És possible escollir embrions completament sans gràcies a l'ús de l'ADN?

 

@EP

Els avenços de la medicina reproductiva són molt grans i s'ha arribat al punt de poder escollir embrions sans i descartar aquells que són defectuosos. Una altra de les opcions serien evitar el traspàs de pares a fills, però la realitat és que hi ha un debat molt gran entorn a això. ¿Es pot fer? És ètic?

En tot aquest món actual, Aurea Smigrodzki és la primera nena que neix a partir d'un nou tipus de prova d'ADN. El que han fet és fer algunes variacions genètiques que per separat no signifiquen gran cosa, però el fet d'ajuntar-se amb altres fa que les probabilitats creixin i que les malalties comunes baixin.

Però ... Com s'aconsegueix això? Per poder aconseguir això, els pares van haver de sotmetre a un tractament de fertilitat i, arribat el moment, van decidir quin dels quatre embrions els anaven a implantar. Per poder realitzar això, van anar a una clínica especialitzada i van escollir l'embrió que van considerar que tenia més possibilitats genètiques d'evitar malalties cardíaques, diabetis i càncer en edat adulta.

QUI I COM DECIDIR AIXÒ?

Tot comença en el pare d'Aurea. Rafal Smigrodzki és un neuròleg de Carolina de Nord amb estudi sobre la genètica humana. En aquest sentit, la línia de pensament del pare és la següent. Rafal creu que els pares tenen l'obligació de donar-li a l'infant un començament saludable en la vida.

"Part d'aquest deure és assegurar-nos de prevenir malalties, per això administrem les vacunes. I les proves poligèniques no són diferents. És només una altra forma de prevenir malalties", van ser les paraules del pare. La decisió no va ser complicada per a aquest home que estudia la genètica humana.

No obstant això, la realitat d'un nou informe, publicat al The New England Journal of Medicine, ha fet que aquestes eleccions potser no es tornen tan fàcils. L'estudi posa el focus sobre els problemes d'ús que tenen aquestes injeccions per a la selecció d'embrions. Per això, s'han generat molts debats en la comunitat científica.

Algunes empreses dels Estats Units i d'Europa ja estan posant en marxa tot això i ofereixen puntuacions de risc d'embrions. En aquestes s'inclouen l'esquizofrènia, càncer de mama i diabetis. "Necessitem parlar sobre quin tipus de regulació volem tenir en aquest espai", va comentar el coautor de l'estudi Daniel Benjamin, un economista especialitzat en genètica.

LA MEDICINA AVANÇA A PASSOS GEGANTS

La medicina ha evolucionat molt durant les últimes dècades a tot el món. Però la realitat és que la fertilitat és un camp complicat, però on s'estan produint molts avenços i descobriments que són realment impactants.

Una de les primeres solucions que es van trobar per a aquesta millora va ser la Fertilització In Vitro (FIV). Però no només això, sinó que hi ha moltes situacions que fa tot just uns anys semblaven impossible de solucionar, però on la ciència ha anat avançant per aconseguir fer funcionar un procés artificial en cas que sigui necessari.

"Les empreses han començat recentment a vendre un nou servei als pacients que estan considerant la fertilització in vitro: la selecció d'embrions basada en puntuacions poligènics (ESPS). Aquestes puntuacions representen prediccions individualitzades de salut i altres resultats derivats d'estudis d'associació del genoma en adults per predir parcialment aquests resultats", han advertit els autors de l'estudi.

La realitat diu que no tot són garanties, ja que moltes de les coses que es fan són per probabilitats, així que la diferència entre un embrió o un altre és molt petita. Tot això vol dir que és possible que, finalment, l'embrió no acabi resultant el que els pares volien en un primer moment.