Els pressupostos "socials" de Junqueras i la CUP mirant a Gràcia

Ja ho he dit en alguna ocasió, però ho torno a repetir: en política dos i dos no són sempre quatre, poden ser tres o dependrà de qui faci la suma. Aquesta màxima es pot aplicar als pressupostos "socials" de l'historiador ficat a vicepresident Econòmic del Govern català, Oriol Junqueras.

Si aquest és el concepte que Junqueras té d'uns pressupostos socials, el millor que pot fer és tornar al seu lloc de docent, però no d'economia, sinó de la seva especialitat, la història, però la versió bona i no la "modificada" perquè la distribució dels recursos "tal com ho ha fet és realment demencial.

Aquest fort compromís amb les polítiques socials que diu impregnar en els seus primers -i últims? - Pressupostos és un frau descomunal i incomprensible per a la majoria de la ciutadania que tenia la il·lusió que el canvi havia començat i que els "messies" els anaven a portar el raja del cel, l'arranjament a les llistes d'espera, la solució a tots i cadascun dels seus problemes. Però, a la primera de canvi, les polítiques socials s'han anat de viatge. En concret, a la maleta del conseller Romeva que ha vist augmentat el seu pressupost en un 48% per anar pregonant que la independència està a la volta de la cantonada. Sí, a la volta de la cantonada hi ha les enormes cues que hi ha per aconseguir visitar els especialistes, a les proves mèdiques, a què et operin oa qualsevol altra atenció mèdica.

Deia el filòsof Comín, el qual dirigeix la sanitat catalana, que necessitava uns 1.000 milions per arreglar les llistes d'espera, però el seu cap Junqueras només li ha donat 316.700.000. Amb aquesta quantitat, què és el que va a prioritzar? És la pujada menor de tot el pressupost.

Des del 2010, és a dir, en 6 anys, s'han perdut 2.000 milions en política social, que no s'han recuperat ni de bon tros. Mentre això succeeix, la CUP tanca la boca perquè està entretinguda cada nit a defensar els seus en els carrers del barri de Gràcia on s'ha iniciat un "bonic" merder que fa molta pudor i de difícil solució per al "sistema".

Com estic segura que vostès es van a mirar les xifres, no passin per alt les dedicades als feus d'ERC, que surten ben parats ... Agricultura, ramaderia, pesca i alimentació puja un 12,9% i altres, que no s'especifica, un 14,9%.

Per a aquest viatge no calia aquestes alforges perquè el que ha aconseguit, conseller Junqueras, és cabrejar al personal, és a dir, als funcionaris, per això de la seva paga "promesa" i la seva no pujada de sou; ia la ciutadania en general que estan veient com les seves il·lusions, un cop més estan sent tirades a la galleda de les escombraries i que no es tenen en compte les necessitats reals d'ara ...

Com deia no sé qui: "el pobre viu d'il·lusions i mor desil·lusionat".