Què està passant a les presons catalanes?

@EP

El dissabte 3 de juliol sortia una notícia que tornava a aixecar polseguera. Després del suicïdi -segons la versió oficial- del creador d'un dels antivirus més famosos del món, John McAfee, a la presó Brians 2, aquest cap de setmana un altre intern -en aquest cas interna- es tornava a treure la vida a Brians 1, a Sant Esteve de Sesrovires. Entremig d'aquests fets, i sense massa soroll, el 27 de juny es produïa un altre incident a la presó de Puig de les Basses, a Figueres, el qual va acabar amb un intern mort i quatre persones ferides. 

Aquest dilluns 5 de juliol, tal com va informar Cataluyapress, un reclús de la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, va  agredir sexualment una funcionària del centre -presumptament-. L'intern va ser traslladat a una altra garjola en règim tancat i ha estat denunciat pel Departament de Justícia al jutjat de guàrdia. Així doncs, amb aquest auge de la inseguretat als centres penitenciaris, la pregunta és: què està passant a les presons catalanes?

Amb declaracions a Catalunyapress, el secretari de Personal Penitenciari de CCOO, Fernando J.Carrera, ha explicat que la principal causa que ha desembocat en les agressions viscudes  aquests dies és el "descuit de la seguretat, el que no vol dir més seguretat". Segons Carrera, en els últims temps la Generalitat ha anat relegant el paper de la seguretat a les presons deixant-lo en un segon terme i prioritzant altres àmbits com el "tractament". Això s'ha materialitzat en les polítiques adoptades pel que fins ara era el secretari de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima (SMPRAV), Amand Calderó.

Calderó ha estat el responsable de les presons a Catalunya des del 2016 fins que aquest dimarts 6 de juliol va dimitir per tal d'iniciar "una nova etapa", segons va comunicar a la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.  Pels sindicats, com UGT Presons, la marxa de Calderó ha estat valorada de forma "positiva" i en un comunicat afegeixen que s'hauria d'haver produït "fa mesos" i acompanyar-la "de les dimissions d'altres membres" del seu equip. 

S'HA OBLIDAT LA SEGURETAT

En aquest sentit, el secretari de Personal Penitenciari de CCOO, Fernando J.Carrera , ha volgut destacar a Catalunyapress que l'arribada d'Amand Calderó al seu càrrec va suposar una reformulació del sistema penitenciari "perquè va oblidar un tema tan important i necessari com és la seguretat". 

"No tenia una visió multidisciplinària, de forma que el que sempre hem reclamat és que es tingués en compte des del mandat constitucional de la reinserció i la resocialització, als aspectes de salut física i mental o de situació de la dona a la presó, passant per la seguretat dels treballadors/es i dels interns/es", apunta. 

A més, Carrera afirma que Calderó va anar "posant gent" a diferents direccions -com en altres llocs de feina- "seguint el seu model" i que a més a més no eren d'Interior. És per aquest motiu que la seguretat ha anat quedant apartada en aquests últims anys i s'han prioritzat altres assumptes.  Sindicats com UGT i CATAC també han acusat al govern de la Generalitat d'una "política errònia i d'esquena a la realitat penitenciària "liderada per Calderó.

MÉS RECURSOS 

Una altra reclamació que fan els funcionaris és que hi ha d'haver més recursos públics. Carrera ha destacat que des del 2010 no es fan oposicions en el sector penitenciari, de forma que "la plantilla s'està envellint, però els interns segueixen igual". Això provoca que sigui més difícil, en algunes ocasions, la correcta tutela.

Segons un informe que retrata l'estat de les presons catalanes elaborat aquest 2021 per part del mateix sindicat de CCOO, més del 50% dels treballadors i treballadores penitenciàries catalanes tenen 50 anys o més, i gairebé el 30% del total general té 55 anys o més. Això suposa que "la majoria dels treballadors i treballadores penitenciàries han de tractar amb interns que tenen l'edat dels seus fills, i a més, sense importar l'edat que tinguin, han de continuar actuant, per exemple, com a antiavalots", detalla el document.

A conseqüència d'això, l'informe mostra que actualment hi ha unes altes taxes d'interinatge i de provisionalitat dins les presons, "sigui l'àmbit que sigui". A més, les vacants estan "sempre desbocades" i "amb regulacions de borsa o de selecció per a personal amb caràcter provisional que són lentes, ineficaces i arbitràries".

SITUACIÓ COMPLEXA

Tot aquest context ha acabat derivant a uns fets i unes agressions que "no s'havien vist mai", ha reconegut Carrera. Amb l'agressió sexual que es va viure aquest dilluns a Quatre Camins "s'han traspassat unes línies vermelles".

@EP

Ara bé, el de CCOO també ha volgut fer èmfasi que de tots els interns, aproximadament n'hi ha un 90% que no donen problemes, de manera que aquesta conducta conflictiva queda reduïda a uns pocs. Però cal no oblidar la seguretat dels funcionaris. Els fets ocorreguts aquest dilluns "haurien pogut anar a molt més perquè l'intern va poder accedir a una zona privada només dedicada als treballadors", explica Carrera.

LES SOLUCIONS

Els sindicats, per arreglar aquesta problemàtica que ja feia temps que advertien, aposten per demanar a la consellera Ciuró que nomeni com a màxim responsable de l’administració penitenciària una "figura de consens, que tingui l’aval dels professionals penitenciaris, amb experiència real en aquest àmbit, i procliu a escoltar els problemes reals existents a les presons catalanes".

D'altra banda, també han fet una crida perquè la Generalitat destini més diners al sistema penitenciari i, com ha volgut destacar Carrera, que siguin diners dedicats a "incrementar els recursos humans". 

Per la seva part, la Central Sindical Independient i de Funcionaris (CSIF) ha instat a l'administració pública catalana que deixi el seu "bonisme". En un comunicat ha advertit que “no tots els presos són allí [a la presó] per delictes menors. El bonisme que pretén implantar l’administració penitenciària de Catalunya no val per a tots els casos. No podem oblidar que a les presons hi ha persones molt perilloses”.

Al mateix temps, Fernando J. Carrera, en representació de CCOO, s'ha mostrat esperançat amb la nova consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i ha confessat que de moment sembla que té les ganes i l'actitud de voler resoldre aquest conflicte.