Descobreixen la dieta de l'Homo antecessor d'Atapuerca, consumia aliments durs i abrasius

Investigadors catalans i valencians han descobert que l' 'Homo antecessor' tenia un patró alimentari mecànicament més exigent que el d'altres espècies, amb aliments durs i abrasius, que podria explicar-se per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, ha publicat la revista 'Scientific Reports'.

Científics de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i la Universitat d'Alacant (UA) han revelat per primera vegada evidències sobre la dieta d'aquesta espècie d'homínids a partir de les traces microscòpiques que deixen els aliments en l'esmalt dental.

El 'Homo antecessor' va habitar la península Ibèrica fa 800.000 anys, concretament a Atapuerca (Burgos), i fins aquesta investigació només s'havia estudiat la seva dieta a partir de les restes d'animals trobats en els mateixos nivells en què es van trobar les restes humanes --una varietat de grans mamífers i fins i tot tortugas--.

Han analitzat la microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment d'Atapuerca, que han comparat amb altres poblacions del Plistocè inferior: l' 'Homo ergaster' d'Àfrica --ancestro dels europeus, de fa 1 , 8 milions d'anys--, l' 'Homo heidelbergensis' --que va viure a Europa fins fa 200.000 anys-- i 'Homo neanderthalensis' de la península Ibèrica --fins fa 40.000 anys--.

Les dents del 'Homo antecessor' tenen més densitat de microestries que la resta d'espècies analitzades, i encara que les troballes no permeten dir exactament quins aliments ingerien, sí que permeten assenyalar que tenia una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius.

Per exemple, menjaven vegetals que contenien fitòlits --partículas de sílice produïdes pels vegetals--, tubercles amb partícules de terra, ossos i carn crua.

Les diferències en el patró de microestriació entre les restes de la Gran Dolina i les mostres comparades podrien reflectir variacions culturals en la manera de processar els aliments: "Obtenien, processaven i consumien l'aliment de forma diferent", segons el líder de l'equip, Alejandro Pérez-Pérez, ha explicat la UB en un comunicat aquest dilluns.

CARN CRUA

L'homínid objecte de l'estudi tenia unes eines més primitives que les del 'Homo neanderthalesis', el que no facilitava el processament dels aliments, com també suggereixen les evidències que indiquen que utilitzaven les dents per mastegar ossos, i la manca d'evidències de foc a Atapuerca apunta que segurament ho menjaven tot cru.

Un consum elevat de carn podria tenir implicacions evolutives, contribuint a guanyar l'energia necessària per sostenir un cervell garnde com el del 'H. antecessor ', a més de suposar una font d'aliment important en un ambient "altament exigent", en el qual els aliments preferits --frutas madures i vegetals tiernos--, fluctuaven estacionalment.

Hi han participat en la investigació de l'equip de Pérez-Pérez els codirectors del jaciment d'Atapuerca, José M. Bermúdez de Castro (Centre Nacional d'Investigació de L'Evolució Humana, CENIEH), Eudald Carbonell (Iphes) i Juan Luis Arsuaga (Universitat Complutense de Madrid, UCM).