Catalunya viurà cinc dies d'aturades al sector educatiu a partir d'aquest dimarts

 

Diferents sindicats protesten davant la Conselleria d'Educació @ep

Els centres educatius de primària i secundària, públics i alguns concertats, frenaran la seva activitat a partir d'aquest dimarts a tot Catalunya. Una vaga la convocatòria de la qual es va llançar el 4 de març per part dels sindicats d'ensenyament i que ja ha plantejat 5 jornades diferents de protesta (una d'elles, sense la implicació de tots els centres) a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Manresa, Tortosa i Amposta.

La primera mobilització començarà des de Jardinets de Gràcia a Barcelona a les 11:30h del matí fins a la Conselleria d'Educació . Les quatre restants es duran a terme el 16, 17, 29 i 30 de març, coincidint majoritàriament amb el Saló de l'Ensenyament, sumades a una altra concentració el 23 de març, en la qual només hi participarà una part.

La convocatòria ha rebut el suport del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (Muce), que compta amb associacions de famílies, sindicats docents i estudiantils i entitats.

LES RAONS

Són diferents les raons per les quals s'origina la convocatòria. Això sí, totes arrosseguen reclamacions de millora que el sector de l'educació exigeix des de la crisi econòmica que va viure el país fa més d'una dècada.

Sindicats educatius com UstecStes, CCOO, Intersindical-CSC, AspepcSps, UGT, CGT i Usoc són els que iniciaran la primera fase de la vaga, en rebuig a l'anunci per part de Pere Aragonés, president de la Generalitat, i Josep Gonzalez-Cambray, Ministre d'Educació, de l'avançament del calendari escolar escolar . Un canvi que suposarà, tant per a alumnes com per a professors, començar el 5 de setembre i no l'11, i que ja va rebre queixes per part de sindicats i associacions de famílies , que van deixar clar que aquest canvi no havia passat pel Consell Escolar de Catalunya, que seria el procés habitual. Marta Romartínez, de CCOO, va declarar als mitjans que "no s'ha negociat amb ni escoltat les parts implicades".

A més d'exigir la revisió de l'anterior proposta, els sindicats educatius també reclamen, entre altres coses, una inversió del 6% del PIB en educació, restablir el passat horari lectiu, reduir les ràtios, una estabilitat més gran per als docents i la retirada del nou currículum.

Alguns centres públics de Barcelona van decidir, a més, escriure una carta directa a Cambray reclamant “més recursos humans i econòmics i comunicació”. Uns escrits que pretenien ser una resposta a un altre comunicat previ del Ministre d'Educació a les escoles, en què defensava els canvis al calendari escolar i afirmava que la introducció del nou currículum s'enduria "amb flexibilitat durant els propers tres cursos".

A aquestes reclamacions se suma també una part en oposició al 25% de castellà a les aules catalanes dictat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que es manifestarà el 23 de març. "És moment de fer un cop de força i dir: fins aquí hem arribat", ha afirmat Iolanda Segura, del sindicat USTEC-STEs, que s'ha adherit també a aquesta marxa.

ALUMNES: PODRAN ANAR A CLASSE?

Durant aquestes jornades s'estableix un sistema de serveis mínims pel qual hi haurà un docent per cada tres aules en educació infantil, primària i secundària, un 50% del personal en educació especial i escoles bressol . A més, cada centre haurà de comptar amb almenys un membre de l'equip directiu, la meitat de la plantilla de monitors, servei de cuina, acolliment i extraescolars.

L'OPINIÓ DELS PARTITS

A nivell polític, per ara, no hi ha hagut una excessiva implicació. Marta Vilalta va afirmar el respecte per la vaga que hi ha des d'ERC però deixant clar que moltes de les seves reclamacions ja s'estaven gestionant des de la Conselleria d'Educació. Per la seva banda Josep Rius de Junts per Catalunya, ha cridat a reflexionar sobre els motius i les causes que ens han portat fins a aquesta situació en l'àmbit de l'ensenyament. Lluïsa Moret, del PSC, ha expressat que cal obrir un espai de diàleg entre les parts implicades per facilitar pactes i enteses. Joan Mena, en representació dels Comuns, ha afirmat directament que Cambray "no ha fet res per impedir allò que està succeint" i ha lamentat les seves imposicions en el marc educatiu.