L'envelliment i el càncer tenen similituds epigenètiques en l'humà i el ratolí, segons un estudi

 

Els éssers humans i els ratolins compartim alteracions moleculars que expliquen patologies relacionades amb l'envelliment com el càncer. Aquesta és la principal conclusió que llança una investigació multicèntrica en què han participat la Universitat d'Oviedo, l'Institut Universitari d'Oncologia del Principat d'Astúries (IUOPA), el Centre d'Investigació en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN-CSIC) i l'Institut de investigació Sanitària del Principat d'Astúries (ISPA), entre altres institucions.

Equip investigador (EP)

Segons informa la Universitat d'Oviedo, l'estudi, que acaba de ser publicat a la revista Molecular Biology and Evolution, descriu una sèrie de patrons epigenètics compartits per les dues espècies que poden tenir rellevància en el futur desenvolupament de fàrmacs o altres intervencions contra el càncer.

Els éssers humans, a l'igual que altres espècies animals, acumulem al llarg de la nostra vida alteracions moleculars en el nostre genoma conegudes com a marques epigenètiques. Aquestes marques, sense necessitat d'alterar la seqüència dels nostres gens, influeixen en la forma en què són llegits per les cèl·lules. D'aquesta manera, les alteracions epigenètiques podrien estar darrere del desenvolupament de moltes malalties associades a l'envelliment, com càncer.

L'estudi d'aquests processos en investigació se sustenta en la utilització de models animals preclínics com el ratolí, que ha permès el desenvolupament de bona part dels medicaments que fem servir actualment en la nostra societat.

Si bé coneixem en gran mesura la informació genètica de l'humà i del ratolí, les alteracions epigenètiques que esdevenen durant el desenvolupament de malalties encara no han estat esclarides del tot. És aquí on la present investigació fa llum. "Caracteritzar aquestes alteracions ens permet no només comprendre millor aquests processos, sinó optimitzar les investigacions que involucren la utilització de models animals en l'estudi de malalties", assegura el primer signant de l'article, Raúl Fernández Pérez.

Per abordar aquest repte, l'equip d'investigadors va analitzar mostres de teixit sa i tumoral d'humans i ratolins de diferents edats. "Emprant tecnologies de seqüenciació massiva i algoritmes bioinformàtics, hem aconseguit caracteritzar, en paral·lel, les alteracions epigenètiques comunes i específiques que ocorrien en les dues espècies" afirma Juan Ramón Tejedor, coautor principal de la feina.

Un dels coordinadors de l'estudi, Agustín Fernández, explica que "aquest treball ha estat possible gràcies a la revolució tecnològica de l'última dècada en el camp de la biomedicina, la biotecnologia i la biologia computacional, que ha permès no només generar noves dades a nivell de genoma complet, sinó que també ha facilitat la implementació d'algoritmes per integrar-los amb altres dades que s'han anat publicant aquests últims anys en dipòsits públics ".

"La integració de tota aquesta informació a nivell de genoma complet és precisament un repte en el futur de la investigació biomèdica" afirma Agustín Fernández. "Els resultats obtinguts aporten una valuosa referència per a futurs estudis, ja que descriuen una sèrie de patrons epigenètics compartits en les dues espècies, que poden tenir una gran rellevància en el càncer i en l'envelliment com a possibles dianes per al desenvolupament de fàrmacs o altres intervencions" afegeix Raúl Fernández.

L'investigador Mario Fernández Fraga, que dirigeix el grup que ha liderat l'estudi, destaca que els resultats revelen que, tot i la gran diferència d'esperança de vida entre ratolins i humans, "les alteracions epigenètiques que es produeixen en envelliment i càncer són semblants en les dues espècies, el que posa de manifest l'alt grau de conservació i, per tant, la importància d'aquestes alteracions moleculars en l'aparició de tumors amb l'edat".