divendres, 7 de maig de 2021

Escenari Brossa: "Pruna" denuncia la pederàstia, en particular la d'àmbit familiar

|

Hi ha xacres socials antigues però que han trigat a emergir i quan ho han fet ha estat de forma clamorosa. El teatre no podia deixar de fer-se ressò d'elles, com és el cas de la pederàstia i, en general, dels abusos i maltractaments suportats pels menors. La realitat que ha sortit a la superfície és esgarrifosa si tenim en compte que un 20% de la nostra societat ha patit algun tipus d'abusos sexuals durant la infància i que el major percentatge dels mateixos ha estat comès... pels propis pares de les víctimes!


teatre Pruna



Queralt Riera ha concebut i muntat sobre aquest tema un text dramàtic titulat "Pruna" que es va presentar al Grec i va obtenir el premi Adrià Gual de teatre i que ara torna molt oportunament el Escenari Brossa. "Pruna -ens diu el seu autor- és una obra crua i poètica. Hem posat el cor al servei de la peça i esperem estar a l'altura de tots els testimonis que ens han regalat la seva intimitat d'una manera tan generosa. La veritat, el amor, el reconeixement, la responsabilitat, són els nostres pilars. la voluntat artística i la creació d'una peça escènica contemporània de qualitat, el nostre motor ".


Quan el públic penetra a la sala gran de l'Escenari Brossa es troba a les intèrprets situades al costat d'un artefacte metàl·lic amb forma humana que apareixerà i desapareixerà i passejarà per l'espai escènic durant tota la fusió i que manegen amb soltesa Carlos Gallardo i Momo Fabré. És la presència amenaçant d'un personatge que pot ser pare, oncle, veí, ensenyant, l'ombra es projecta sobre una nena que en el cas que ens ocupa es diu Pruna i a la que veiem en dues etapes de la seva vida: quan, sent menor , és violada pel seu progenitor i de gran, quan ha paït aquella lamentable experiència que, però, segueix oculta en el seu interior i emergeix quan menys es pensa.


Podríem dir que "Pruna" és una obra de ficció si no reflectís una realitat que té noms i cognoms. Els evoca Riera en forma de nines, cadascuna de les quals porta el nom d'alguna dels milers de nenes -també hi ha nens- abusades que són el testimoni de càrrec contra una societat que fins ahir mateix va amagar aquest drama amb la política de l'estruç i amb el suport d'una legislació nefasta.


Laura Calvet i Annabel Castán són les encarregades d'encarnar Pruna en cadascuna de les etapes de la seva vida. La caracterització de la nena aconsegueix, en el relat de la seva peripècia familiar, passar de la intranscendència de fets aparentment irrellevants al record de la tragèdia que va patir, exhibint el seu intèrpret una meritòria versatilitat. La Pruna més gran és, en canvi, eixerida i alegre, però fet i fet resulta que després dels seus amors amb el serbi Ardal batega una ferida inesborrable.


Dues observacions finals. Una, sobre el text. L'autor al·ludeix a algun moment al fet que la majoria d'edat per al consentiment sexual va estar fixada a Espanya en els 14 anys, cosa que avui ens sembla inexplicable, però no diu, o no sap, que al seu dia això va ser aprovat en Congrés, no sense polèmica, com ¡un avanç progressista! L'altra fa referència als efectes sonors. Durant un llarg principi de la funció s'escolta un soroll de fons que dificulta el perfecte enteniment de la veu de les intèrprets i de què, cas de no ser imprescindible, seria desitjable prescindir.

1 Comentaris

1

Espectáculo ne es ario, muy bien escrito y muy bien actuado . Bravo

escrit per Michele 22/abr/21    17:02 h.

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH