dilluns, 21 de octubre de 2019

La llei del referèndum no preveu participació mínima per validar el resultat

|

Parlamentleyreferendum


El projecte de llei del referèndum (consulta el text complet) no preveu una participació mínima per validar el resultat, emparant-se en les indicacions de la Comissió de Venècia, segons ha explicat aquest dimarts la portaveu de JxSí, Marta Rovira, durant la presentació de la llei a l'auditori del Parlament .


La normativa que empara el referèndum ha estat redactada per JxSí i la CUP amb ajuda de "multitud d'experts" i ha estat presentada aquest dimarts a l'auditori del Parlament en un acte al qual s'havia convidat a tots els diputats però al que finalment han acudit els de Podem i EUiA, a més dels diputats dels dos grups impulsors.


Emparant-se en els estàndards de la Comissió de Venècia, la llei no fixa una participació mínima per donar per vàlid el resultat de la consulta, però tant JxSí com la CUP han insistit en la necessitat que l'afluència sigui "un èxit".


Han recordat que la Comissió de Venècia proposa no fixar un mínim de participació en els referèndums per evitar possibles boicots per part dels detractors de la consulta. Això, sí que s'han oblidat esmentar que el mateix organisme va dictaminar que la consulta no tindrà validesa si no es es pacta amb l'Estat ni s'empara en la Constitució .


També han reiterat que l'1-O no tindrà res a veure amb la consulta participativa del 9 de novembre de 2014, que no va ser vinculant i que tampoc comptava amb un cens previ: llavors els ciutadans havien de autoritzar la seva inclusió en el cens en els punts de votació abans d'introduir la papereta a l'urna.


Ara hi haurà cens previ i l'elaborarà el Govern, encara que els detalls d'aquest procediment es reserven per a l'acte al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en el qual aquest dimarts a la tarda l'Executiu català donarà els detalls organitzatius del referèndum.


LLEI "SUPREMA" AMB DATA DE CADUCITAT


La futura llei del referèndum serà "suprema" i prevaldrà sobre qualsevol altra norma que pugui contradir-la, amb l'objectiu de garantir la seguretat jurídica de tots aquells càrrecs que col·laborin amb la consulta i blindarles de qualsevol actuació judicial per part de l'Estat.


Això sí, es tracta "una llei excepcional", ha admès el vicepresident del Parlament, Lluís Corominas. Segons ha revelat, deixarà d'estar vigent després de la votació i per tant confirma que s'ha fet a mida dels desitjos del Govern.


La norma estableix que el decret de convocatòria del referèndum anirà acompanyat d'un "decret de normes complementari" que establirà els detalls tècnics del referèndum, com els models de les paperetes i els sobres, els punts de votació, el període de la campanya i els recursos humans i tècnics que s'utilitzaran.


Un altre punt que concreta el projecte de llei és que l'espai per a campanya electoral es dividirà en un 70% per als partits i en un 30% per a les entitats sobiranistes, que prèviament hauran de ser acreditades.


La llei del referèndum es publicarà al web 'garanties.cat', amb la qual el Govern vol promoure la participació en el referèndum, i es registrarà en les pròximes setmanes al Parlament.


JxSí i la CUP estudien poder-la aprovar a través de la lectura única, un procediment de màxima urgència que li donaria llum verda en poques hores i sense debat previ: aquest mecanisme s'ha inclòs en la reforma del reglament del Parlament que diversos grups de l'oposició han recorregut al Consell de Garanties Estatutàries (CGE).


Aquest òrgan consultiu ha de pronunciar-se en els pròxims dies sobre la legalitat d'estendre l'ús d'aquest mecanisme fins ara reservat al Govern, però en qualsevol cas no hi ha obligació de complir amb els seus dictàmens.


Inicialment estava previst que la llei de referèndum es presentés al costat de la llei de transitorietat jurídica, que posa les bases de la independència, però finalment els grups independentistes han decidit separar-les: la segona norma es revelaria i posaria en marxa un cop es conegui el resultat de la votació.


LÍMIT 48 HORES


El projecte de llei recull que el Parlament proclamarà la independència "immediatament" si guanya el 'sí', per donar pas a un procés constituent que culmini en una constitució per a la nova república catalana.


La normativa declara al Parlament sobirà i l'habilita per impulsar un referèndum d'independència amb resultats vinculants: si guanya el 'sí' s'ha de declarar la independència com a màxim 48 hores després de la proclamació definitiva dels resultats.


Això no implica necessàriament que la proclamació de la independència sigui el 3 d'octubre, sinó que podria ser després, perquè els resultats es poden impugnar, però aquest procés no es dilataria més de deu dies.


SINDICATURA ELECTORAL


També per garantir la neutralitat, es crearà una Sindicatura Electoral que assumirà les competències que en qualsevol contesa ordinària té la Junta Electoral Central, i serà l'òrgan "responsable de vetllar per la transparència i l'objectivitat del procés electoral i de l'exercici efectiu dels drets electorals ".


La Sindicatura Electoral estarà formada per cinc membres --juristas i politólogos-- proposats pel Parlament i avalats per una majoria absoluta, i d'entre ells s'elegirà un president --que passarà a denominar-se Síndic electoral-- i un secretari.


D'aquest organisme dependran 4 sindicatures de demarcacions amb tres membres cadascuna d'elles, que representaran a cadascuna de les quatre circumscripcions electorals --corresponents a les quatre capitals catalanes--, i s'encarregarà de vetllar per la imparcialitat i el pluralisme dels mitjans de comunicació i també de l'escrutini final: en conseqüència, ha de certificar els resultats del referèndum.


El Govern ha concretat que les meses electorals que es constituiran el dia de la votació es configuraran mitjançant sorteig públic d'entre tots els censats, que tindran l'obligació de participar, com en qualsevol votació electoral.


En cas que no es presentin membres de les meses, la Sindicatura Electoral de la demarcació de designar immediatament les persones que han de constituir-la "i pot ordenar que en formin part el nombre d'electors presents al local".


Podran participar totes les persones amb dret a vot "en una convocatòria electoral convencional" que siguin residents a Catalunya ia l'exterior --en aquest segon cas es necessitarà una acreditació especial--, i la llei estableix que el Govern ha de ser neutral en tot el procés.


Referendumurnas


CENS ELECTORAL


Tots els catalans amb dret a vot han de constar en el cens del referèndum, el que configurarà una llista "com el que es fa sempre" en unes eleccions autonòmiques, i tots els ciutadans rebran informació censal amb els detalls de la votació.


Ho han explicat aquest dimarts a la tarda el president de JxSí al Parlament, Jordi Turull, i la portaveu, Marta Rovira, en l'acte que el Govern i el grup parlamentari han celebrat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per donar els detalls del projecte de llei del referèndum, en què s'ha garantit que la convocatòria tindrà totes les garanties perquè es pugui "votar com sempre".


"Com sempre, tots podran participar amb la màxima normalitat i tindran tota la informació al seu abast", després que el Govern elabori el cens amb totes les persones amb dret a vot sense la seva autorització prèvia --com sí que va passar en el 9N- -, ha detallat Turull.


En el referèndum "podran votar els de sempre" i no podran fer-ho aquells que hagin estat declarats incapaços o estiguin inhabilitats per sentències judicials, com en qualsevol altra votació.


Sobre els catalans que resideixen a l'estranger que vulguin participar en l'1-O, han detallat que hauran d'estar doblement registrats: en el Cens Electoral de Residents Absents (Cera) estatal --en què consten uns 200.000 electors-- i en el Registre de Catalans Residents a l'Estranger --en què de moment hi ha apuntades unes 5.000 persones--.


La llei fa referència a la possibilitat que els catalans a l'exterior podran votar per correu però no s'alludeix al vot electrònic, que encara es troba en tràmit parlamentari, i s'exigirà que l'últim veïnatge administratiu sigui a Catalunya.


OBSERVADORS


D'entre totes les funcions de la Sindicatura Electoral, destaca l'acreditació d'un equip d'observadors internacionals que farà el seguiment de tot el procés, assistirà a tots els actes i preparatius que se celebrin, i podrà emetre recomanacions i fer consultes.


La llei recull que totes les autoritats públiques tindran l'obligació de col·laborar amb la Sindicatura Electoral, i el text dedica un apartat a ajuntaments: han de posar a disposició d'aquest òrgan electoral tots els locals que habitualment es fan servir com a centre de votació.


Si es neguen, la llei preveu que llavors el Govern podrà habilitar locals alternatius, i també exigeix que en tot moment l'Executiu ha de facilitar els mitjans humans i materials necessaris per al correcte funcionament.


ACTE AL TNC


Després de la presentació al Parlament, el Govern ha escenificat el seu acte 'Garanties per a la democràcia' al Teatre Nacional de Catalunya per explicar els detalls del projecte de llei del referèndum, en què també ha participat el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; el president i la portaveu de JxSí al Parlament, Jordi Turull i Marta Rovira, i el diputat del grup Lluís Llach.


En l'esdeveniment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat que l'1 d'octubre no hi haurà xoc de trens Estat-Generalitat, sinó que "un d'ells quedarà en via morta, a la de l'statu quo, i un altre continuarà la marxa ".


Puigdemont s'ha erigit juntament amb el seu executiu com a garant que els catalans votaran, com l'eina que ho farà possible, també per als que apostin pel 'no' a la independència: "Qui s'ho ha de garantir? ¿Rajoy? ¿El estat? Els estan dient que no poden votar ".


Durant l'acte, s'ha referit a les urnes del referèndum i ha dit que "algunes d'elles" són les urnes de metacrilat collocades sobre l'escenari, tot i que el concurs per a homologar empreses fabricants d'urnes que va obrir el Govern va quedar desert.


Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha afirmat que l'Estat està "obligat" legalment a acceptar el referèndum de l'1-O perquè va crear el seu marc legal al voltant del respecte dels drets fonamentals i, en concret, del dret d'autodeterminació de tots els pobles i comunitats polítiques.


A l'acte han assistit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els membres del Govern, els diputats de JxSí --tots ells compartint l'acte des del escenari--, la majoria de diputats de la CUP, els presidents de ANC, Òmnium i AMI --Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Neus Lloveras--, alcaldes d'ajuntaments de JxSí, l'expresident Artur Mas i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que han estat rebuts amb crits de 'independència' del públic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH