El Parlament celebra aquest dijous el ple per investir Aragonès

 

El Parlament començarà aquest dijous a les 16.00 hores el ple d'investidura del candidat d'ERC a la Presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, que serà elegit en la votació que tindrà lloc el divendres a falta de cinc dies d'esgotar el termini límit.

Pere Aragonès (EP)

Aquest dimecres la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, ha proposat formalment a Aragonès com a candidat a la Presidència després de la ronda de consultes amb els grups parlamentaris i ha convocat el ple d'investidura aquest dijous a les 16.00 hores i continuarà el divendres a les 9.00.

Serà el segon ple d'investidura a què se sotmet Aragonès, després de les dues votacions fallides que va tenir a finals de març, quan Junts es va abstenir i no va aconseguir els vots suficients per ser escollit president.

Aquesta vegada, la formació de Carles Puigdemont sí que donarà el seu suport a la investidura d'Aragonès després de l'acord assolit amb els republicans, que van anunciar dilluns després de tres mesos de negociacions entre els dos partits.

Aquest mateix dimecres, Junts ha anunciat que les seves bases han ratificat el pacte amb el 83% dels vots, mentre que la CUP ja no ha de fer cap validació interna l'acord amb els republicans, per la qual cosa Aragonès té 74 vots assegurats per ser investit com 132 president de la Generalitat en la primera votació de divendres.

SERÀ INVESTIT DIVENDRES

El ple començarà dijous a les 16.00 hores amb la intervenció de Aragonès per exposar de nou i sense límit de temps el seu programa de govern com ja va fer en la sessió d'investidura fallida al març, i després intervindran els grups parlamentaris --el faran de major a menor representació, deixant ERC a al final, i tindran mitja hora de temps-- i es preveu que Aragonès contesti un a un, el que s'obrirà un torn de rèplica per a cada partit.

Dijous es produirà el debat amb alguns dels grups, la resta seguirà a partir de divendres a les 9.00 hores, i després es farà la votació, que es farà en veu alta dient 'sí', 'no' o 'abstenció'.

Aragonès necessita obtenir majoria absoluta per ser investit, és a dir, 68 vots, de manera que amb tota probabilitat ja sortirà el divendres de Parlament com a president de la Generalitat i no necessitarà anar a una segona volta, en la qual tindria prou amb obtenir majoria simple --més vots a favor que en contra--.

Serà la primera vegada en la història que el candidat a la Presidència és investit després d'haver fracassat en dues votacions anteriors, ja que en totes les legislatures el president havia estat escollit en primera o en segona votació, mentre que el 2015 Artur Mas no va aconseguir ser investit en primera ni en segona volta però no ho va tornar a intentar i el candidat, que va ser elegit finalment, va ser Carles Puigdemont.

PLE AL HEMICICLE

Les dues sessions d'investidura fallides d'Aragonès al març es van celebrar a l'Auditori de la Cambra catalana perquè poguessin estar tots els diputats i garantir les mesures sanitàries pel coronavirus, ja que es tracta d'un espai més ampli que l'hemicicle, on tradicionalment se celebren els plens i les investidures.

No obstant això, com ja ha succeït en els últims plens per estalviar la despesa que suposa adaptar l'Auditori, el ple se celebrarà a l'hemicicle com és habitual i perquè puguin estar tots els diputats garantint les mesures sanitàries, una part s'asseurà en els escons que els corresponen a cada grup deixant un seient buit entre cada diputat, i la resta es distribuirà a la zona del públic i les llotges de convidats.

INVESTIDURA 96 DIES DESPRÉS DEL 14F

Aragonès serà investit aquest divendres 21 de maig, 96 dies després de les eleccions catalanes del 14 de febrer ia cinc dies d'esgotar el termini establert per a elegir un president i evitar la repetició electoral, ja que el límit és el dimecres 26.

En aquests més de tres mesos, Aragonès ha passat de defensar la necessitat d'aconseguir un acord ràpid per formar un Govern en plenes funcions --que volia que fos ampli amb ERC, Junts, CUP i comuns--, a renunciar a aquesta fórmula i apostar per un Govern de coalició només amb els de Puigdemont; ha vist com naufragava en el seu primer debat d'investidura al març, ha trencat la negociació amb Junts i ha proposat governar en solitari, i finalment ha tancat personalment un acord de coalició en un cap de setmana amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez.

Després dels comicis, els republicans van optar per començar a negociar amb la CUP en comptes de amb Junts, i mentre que amb els 'cupaires' va aconseguir tancar en poc dies un acord que garantia els seus suports a la investidura d'Aragonès, amb Junts les converses es van anar complicant i els de Puigdemont es van abstenir en la primera i segona volta del primer ple d'investidura negant així la investidura del candidat republicà.

Des de l'inici, el principal escull en la negociació entre els dos partits va ser la falta d'acord sobre quin ha de ser l'espai que ha de decidir l'estratègia independentista i el paper del Consell per la República (CxRep), i el bloqueig sobre aquest assumpte va provocar que Aragonès trenqués el 8 de maig les negociacions per fer un Govern de coalició i va proposar governar en solitari, cosa que Junts va rebutjar, malgrat que Sànchez havia estat el primer a plantejar aquesta opció un mes abans.

Davant aquesta situació, la negociació semblava haver embarrancat i l'amenaça de la repetició electoral semblava més a prop que mai, però el cap de setmana passat Aragonès i Sànchez es van reunir amb discreció en dues masies i van aconseguir desencallar la negociació i segellar un acord per fer un Govern en coalició.

El pacte estableix la creació d'un òrgan de direcció independentista amb ERC, Junts, la CUP, ANC i Òmnium que es coordini amb el CxRep, aposta per la taula de diàleg amb el Govern central, encara que planteja "preparar-se" per a la confrontació amb el estat, si la primera estratègia no prospera, i reparteix les carteres de Govern al 50% entre republicans i Junts, deixant per als de Puigdemont departaments com Economia, Salut, Acció Exterior i Drets Socials, mentre que ERC manté Educació i es queda Interior, entre d'altres.