La pandèmia, la desinformació i la falta d'ètica: els nous reptes del periodisme i la comunicació

 

Els esdeveniments i canvis que els periodistes i professionals de la comunicació han viscut en els darrers anys col·loquen a les dues professions davant reptes formidables que exigeixen el reforçament dels comportaments ètics i deontològics que regeixen el seu treball. La pandèmia, lluny de millorar aquesta realitat, l'ha accentuat i ha incrementat la proliferació de notícies falses, alhora que en alguns moments ha tensionat les relacions entre periodistes i comunicadors amb les administracions públiques. Conscients de la necessitat d'afrontar aquests reptes,   l'Associació de Directius de Comunicació (Dircom),  la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE), I l'Associació de la Premsa de Madrid (APM),  han unit les seves forces per elaborar un document que exposa les millors pràctiques i principis que han d'orientar les professions i les relacions entre les dues parts.

Directors de les quatre associacions

Representants de les quatre associacions, que van presentar el document aquest dijous, van destacar la crisi que viu l'ètica en la comunicació, la manca de confiança dels ciutadans i la necessitat de posar fi a una situació agreujada primer per la crisi del 2008 i després per la pandèmia del coronavirus, que ha portat els mitjans de comunicació a trencar el seu model tradicional i a buscar noves formes de supervivència.

"Només des de l'ètica es podrà recuperar la confiança perduda dels ciutadans. Només des de l'ètica podrem dignificar els nostres oficis", va assegurar Nemesio Rodríguez, president de la FAPE, que es va mostrar orgullós d'haver tancat un pacte entre associacions dispars com són els mitjans de comunicació i els directors de comunicació i va llançar un missatge als polítics: "és possible arribar a pactes entre associacions dispars. La cultura del pacte hauria de ser un pilar de les democràcies", especialment," per alleujar l'estat de polarització que viu la nostra societat". Segons aquest principi, va assegurar, s'han regit les quatre associacions que han signat el pacte, la FAPE, l'APIE, l'APM i Dircom, després de mesos treballant junts.

"No són bons temps per a la veritat", va sentenciar Miguel López-Quesada, president de Dircom, que va explicar que la millor solució era trobar els objectius comuns entre els dos col·lectius per a millorar la informació que arriba als ciutadans. "No estem parlant de mons enfrontats entre comunicadors i periodistes. Hi ha una oportunitat de treballar junts, perquè una societat ben informada és sempre una societat més forta i per tant més democràtica".

L'acord entre associacions parla de la independència entre acords comercials, el tractament de la informació, els reptes ètics de les noves tecnologies, una lluita contra les fake news. "Coses que semblen molt bàsiques però que ens estem deixant pel camí", va seguir López-Quesada.

LA CRISI DEL PERIODISME

La crisi actual que viuen el periodisme i la comunicació té els seus orígens en la crisi de 2008, que va provocar danys col·laterals en tots els aspectes. A partir d'aquí i després d'una breu recuperació, va arribar la pandèmia. Per als mitjans ha estat especialment dura perquè ha vingut acompanyada d'una transformació digital i d'una recerca de monetització, segons va explicar Íñigo de Barrón, president de APIE. "Sempre hi ha hagut gent que ha intentat buscar dreceres des dels dos costats, i aquest compromís ètic ve a dir que les dreceres són dolents. Des de la APIE hem recorregut al Banc d'Espanya, al BCE, etc., quan hem vist que estava en retrocés la transparència i el bon fer dels mitjans. Intentem demostrar amb estudis que vèiem aquest retrocés comunicatiu i que necessitàvem aliances".

Per això va considerar important el "compromís d'autoregulació" de les quatre entitats, ja que implica que totes elles han fet un diagnòstic en què es "reconeixen els problemes".

"Sempre hi ha un ambient de fatalisme, de pensar que res canviarà per signar aquests papers, però el que no serveix de res és no fer res. Hem d'intentar remoure consciències. En aquesta professió està arribant molta gent jove, i aquesta gent ha de tenir molt clares les regles. Aquest document ve a dir per on és el bon camí", va continuar De Barrón. "És una manera per intentar treballar per la reputació dels mitjans de comunicació".

LA IRRUPCIÓ DEL CORONAVIRUS I LA PROLIFERACIÓ DE FAKE NEWS

Les associacions van incidir que la relació entre directors de comunicació i periodistes és millorable, i que especialment s'ha vist afectada per la pandèmia perquè els directors de comunicació van haver de mirar per les empreses i van veure perillar les seves estratègies de publicitat en els mitjans de comunicació ja que no es venien diaris en paper. Quesada va explicar que els objectius d'uns i d'altres són diferents, ja que els dircoms té un cert interès de part i els periodistes tenen un cert interès que suposadament no afavoreix enlloc. Però hi ha un interès comú, que és donar una versió de la realitat. El problema, segons ell, és que de vegades existeixen les ulleres d'un color determinat que intenten portar la realitat a un altre costat, de manera que la clau és basar-se en la professionalització i l'ètica.

Nemesio Rodríguez va explicar que els mitjans tradicionals s'han convertit en la principal font d'informació dels ciutadans durant la pandèmia, si bé una altra part dels ciutadans han decidit informar-se només per les xarxes, sent víctimes de rumors i campanyes de desinformació. "Per això els periodistes hem de verificar".

També va reclamar les dificultats per exercir el periodisme durant la pandèmia per part de les institucions. "Vam començar amb la modalitat de rodes de premsa de Moncloa en què es seleccionaven les preguntes per part del gabinet de comunicació de Moncloa, però vam aconseguir canviar aquest model i es va obrir una mica més a les preguntes en directe. C reu que els governs i administracions han aprofitat la pandèmia per imposar serioses traves a l'exercici lliure del periodisme", va explicar Rodríguez. "Les fonts de les administracions estaven tancades en molts casos, i jo crec que ha estat un gravíssim error, ja que en una situació de crisi com aquesta, el que busquen els ciutadans són respostes i solucions. Tancar l'accés dels periodistes a la informació ha augmentat la desconfiança de la gent cap al que els governs estaven comunicant. Això ha contribuït en certa manera que no es frenés la golejada de desinformació que hem tingut", així com l'enorme polarització política de país." el tsunami de la desinformació amb les vacunes ha estat tremend. les administracions han d'aportar més a la lluita contra la desinformació del que ho estan fent".

Els periodistes van coincidir que en els últims la professió anys ha abandonat la disciplina de la verificació com a conseqüència de la febre per la rapidesa i els clickbaits. "Tot això ha arrossegat que s'abandoni la disciplina de la verificació, que és la disciplina que uneix periodistes i comunicadors. Necessitem que es recuperi la disciplina de la verificació o el periodisme seguirà en l'estat de decadència que en alguns aspectes està en l'actualitat", va assegurar Rodríguez.