Collboni: "és hora de projectar una Barcelona novament oberta, valenta, solidària"

El tinent d'alcalde ha presentat un pla estratègic per al municipi en una conferència aquest divendres al Cercle d'Economia, amb el ministre d'Afers Exteriors, la UE i la Cooperació, José Manuel Albares; la presidenta de l'Associació Espanyola de Directius (AED), Rita Almela, i el president del Cercle d'Economia, Javier Faus.

|
20220318171547

 

El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a la conferència 'L'ambició global d'una ciutat d'escala humana', al Cercle d'Economia, 18 de març de 2022

El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni @ep


El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat que la ciutat ha de jugar un paper actiu per convertir-se en un "referent internacional de primer ordre" projectant-ne els valors, les polítiques i la gent, mitjançant la nova mesura de promoció econòmica internacional que impulsarà el govern municipal.


Collboni ha presentat aquest pla estratègic en una conferència aquest divendres al Cercle d'Economia, amb el ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, José Manuel Albares; la presidenta de l'Associació Espanyola de Directius (AED), Rita Almela, i el president del Cercle d'Economia, Javier Faus.


La mesura del Govern municipal s'emmarca al full de ruta del Barcelona Green Deal i contempla com a valors la sostenibilitat ambiental, la inclusió i la justícia social, la diversificació productiva i la competitivitat , amb un pressupost de 7,5 milions d'euros.


El tinent d'alcalde ha considerat que les grans ciutats europees són els "grans baluards de les societats obertes i democràtiques", per això Barcelona ha de jugar aquest paper actiu per convertir-se en un referent internacional de primer ordre.


"S'ha acabat el temps en què alguns volien posar Barcelona contra Espanya i volien una Barcelona tancada d'esquena als nous temps i al món", ha manifestat Collboni, per a qui és una obvietat irrefutable que si a Barcelona li va bé, a Espanya li va bé, ha dit.


Per Collboni, "és l'hora de projectar aquesta Barcelona novament oberta, valenta, solidària", i ha detallat que darrere d'aquest pla d'internacionalització de l'economia barcelonina, hi ha una missió de ciutat i també de societat, per això ha defensat societats obertes, sense murs i sense tanques.


El primer tinent d'alcalde aprofitava l'esdeveniment per deixar clar que "no llença la tovallola" en relació amb l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat de cara al 2027, sent la tercera de les quatre línies d'actuació.


Collboni ha plantejat impulsar un grup de treball sobre les bases de la futura ampliació d'aquesta infraestructura perquè "quan es tornin a activar les inversions, el debat s'hagi fet amb serenitat, claredat i rigor".


"Ens interpel·la a tothom tornar-ho a intentar", ha defensat el primer tinent d'alcalde, mentre ha reivindicat que més vols intercontinentals vol dir més empreses, més llocs de treball i més oportunitats.


En aquest sentit, també ha negat que més vols intercontinentals vulgui dir “molts més milions de turistes”, i ha considerat que aquesta idea és una simplificació.



QUATRE "PALANQUES"


Collboni ha detallat les quatre "palanques fonamentals" de la mesura, que s'articulen a l'estratègia de marca ciutat; la captació d'empreses, inversions i grans esdeveniments internacionals; la connectivitat de l'àrea intercontinental, i l'atracció i la retenció del talent.

Entre les mesures, el líder socialista al consistori ha proposat reobrir el debat sobre l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat mitjançant un grup de treball liderat pel Cercle d'Economia, i, sobre l'atracció, la retenció i la promoció de talent, ha dit que aquesta ha de ser la “pedra angular” de la seva política.




"BO PER A ESPANYA"

El ministre José Manuel Albares ha celebrat la mesura de Collboni, perquè “que Barcelona impulsi la seva projecció internacional és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya, i és bo per a Espanya”.


A més, ha destacat el caràcter obert de la ciutat, també que hagi apostat pel coneixement, la ciència, la innovació, i, sobre l'aliança entre coneixement i indústria, ha dit que és part de l'èxit de Barcelona: “Per això hi ha una comunitat que atrau talent científic", ha apuntat.


La presidenta de l'Associació Espanyola de Directius (AED), Rita Almela , ha valorat la situació de la ciutat com un bon punt de partida, perquè és un referent en tecnologia amb exemples com el Mobile World Congress (MWC), però ha qüestionat si Barcelona està al 100% o encara queda camí per recórrer, en paraules.


El president del Cercle d'Economia, Javier Faus, ha defensat que des del Cercle és "quotidià" parlar Barcelona i ha expressat el desig de ser una ciutat global i de tenir ambició.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA