diumenge, 20 de octubre de 2019

El Suprem obliga el Govern a retornar tot el recaptat pel 'cèntim sanitari'

|



La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha resolt aquest dimarts estimar els primers vuit recursos contenciós-administratius de reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat per l'impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs, conegut com a 'cèntim sanitari'.


El 'cèntim sanitari' va ser un impost sobre els carburants que aplicaven algunes comunitats autònomes entre 2001 i 2011 i els ingressos es destinaven a finançament de la sanitat.


Aquestes reclamacions vénen de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que al febrer de 2014 va declarar que la Llei que autoritzava dit impost era contrària a la directiva 92/12 / CEE.


El text definitiu de les sentències es coneixerà en els pròxims dies. L'alt tribunal que té pendent de resoldre gairebé 4.000 reclamacions similars d'afectats pel cèntim sanitari, especialment transportistes, segons fonts jurídiques.


Els recursos es van interposar contra decisions del Consell de Ministres que a instàncies del titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, van ser rebutjant les milers de sol·licituds de responsabilitat patrimonial de l'Estat reclamades per afectats per aquest impost. Els recursos busquen recuperar els pagaments realitzats en períodes ja prescrits d'un tribut declarat il·legal per Brussel·les.


SENTÈNCIA DEL TJUE


Les reclamacions procedeixen de la sentència del (TJUE) el cas de 'Transports Jordi Besora', de 27 de febrer de 2014, que va declarar que la Llei que autoritzava dit impost era contrària a la directiva 92/12 / CEE.


El tribunal europeu va dictaminar a més que no procedia limitar en el temps els efectes d'aquesta sentència, ja que el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya "no van obrar de bona fe en mantenir aquest impost en vigor durant més de deu anys".


La companyia que va iniciar el litigi va sol·licitar que se li retornessin els 45.000 euros que va haver de pagar per aquest impost al·legant que era il·legal. El cas va acabar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia demanat a la justícia europea que es pronunciés.


El gravamen en qüestió és l'impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs (IVMDH), que estava destinat a finançar les noves competències transferides a les comunitats autònomes en matèria sanitària, a més d'actuacions mediambientals. Va estar en vigor entre l'1 de gener de 2002 i l'1 de gener de 2013, data en la qual es va integrar en l'impost especial sobre els hidrocarburs.


En la sentència, el TJUE va declarar 'cèntim sanitari' és contrari a la directiva de la UE sobre els impostos especials, ja que no compleix el principal requisit exigit a un gravamen d'aquest tipus: perseguir una finalitat específica.


Segons els jutges, per a considerar que persegueix una finalitat específica, el hauria de tenir per objecte, per si mateix, garantir la protecció de la salut i del medi ambient. "Potser seria el cas, en particular, si els rendiments de l'impost haurien de fer servir obligatòriament per reduir els costos socials i mediambientals vinculats específicament al consum dels hidrocarburs que grava aquest impost ", apuntava la decisió del TJUE.


No obstant això, les comunitats autònomes destinen la recaptació "a les despeses sanitàries en general, i no als vinculats específicament al consum dels hidrocarburs gravats". A més, la norma espanyola no estableix cap mecanisme d'afectació predeterminada a fins mediambientals, assenyalaven els jutges del tribunal europeu.


El Tribunal de Justícia recorda que, segons reiterada jurisprudència, les conseqüències financeres que podrien derivar-se per un Estat membre d'una sentència dictada amb caràcter prejudicial no justifiquen, per si soles, la limitació en el temps dels efectes d'aquesta sentència.


"Si això no fos així, les violacions més greus rebrien el tracte més favorable, en la mesura que són aquestes les que poden comportar les conseqüències econòmiques més quantioses per als Estats membres. A més, limitar els efectes d'una sentència en el temps basant-se únicament en consideracions d'aquest tipus redundaria en un menyscabament substancial de la protecció jurisdiccional dels drets que la normativa fiscal de la Unió confereix als contribuents", concloïa la sentència del TJUE.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH