Activistes sanitaris es queixen del poc coneixement de JxSí sobre les SSC

 

CatalunyaPress. La Plataforma d’Afectades per les Retallades Sanitàries (PARS) ha expressat el seu malestar pel que consideren un desconeixement per part de Junts Pel Sí sobre les Síndromes de Sensibilització Central (SSC), que afecten a 250.000 persones només a Catalunya.

El passat 9 de març, els parlamentaris Marta Rovira i Vergés (portaveu), Anna Figueras i Ibàñez (diputada) y Chakir el Homrani Lesfar (diputat) de la candidatura independentista van presentar en el Parlament un Pla de Rescat al debat sobre l’emergència social.

En referència a les SSC, sempre segons la PARS, aquests diputats van “mostrar no saben molt sobre aquestes malalties”. “A la Encefalomielitis Miálgica / Síndrome de Fatiga Crònica li donen el nom d’un símptoma que és molt comú en moltes malalties i en estats generals, “fatiga crònica”, i no té a veure amb aquesta malaltia immunològica. Aquest error tan bàsic demostra el baix nivell de coneixements dels parlamentaris”, denuncia la plataforma.

A més a més, el pla de Junts Pel Sí consisteix en que Atenció Primària s’ocupi d’aquestes malalties. “Però pels que tenen un mínim de coneixements –continua la PARS-- saben que aquestes malalties són més complexes (encara que semblants) a la Esclerósis Múltiple i han de ser diagnosticades i ateses per especialistes, com inmunòlegs, neuròlegs, especialistes en medicina mediambiental i pediatres, perquè s’obliden que hi ha milers de nens malalts de SSC”.

“Si vostès, senyors parlamentaris, creuen que les SSC haurien de ser atesas en Atenció Primària, per què doncs van votar la Resolució 203/VIII ,en la qual s’especificaven especialistes”, afegeix.

Paral·lelament, La Plataforma d’Afectades per les Retallades Sanitàries (PARS) recorda que hi han diversos virus implicats en les SSC i la seva reactivació provoca aquestes malalties. Són els mateixos virus que en la Esclerosis Múltiple: el Epstein-Barr, el Citomegalovirus i el HHV6, entre altres. “Els malalts de SSC a Catalunya que s’hi poden permetre, paguen els seus propis antivirals, inmunomoduladors i altres medicacions, amb un cost de no menys de 6.000 euros a l’any. Clar que la majoria no s’hi poden permetre. Estant massa malalts per treballar, la majoria no arriben ni per pagar el seu habitatge i menjar”, es queixa la PARS, que demana del nou Govern més coneixement al voltant d’aquestes malalties.