Les cinc notícies més importants del 2016 a Catalunya

Sens dubte, l'any 2016 va començar fort amb el famós pas al costat d'Artur Mas deixant a Puigdemont al front de la Generalitat 'in extremis' per evitar unes noves eleccions i començar un full de ruta directe a la independència. 

A Catalunya també ha estat marcat per la judicialització de la política al Tribunal Constitucional i amb molts alts i ex alts càrrecs catalans seient a la banqueta dels acusats. A més, la crisi ha continuat present i la sanitat catalana ha protagonitzat portades pels col·lapsos a les urgències i la regularització del turisme ha tingut un gran impacte en el primer any de govern d'Ada Colau a Barcelona. 

Els esportistes catalans també han tingut un paper destacat ja que Mireia Belmonte es va coronar amb un or a Rio i el Barça va fer-se amb el 'triplet'. A CatalunyaPress hem volgut acabar l'any fent una breu recopil·lació de les notícies més sonades del 2016. 

1. CARLES PUIGDEMONT, PRESIDENT 'IN EXTREMIS' PER SALVAR LA MAJORIA INDEPENDENTISTA 

Artur Mas va protagonitzat al gener el ja famós pas al costat. Per salvar l'acord entre la CUP i Junts Pel Sí, el que va ser president de la Generalitat durant cinc anys va prendre la decisió de fer un pas al costat i va anunciar que cedia el relleu al llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont. 

Puigdemont va ser investit president de la Generalitat en primera votació gràcies als vots de JxSí i la CUP i es va aconseguir sortir d'una situació de bloqueig per "tirar endavant a Catalunya". 

2. LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA 

Del que no hi dubte tampoc és que si el 2016 ha estat l'any de la judicialització de la política, el 2017 serà l'any dels judicis contra l'independentisme. El calendari s’estrenarà el 6 de febrer, quan l’expresident de la Generalitat Mas seurà a la banqueta -per desobediència i prevaricació- amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per haver organitzat el procés participatiu del 9-N i no fer cas de la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional. 

Per aquest mateix motiu hi ha un altre front judicial obert al Tribunal Suprem contra Francesc Homs, ara diputat del PDECat. Aquest procés va més lent però no seria estrany que hi hagi també judici a finals del 2017.

També la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada de desobeir el Tribunal Constitucional per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent. La causa judicial contra ella també està pràcticament acabada i ningú dubta que hi haurà judici i que la condemna entra dintre de les previsions. 

Per últim, els diputats de la CUP com l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós; el de Vic, Joan Coma o els cinc membres de la mateixa formació que van cremar fotos del Rei. En els tres casos estan denunciats i han estat arrestats a finals d'any per no anar a declarar a l'Audiència Nacional. 

3. LA POBRESA ENERGÈTICA 

La mort de Rosa, una dona gran vulnerable a Reus que va morir asfixiada per l'incendi que van provocar unes espelmes perquè no hi tenia llum, va evidenciar la falta de diàleg entre les administracions públices i les companyies elèctriques per lluitar contra la pobresa energètica. 

El Parlament, gràcies a una iniciativa legislativa popular, va aprovar el 2015 una llei contra la pobresa energètica que incloïa el principi de precaució. Aquest principi obliga les companyies a consultar els serveis socials abans de fer un tall. Tot i els intents del PP, que va voler recórrer la norma, el Tribunal Constitucional la va avalar, a diferència del que ha passat amb altres iniciatives legislatives. 

No obstant això, aquest dic de contenció va fracassar amb la Rosa: Gas Natural diu que el consistori no li va comunicar mai la situació de pobresa, i l’Ajuntament, tot i que atenia la víctima, no sabia que no podia pagar el rebut. Fins ara ni l’Ajuntament, ni la Generalitat ni l’empresa han fet un exercici, almenys públic, de reflexió sobre els fets. 

4. ADA COLAU, BARCELONA I EL TURISME 

Des de l'Ajuntament de Barcelona, ara dirigit per Ada Colau, s'han fet successius plans estratègics per intentar mitigar els efecetes del turime masiu a la capital catalana. Ara bé, la controvèrsia en aquest tema està servida ja que representa el 15% de la riquesa de la ciutat. 

L'alcadesa va multar Airbnb per anunciar pisos que no tenen llicència turística -un 40% dels pisos són il·legals-. Aquests afecten al preu de l'alquiler de la ciutat, desbocat i a nivell d'abans de la bombolla immobiliària. Mentre, l'hostaleria i el turime tenen els sous més baixos de la ciutat.  

El debat és tan gran que ha arribat inclús a la Sagrada Família. Tips del seu impacte, els veïns han presentat una denúncia perquè les columnes del carrer Mallorca envaeixen l’espai públic. I l’Ajuntament vol negociar que pagui llicència d’obres i supervisar la construcció de les últimes torres.

5. LA SANITAT PÚBLICA, EL GRAN REPTE DE 2017

La sanitat catalana va estrenar nou conseller el 2016. Toni Comín, un politòleg totalment aliè al món sanitari va prendre el control del sistema sanitari català. Però lluny d’intimidar-se es va mostrar com un defensor de la sanitat pública i va anunciar “la desprivatització més gran del sistema sanitari” o el que és el mateix, retornar als hospitals públics l’activitat sanitària que els governs anteriors havien concertat amb clíniques privades amb afany de lucre.

Ara bé, sobretot amb l'Hospital General de Catalunya (HGC) s'ha complicat i van passar dues setmanes d'acusacions creuades entre el centre sanitari i Comín sobre si l'afirmació de oferta de compra de l'hospital era certa o no. 

Això sí, els problemes estructurals del sistema sanitari català segueixen igual, o pitjor. Les llistes d’espera segueixen augmentant, les urgències continuen saturades i la precarietat dels sanitaris es perpetua. Mentre, el conseller s'amaga darrera la necessitat d'aprovar els Pressupostos 2017 per poder actuar i fer front a aquestos problemas que sí afecten la salut diaria del ciutadans. 

I tampoc es va salvar Comín dels problemes de salut pública sobrevinguts: aquest any, un brot infantil d’enterovirus que provocava danys neurològics i l’amenaça del Zika, que va deixar a Catalunya el primer cas a Europa d’un nadó amb microcefàlia vinculat al Zika.