dissabte, 23 de novembre de 2019

La Comissió de Venècia recorda Puigdemont que només és possible un referèndum pactat amb l'Estat

|

Carles Puigdemont 1 1 1


La carta de Carles Puigdemont a la Comissió de Venècia ha tingut resposta. Aquest organisme amb seu a Estrasburg, recorda el president de la Generalitat que qualsevol referèndum hauria de "portar-se a terme d'acord amb les autoritats espanyoles".


El president de la Comissió de Venècia, Gianni Buquicchio, destaca que l'organisme "ha emfatitzat consistentment la necessitat que qualsevol referèndum es dugui a terme en compliment amb la Constitució i amb la legislació aplicable".


En una missiva que el president va enviar el 29 de maig informava de la intenció del Govern de celebrar un referèndum pactat amb el Govern de Mariano Rajoy i demanava la col·laboració d'aquest organisme.


L'anomenada oficialment Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret respon a Puigdemont que aquest organisme no farà res al marge de l'Executiu espanyol. I per això, han enviat una còpia de la carta al representant espanyol en el Consell d'Europa, Luis Javier Gil.


Buquicchio agraeix que Puigdemont hagi informat a aquest ens consultiu del Consell d'Europa sobre les seves intencions i assenyala que "pren nota" de la voluntat del Parlament de cooperar amb la Comissió de Venècia complint amb el seu Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums.


De fet, en aquest Codi es deixa clar que "el principi de sobirania del poble permet que aquest prengui decisions només d'acord amb la llei".


I que la celebració d'un referèndum "ha de ser permesa només quan es trobi estipulat en la Constitució o en una llei d'acord amb aquesta".


LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA I LEGALITAT DE L'ESTAT DE DRET


El jurista i membre de la Comissió de Venècia Josep Maria Castellà ha assegurat en relació al procés sobiranista català que "no es pot apellar a la legitimitat democràtica contra o per sobre de l'Estat de Dret".


La Comissió de Venècia, el nom formal de la qual és Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, és l'òrgan consultiu del Consell d'Europa en dret constitucional, està format per juristes dels Estats i entre les seves funcions està pronunciar-se sobre la idoneïtat de procés refrendarios.


El conflicte entre legitimitat i legalitat es planteja en el procés sobiranista català perquè la Generalitat apella a la possibilitat de celebrar un referèndum perquè així ho han avalat els ciutadans en les últimes eleccions --legitimitat--, mentre que el Govern mostra el seu rebuig apellant a l'ordenament jurídic --legalitat--.


Josep Maria Castellà ha argumentat que la legitimitat va lligada a la legalitat en els Estats democràtics de dret de l'entorn cultural europeu, per la qual cosa, sense respecte a l'Estat de Dret, "la democràcia és revolucionària i per tant no té límits al poder".


"En canvi, la democràcia constitucional compagina la legitimació democràtica amb el control del poder, la garanties dels drets fonamentals i la submissió al dret d'autoritats i ciutadans", reflexiona el jurista, doctor en Dret i professor de la Universitat de Barcelona (UB).


Encara que cada cas presenta les seves "singularitats", Castellà assenyala que hi ha dos informes de la Comissió relatius a referèndums de secessió, el de Montenegro de 2005 i el de Crimea de 2014, i també s'ha pronunciat sobre referèndums constitucionals i ha elaborat un codi de bones pràctiques.


MARC LEGAL I SUPERVISIÓ


La Generalitat ha enviat aquesta carta a la Comissió sense especificar el marc legal amb el qual convocarà als ciutadans i, preguntat per això, Castellà assenyala que la Comissió aborda "reformes constitucionals o lleis relatives a qüestions constitucionals i de drets humans una vegada són publicades".


En aquests assumptes, el jurista recorda que la finalitat de la Comissió és assessorar sobre l'adequació que presenten aquestes reformes o normes "als estàndards jurídics europeus".


Segons explica Castellà, la funció dels juristes com ell és debatre els informes que li plantegen a la Comissió, a més d'intervenir en l'elaboració d'aquests informes com a ponents; també participen en fòrums acadèmics i en missions de "supervisió electoral".


Cada Estat membre de la Comissió, ara són 61, designa a dos membres normalment especialistes en dret constitucional, aquests no té cap mandat i actuen "lliurement", d'acord amb criteris jurídics i no representant als Estats.


Exposa que, sent ell membre de la Comissió, mai s'han votat els informes i tots s'han adoptat per consens; en el cas d'Espanya, l'encarregat de designar als seus dos membres és a proposta del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH