El PP no podrà recórrer l'indult als presos del 'Procés', encara que podria fer-ho Vox

 

Un requisit formal, la manca de legitimació per acudir al Tribunal Suprem, podria ser l'obstacle que trobi el PP si finalment els condemnats pel 'Procés' independentista a Catalunya són indultats pel Govern i el partit liderat per Pablo Casado decideix, tal com ha anunciat, presentar recurs davant la Sala del Contenciós-Administratiu de l'alt tribunal. La possibilitat que ho faci Vox sembla més clara, ja que va ser part en el procés penal.

Teodoro García Egea i Pablo Casado - Europa Press

Així ho han assenyalat a Europa Press tant fonts de el mateix Suprem com a juristes consultats, que insisteixen en l'absència d'antecedents jurídics sobre aquest assumpte, ja que habitualment els indults són recorreguts per les víctimes del delicte en qüestió.

D'aquesta manera, avancen que la falta o no de legitimació del PP i altres partits per recórrer la decisió que pugui adoptar en el seu dia el Consell de Ministres constituirà un capítol jurídic més en tota aquesta història.

Amb caràcter general, en l'ordre contenciós-administratiu estan legitimats "els titulars d'un dret o d'un interès legítim", segons l'article 19 de la Llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa. A això s'afegeix que no hi ha acció pública llevat que ho reconegui expressament una llei, i per això el Suprem ha declarat la falta de legitimació activa per interposar recursos dels partits polítics en molts assumptes.

Entre aquests assumptes no es troba la presentació d'indults, de manera que es manca de jurisprudència. A més, aquesta Sala no és molt procliu a la legitimació dels partits, tot i que es tracta d'un assumpte a estudiar i la decisió final dependria molt del raonament exposat pel partit en qüestió, apunten les mateixes fonts.

Altres juristes consultats afegeixen que, a més de l ' "interès legítim" abans apuntat, la legitimació en l'ordre Contenciós es defineix per l'anomenat "interès directe", i en aquest punt el debat s'hauria de centrar en determinar si els polítics tenen interès directe en l'indult d'altres polítics que han estat condemnats. La manca d'antecedents porten de nou a entrar en matèria poc clara.

Recursos d'associacions

Hi ha casos en els quals sí que s'han acceptat els recursos d'associacions, com va ser el 2015 el presentat contra l'indult de l'empresari canari i president de la Unió Esportiva Las Palmas, Miguel Ángel Ramírez.

En aquest cas no es va estimar la petició d'uns perjudicats directament pel delicte, sinó la de l'associació Ecologistes en Acció-CODA contra la decisió de Consell de Ministres de commutar la condemna de tres anys i un dia de presó que li va ser imposada per un delicte contra l'ordenació del territori, per una altra de dos anys.

En un altre assumpte de 2018, però, l'alt tribunal va rebutjar que l'associació Víctimes de la Llei de Violència de Gènere (Avilegen) tingués interès legítim per recórrer l'indult parcial concedit a María Salmerón, una dona sevillana maltractada condemnada a sis mesos de presó per desobediència a l'incomplir la custòdia compartida de la seva filla amb el pare d'aquesta, condemnat al seu torn per maltractaments.