Ana Abril (Càritas): "L'Ingrés Mínim Vital no dona per pagar-ho tot i sol·licitar-ho és una carrera d'obstacles"

 

@EP

L'últim informe emès per Càritas sobre l'Ingrés Mínim Vital és preocupant. L'abast d'aquesta mesura i la manera d'aplicar-la no funciona de la manera que hauria de poder solucionar el problema. En aquest sentit, el Govern va aplicar noves polítiques socials que haurien d'haver servit per abordar la desigualtat.

Tot i això, aquestes polítiques socials s'han aplicat a uns col·lectius molt determinats que estaven en una situació extrema de pobresa o en una situació de carència material severa, però el que és clar és que no han pogut dur a terme la transformació eficaç que s'esperava al moment que es va introduir.

PressDigital ha tingut l'oportunitat de parlar amb Ana Abril, la coordinadora d'incidència política de Càritas. "L'Ingrés Mínim Vital ha de ser un sistema de garantia mínim comú per a tot l'Estat i ha d'estar complementat amb les rendes autonòmiques", ha comentat Ana Abril.

El problema de la pobresa extrema s'ha anat estenent durant els darrers anys. La crisi del 2008 i la pandèmia del covid el 2019 han fet que moltes famílies es vegin abocades a aquesta situació. Per això, a l'informe de Càritas insisteixen en la necessitat de posar fi a tots aquests problemes que afecten una gran part de la població a Espanya.

En aquest sentit, moltes persones no poden rebre l'ajuda perquè el sistema té moltes traves que no poden superar. "Cal retirar les barreres tecnològiques, ja que actualment és una carrera d'obstacles insalvable. Estem demanant a aquestes famílies uns recursos que no poden tenir ni aconseguir", ha comentat Ana Abril.

QUÈ ÉS L'INGRÉS MÍNIM VITAL?

L'Ingrés Mínim Vital és una prestació adreçada a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i no tenen recursos econòmics bàsics per cobrir les seves necessitats bàsiques. Es configura com a dret subjectiu a una prestació econòmica, que forma part de l'acció protectora de la Seguretat Social, i garanteix un nivell mínim de renda als que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica, segons la Seguretat Social.

Aquesta mesura va tenir una molt bona acollida socialment. De fet, l'estudi del CIS indicava que el 83% de la població estava a favor d'aquest nou Ingrés Mínim Vital. No obstant això, com en totes les noves formes, hi havia llacunes que no permetien a moltes famílies accedir directament a aquesta renda. Persones que sí que estaven en risc de pobresa extrema i que la seva situació era d'exclusió social.

QUANT AJUDA ES REP?

L'Ingrés Mínim Vital té diversos esglaons. Al més baix, una persona adulta que viu sola cobra un màxim de 470 euros al mes. A partir que a la convivència es van afegint persones, el total d'aquesta renda va pujant fins als 1.034 euros al mes màxim. En el cas de les famílies monoparentals, s'hi afegia un 22% de complement que feia referència a pensions no contributives.

Ana Abril ha assegurat que els 470€ de l'Ingrés Mínim Vital no dona per pagar-ho tot. Les despeses que té una persona de lloguer, transport i menjar no es poden pagar amb una quantia tan baixa. A més, cal tenir en compte que a les grans ciutats els lloguers de pis estan molt per sobre de les ajudes.

A més, ha volgut matisar allò que rep cada persona. És a dir, si una persona té 30€ d'ingressos, l'Ingrés Mínim Vital que rebrà serà de 440€. "A la norma està escrit que la quantia mai serà superior a 470€, però que et donen la diferència amb el que ja tens", ha comentat Ana Abril.

Això sí, la coordinadora d'incidència política de Càritas ha explicat que s'està treballant per desenvolupar una normativa que contempli que l'Ingrés Mínim Vital es pugui completar amb alguna feina puntual.

La realitat és que moltes persones intenten sortir de la pobresa i si no poden cobrar aquesta ajuda, mentre que reben un sou puntual, mai no podran sortir d'aquesta situació.

Amb motiu de la pandèmia, durant el segon trimestre del 2020 es va registrar una aturada del 15,3% en el pitjor moment de la crisi sanitària. Va ser aleshores quan es va reduir de manera important el total dels ingressos del conjunt de llars. Per això, l'Ingrés Mínim Vital està vinculat a problemes socials estructurals i amb pobresa extrema.

De fet, durant el 2020, l'Enquesta de condicions de vida va donar dades preocupants. El tant per cent de la població en risc de pobresa va augmentar fins al 21% i el 7% es trobava en situació de carència material severa. Això suposa que les dues dades van pujar respecte al 2019, cosa que fa pensar que l'objectiu de l'Ingrés Mínim Vital no va acabar de funcionar com s'esperava.

LES DADES DE L'INGRÉS MÍNIM VITAL

El problema no està únicament en aquelles persones que estan en risc de pobresa, sinó que els paràmetres per poder accedir a les ajudes són realment complicats. En aquest sentit, fins al setembre del 2021 es van processar 1.322.904 peticions. D'aquestes, vàlides van ser 1.244.029 milions. Això suposa que el 94% de les sol·licituds que van arribar van ser acceptades, però només 336.933, és a dir, el 27,1% van ser aprovades. A més, es van denegar un total de 888.458 sol·licituds i la resta estan pendents.

Font: Elaborat per Càritas a partir de nòmina de setembre del 2021, Secretaria d'Estat de Seguretat Social i Pensions.

En aquest sentit, si les dades es desgranen per grups d'edat els adults entre 36 a 45 anys són els que més s'han pogut beneficiar d'aquest tipus d'ajudes. Representen un 32,6% del total. Darrere, hi ha les persones d'entre 46 i 55 anys que suposen el 29,5%. Aquests grups són els que més es beneficien de les dades pels requisits de la prestació. En aquest cas, els menors de 24 i els més grans de 65 tenen menys possibilitats d'accedir a aquest Ingrés Mínim Vital.

Font: Elaborat per Càritas a partir de nòmina de setembre del 2021, Secretaria d'Estat de Seguretat Social i Pensions.

EL PROBLEMA DE LA DESINFORMACIÓ

La desinformació en general és un problema en qualsevol àmbit, però la realitat és que hi ha moltes famílies en risc de pobresa extrema que no tenen informació sobre l'Ingrés Mínim Vital i no ho demanen malgrat necessitar-ho. Per tant, es pot entendre que la mesura no està tenint la cobertura necessària perquè totes aquelles persones que ho necessitin hi puguin accedir.

"El nivell de cobertura que hi ha a l'Ingrés Mínim Vital és molt baix. Hi ha persones que no tenen la informació, ni tan sols saben que existeix aquest tràmit. A més, cal simplificar la tramitació i oferir ajuda a aquestes persones de manera presencial, ja que el tema és només en línia", ha comentat Ana Abril. Hi ha famílies que no tenen els recursos per accedir al tràmit en línia i caldria poder incloure oficines físiques perquè algú els ajudi.

De fet, les dades indiquen que aquesta desinformació arriba fins a llars en una situació de pobresa extrema. Tan sols un 24,6% del total de les famílies que estan en aquesta situació han pogut tenir accés a tota la informació i n'han sol·licitat la prestació. Això vol dir que més de dos terços de la població en situació de pobresa extrema no hi ha accedit ni tan sols al tràmit per demanar l'Ingrés Mínim Vital.

Però el problema no està només en el moment de fer el tràmit, sinó que la notificació posterior també suposa un problema per a aquestes famílies. Quan no se'ls accepta la petició, reben una carta general dient que només s'ha rebutjat, però no se'n dona una explicació concreta, així que les persones en aquesta situació no tenen cap manera de poder reclamar.

Font: Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació FOESSA 2021.

La pandèmia ha significat un gran problema per a moltes famílies i ha posat de manifest la necessitat que aquest tipus de polítiques socials agafin un nou impuls perquè les llars amb problemes hi puguin accedir. I no només això, sinó que és important que tots aquells que ho necessitin puguin accedir, com a mínim, als tràmits per sol·licitar l'ajuda de l'Ingrés Mínim Vital.