La reforma de les pensions preveu cobrir el dèficit a través dels impostos

El Govern central i els agents socials s'han reunit aquest dilluns per tancar l'acord sobre la primera pota de la reforma de pensions, els objectius són garantir el seu poder adquisitiu i aproximar l'edat efectiva de jubilació a l'edat legal mitjançant un enduriment de les jubilacions anticipades i majors incentius a l'endarreriment de la jubilació.

A més, segons ha avançat El País, la reforma preveu cobrir el dèficit en les pensions amb impostos. El Govern traspassarà aquest any 22.000 milions d'euros per cobrir el desfasament en les arques de la Seguretat Social. D'aquesta manera, l'Executiu pren una mesura determinant i, a partir d'ara, les despeses en pensions no seran suportats només pels treballadors i les empreses, sinó també per l'Estat.

José Luis Escrivá, ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions @ep

Les mesures d'aquesta primera part de la reforma de pensions, derivada dels acords del Pacte de Toledo, formen part del component 30 del Pla de Recuperació remès a Brussel·les i la seva entrada en vigor està prevista per 2022, una vegada que en l'avantprojecte que les conté passi tots els tràmits corresponents.

Segons un esborrany de l'avantprojecte datat el 14 de juny i en el qual podrien produir-se alguns canvis menors, la reforma suprimirà dos dels aspectes més polèmics de la reforma de pensions del 2013: l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que limitava seva pujada anual a un 0,25% en situacions de dèficit, i l'anomenat factor de sostenibilitat.

Tot i que la substitució d'aquest últim forma part de la segona pota de la reforma de pensions, prevista per a més endavant, Govern i agents socials fan constar en el text de l'avantprojecte, que el mecanisme d'equitat intergeneracional que reemplaçarà el factor de sostenibilitat "haurà d'estar definit "en el moment d'entrada en vigor d'aquesta primera pota de la reforma. Aquest mecanisme, que es negociarà en el termini d'un any, operarà a partir del 2027.

El text que s'està ultimant garanteix el manteniment del poder adquisitiu de la pensions contributives, incloses les mínimes, al vincular la seva revaloració anual amb la variació interanual mitjana de l'IPC dels 12 mesos anteriors a desembre de l'any anterior. Si aquesta variació fos negativa, l'import de les pensions no variarà a l'inici de l'any.

L'avantprojecte estableix un seguit de mesures per desincentivar el retir anticipat el mercat laboral quan aquest és voluntari.

D'aquesta manera, per als que tinguin cotitzats menys de 38 anys i 6 mesos, avançar la seva jubilació 24 mesos suposarà una reducció en la seva pensió d'entre el 21% i el 3,26% (1 mes abans); per als que tinguin més de 38 anys cotitzats i 6 mesos, però menys de 41 anys i 6 mesos, la reducció màxima serà del 19% (24 mesos) i la mínima del 3,11% (1 mes).

Per la seva banda, el coeficient reductor passarà a ser del 17% si els que tenen més de 41 anys i 6 mesos cotitzats, però menys de 44 anys i 6 mesos, es jubilen dos anys abans. Si el fan un any abans, la reducció serà del 2,96%. Finalment, els que tinguin més de 44 anys i mig cotitzats tindran una reducció del 13% per jubilar-se dos anys abans i del 2,81% un mes abans.

Si en el moment d'acollir-se a la jubilació anticipada voluntària el treballador estigués percebent el subsidi per atur durant al menys tres mesos, els coeficients reductors que s'aplicaran seran els establerts per a la jubilació anticipada involuntària.

Els nous coeficients reductors s'aplicaran sobre la quantia de la pensió i sempre respectant la limitació màxima. Quan la pensió superi el límit establert per l'import de les pensions, els coeficients reductors s'aplicaran de manera gradual, en un termini de deu anys, a comptar de l'1 de gener de 2024.

El text modifica a més el procediment de sol·licitud de la jubilació anticipada per raó de l'activitat i reforma la regulació de la jubilació anticipada no imputable al treballador (involuntària).

Així, les persones que treballen en empreses els centres de treball no es considerin mòbils o itinerants i que siguin acomiadades per rebutjar un trasllat que impliqui canvi de residència podran accedir a la jubilació anticipada si compleixen els requisits establerts per acollir-se a aquesta modalitat de jubilació.

També podran accedir a la jubilació anticipada aquells treballadors que siguin acomiadats després imposar-li la seva empresa una modificació substancial de les seves condicions de treball.

En aquests supòsits, a l'igual que en els derivats d'acomiadament col·lectiu i acomiadament objectiu, caldrà que el treballador que vulgui accedir a la jubilació anticipada acrediti haver rebut la indemnització corresponent per extinció del contracte o haver interposat demanda judicial en reclamació de la indemnització o d'impugnació de la decisió extintiva.

Per poder accedir a la jubilació anticipada involuntària s'exigirà tenir complerta una edat que sigui inferior en quatre anys, com a màxim, a l'edat legal de jubilació aplicable en cada cas; trobar-se inscrit com a demandant d'ocupació i acreditar un període de cotització efectiva de 33 anys.

En aquests casos, la reforma estableix que a la pensió de jubilació se li aplicaran una sèrie de coeficients reductors per cada mes o fracció de mes a la que s'avanci l'edat legal. Aquests coeficients oscil·laran des del 0,50% de reducció per un mes d'avançament si es tenen cotitzats 44 anys i sis mesos o més fins al 30% de reducció que s'aplicarà per avançar la jubilació quatre anys (48 mesos) si el període de cotització és inferior a 38 anys i sis mesos.

JUBILACIÓ DEMORADA I JUBILACIÓ ACTIVA

En el cas de la jubilació demorada, l'esborrany preveu que no es cotitza per contingències comunes, excepte per incapacitat temporal, a partir de l'acompliment de l'edat de jubilació ordinària que correspongui en cada cas.

També ofereix tres tipus d'incentius per al retard de la jubilació, a triar pel treballador, per cada any de demora: un percentatge addicional del 4% (que se sumarà al que correspongui d'acord amb el nombre d'anys cotitzats i s'aplicarà a la base reguladora a efectes de determinar la quantia de la pensió); una quantitat a preu fet (pagament únic) en funció de la quantia de la pensió i premiant les carreres de cotització més llargues, o una combinació d'aquestes dues mesures. El pagament únic oscil·larà entre un mínim de 4.786,27 euros i un màxim de 12.060,12 euros.

D'altra banda, s'exigirà com a condició per accedir a la jubilació activa el transcurs de al menys un any des del compliment de l'edat ordinària de jubilació.

La reforma de pensions prohibirà l'establiment de clàusules de jubilació forçosa per a treballadors de menys de 68 anys a partir de l'entrada en vigor de la mateixa. En els convenis subscrits amb anterioritat, aquestes clàusules poden ser aplicades fins a tres anys després de la finalització de la vigència inicial pactada per al conveni.

A més, si s'estableixen aquestes clàusules en els convenis, les empreses hauran de contractar com a mínim a temps complet i de manera indefinida a un treballador per cada jubilat forçós.

Excepcionalment, el límit d'edat establert (menys de 68 anys) podrà rebaixar-se fins a l'edat legal ordinària de jubilació quan la taxa d'ocupació de les treballadores en les activitats econòmiques de l'àmbit funcional del conveni sigui inferior al 15% de les persones ocupades i sempre que es compleixin diversos requisits, entre ells la contractació simultània de al menys una dona de manera indefinida i a temps complet.

La reforma de pensions continuarà desplegant la separació de fonts de finançament de la Seguretat Social, la culminació està prevista per 2023, i 'rescata' la idea de crear una Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social. La constitució d'aquest òrgan, prevista a la reforma de 2011, s'aprovarà mitjançant un projecte de llei en el termini de sis mesos, segons figura en l'esborrany.