem de gas es podria esperar terratrèmols de baixa magnitud, ja que les roques són relativament toves i quan es trenquen no ho fan de forma brusca, sinó deformant-se  progressivament. No obstant això, els terratrèmols a Castor van registrar magnituds altes i van ser fins i tot percebuts per la població, que és el que passa quan els sismes es produeixen a profunditats majors, on les roques tenen major rigidesa i alliberen més energia en trencar-se".


"El fet que els terratrèmols tinguessin lloc a aquesta profunditat fa que ens preguntem com es van poder arribar a produir. El mecanisme habitual d'augment de la pressió de porus no seria vàlid en aquest cas, ja que les dues formacions (el magatzem de gas i la falla profunda on es van produir els terratrèmols) no estan connectades hidràulicament i, per tant, l'augment de la pressió causat per la injecció de gas no pot arribar tan baix", especifica l'investigador de l'ICM Antonio Villaseñor, que també ha participat en l'estudi.


"A més, cal tenir en compte que els terratrèmols, que van arribar a superar la magnitud 4 -major que qualsevol de les que s'han observat en magatzems subterranis de gas-, van ocórrer diversos dies després que parés la injecció, el que complica encara més la interpretació d'aquests sismes ", puntualitza l'investigador de l'IDAEA i autor de l'estudi Jesús Carrera.


Segons l'estudi, en què també ha participat l'Institut de Geociències de Rennes (GR) (França), l'activitat sísmica detectada a prop del magatzem de gas Castor en 2013 es deu al fet que la injecció de gas va reactivar la falla d'Amposta, produint una esllavissada d'aquesta majorment asísmica, és a dir, sense produir terratrèmols. Això va fer que una altra falla més profunda i desconeguda anteriorment es mogués, el que va desencadenar els terratrèmols.


"Tot i que no es conegués l'existència de la falla profunda, la falla d'Amposta era ben coneguda i, donades les seves característiques, es podria haver predit la possibilitat que es reactivés, és a dir, que era possible que es poguessin produir moviments en ella", exposa en aquest sentit Silvia de Simone, que treballa al GR. Segons el parer de la investigadora, "això posa de manifest la necessitat d'estudiar bé les zones en què es volen dur a terme activitats en el subsòl profund abans de posar en marxa qualsevol instal·lació".


En l'estudi, els autors especifiquen que, durant els 15 dies que va durar la injecció, l'augment de la pressió va ser la principal causa del moviment de la falla d'Amposta, però un cop finalitzada la injecció, el gas, que és molt més lleuger que l'aigua, va exercir una força vertical que va seguir desestabilitzant la falla d'Amposta. L'efecte prolongat en el temps d'aquesta força del gas és el que, segons l'equip investigador, explicaria que els terratrèmols de major magnitud es produïssin un cop finalitzada la injecció de gas.


Per a l'elaboració de l'estudi, els autors van dur a terme una anàlisi de la sismicitat del magatzem de gas Castor utilitzant un model que té en compte la geologia de la zona per calcular amb precisió la localització dels terratrèmols, el que els va permetre identificar la falla profunda que va causar la sismicitat. Després van usar diferents programes de càlcul per simular la injecció de gas i els seus efectes sobre la falla d'Amposta, així com les interaccions entre els terratrèmols, tot això amb l'objectiu d'entendre els mecanismes que van causar la seqüència sísmica.


"Aquest estudi constata la necessitat d'entendre les causes de la sismicitat induïda per poder arribar a predir-la i dissenyar projectes que aprofitin de forma segura els recursos energètics renovables que conté el subsòl", conclouen els investigadors, que estan convençuts que la complexitat del cas Castor ajudarà a millorar la capacitat predictiva de l'activitat sísmica en el futur.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH