El principi del fi?

Raül Torras.- El meu nom és Raül Torras, tinc 22 anys i sóc un dels coordinadors de Better Days for Moria, una organització sense ànim de lucre ubicada a Lesbos (Grècia) creada amb l'objectiu d'assistir als refugiats que arriben a aquesta illa. Els nostres orígens es remunten a finals d'octubre del 2015 al veure que el camp de registre de Moria (funció del qual és proporcionar un permís temporal d'estada legal al país hellè) no tenia la capacitat (o la voluntat?) per atendre les milers de persones que hi arribaven diàriament, ni molt menys. És a dir, ens vam trobar amb centenars de persones dormint al ras, sense menjar en tot el dia, i sense cap coneixement sobre el funcionament del procés de registre. Por, desorientació i desprotecció, un panorama desolador.

És per això que al costat de les installacions oficials, en un terreny cobert d'oliveres, es va originar un moviment solidari per intentar donar resposta a les infinites necessitats existents. Els inicis foren precaris, ens sobrava la bona voluntat però ens mancaven recursos, humans i materials. La lluita contra el fred va ser una prioritat des del principi, així que vam establir un punt de distribució de roba, mantes i tendes per tenir un lloc menys fred en el que dormir, tot i que mai eren suficients per cobrir tota la demanda. Improvisàvem cada dia depenent del nombre de voluntaris i les donacions que rebíem, on la necessitat d'atendre necessitats immediates dificultava enormement una planificació més acurada per perseguir objectius a llarg termini.

Foto realitzada a Better Days for Moria al novembre

No obstant cada dia arribava gent nova disposada a aportar el seu granet de sorra, creant un jardí on es sembraran múltiples iniciatives independents que acabaran esdevenint l'Olive Grove Camp, el camp de refugiats no oficial gestionat per Better Days for Moria. Així doncs, en aquests cinc mesos d'existència hem passat de repartir plàtans amb un parell de caixes a servir 8.000 porcions de menjar diàries. Disposem de 41 tendes de grans dimensions per proporcionar allotjament a unes 500 persones, tres punts amb accés a aigua potable, un espai dedicat exclusivament als més petits i també un espai per proporcionar tot tipus d'informació rellevant tant per les persones refugiades com pels voluntaris que venen a donar un cop de ma. "Better Days for Moria, when people come together to build something beautiful", aquest és el nostres eslògan.

Foto: Oriol Bäbler, camp de registre de Moria

En total més de 60.000 refugiats i 2.000 voluntaris han passat pel nostre camp, hem aparegut als mitjans de comunicació de tot el món i l'Agència de L'ONU pels Refugiats (ACNUR) ens ha escollit com a cas d'estudi degut al sorprenent balanç positiu obtingut amb tan poc temps. I m'encantaria detallar-vos el nostre dia a dia, fer referència a totes les meravelloses persones que han aixecat aquest projecte, donar a conèixer totes les històries de les persones que han passat per aquest campament. Però per desgràcia, avui m'he de centrar en una altra qüestió: la policia vol intervenir en el nostre camp.

Segons el vigent preacord entre la Unió Europea i Turquia totes aquelles persones que hagin arribat illegalment a les illes gregues seran deportades al país turc, i aquí a Lesbos les autoritats no estan perdent el temps. El funcionament és el següent: cada dimecres i dissabte surt un ferri amb els potencials deportats amb direcció a Kavala (Grècia) i des d'on són redirigits a dos centres de pre-deportació on teòricament poden presentar les seves sollicituds d'asil, i si aquestes són rebutjades (quelcom més que probable) les persones en qüestió passaran a ser deportades a Turquia. Les autoritats gregues tenen unes quotes a complir, no se sap amb seguretat si són 50 o 150 per cada ferri actualment, així que els dies anteriors a que aquests parteixin (dimarts i divendres) la policia grega surt a la caça de indocumentats per complir amb els números que venen donats des d'Europa. És així de cruel i arbitrari.

A Better Days for Moria ara mateix hi ha unes 700 persones, la majoria de les quals d'origen paquistanès, així que la policia ens ha amenaçat amb que si no els entreguem un nombre determinat de persones per ser deportades "voluntàriament", intervindran en el camp per detenir-les a la força. És quelcom molt recent i desconeixem l'abast real que tindran aquestes expulsions massives. Avui és divendres, i mentre escric aquestes línies penso en totes les persones que avui no podran dormir fruit del neguit de saber que la policia els pot treure de les seves tendes en qualsevol moment.

No podem evitar que compleixin aquestes deshumanitzadores ordres, però el que sí puc fer és donar a conèixer el que està passant aquí i llançar un crit de socors en nom d'aquells a qui els han privat el dret a expressar-se. Les deportacions en massa han començat, benvinguts a l'Europa del segle XXI. 

Protesta a Better Days for Moria