Observadors holandesos rebutgen fer les funcions de la Sindicatura Electoral en el referèndum

Els observadors internacionals de The Hague Center for Strategic Studies desplaçats a Barcelona amb motiu del referèndum l'1 d'octubre no faran les funcions de la dissolta Sindicatura Electoral perquè no poden "ser part del procés" fent de junta electoral.

En una entrevista d'Europa Press, el líder de la missió holandesa, Daan Evarts, ha explicat que coneix la dissolució de la Sindicatura --creada per a l'1-O a l'empara de la llei del referèndum i dissolta després de l'anunci del Tribunal Constitucional de multes als seus components - i que ningú del Govern els ha demanat que cobreixin aquesta funció.

Ha aclarit que, si s'ho haguessin demanat, s'haurien negat: "Nosaltres no podem ser part del procés, som observadors". Però, tot i que no l'hi han demanat explícitament, quan el Govern va dissoldre la Sindicatura va convidar els observadors que volguessin a adquirir les funcions de la pseudo Junta Electoral.

Els primers sis membres de la delegació holandesa van arribar a Barcelona a principis de setembre: són un anglès, dos americans, un polonès, un francès i l'holandès Evarts, i tots ells sumen "una experiència de més de 200 anys" en processos electorals.

Un és un expert legal i en constitucions; un altre en administracions electorals i coneix la logística necessària per dur a terme un procés electoral; un altre s'encarrega de l'estudi de l'espectre polític tant a Catalunya com a tot Espanya; un altre de la relació i actuació dels mitjans de comunicació; i un altre de la logística pròpia dels observadors.

S'incorporaran 16 OBSERVADORS

Evarts ha explicat que en els pròximes dies aterraran altres 16 companys per realitzar la missió d'observació que s'allargarà fins a l'1 d'octubre, quan, un cop conclosa la votació prevista, dediquin la nit a treure conclusions i emetre les seves opinions en un informe que serà públic i estarà a l'abast dels partits, els governs i els mitjans de comunicació a partir del 2 d'octubre.

Assegura que la seva missió a Catalunya respon a l'interès del seu 'think tank' en processos electorals, i afirma que a això és al que es dediquen, sense necessitat que l'hi demani un govern.

Explica que l'observació d'un procés electoral solen fer-institucions com l'ONU i la UE, però "un referèndum d'aquesta naturalesa, en origen, no pot ser observat per institucions oficials, com l'ONU o la UE, perquè són institucions intergovernamentals i no poden fer aquesta feina ".

El seu treball consisteix a en observar els treballs que es fan per al referèndum, la preparació, l'actuació dels partits pro i contra el referèndum, i les actuacions del Govern central i del català: "Observem, analitzem tot el que es fa, i el diumenge treballarem sobre les observacions de manera conjunta per elaborar un informe, amb conclusions i opinions. Som experts internacionals en eleccions ".

Assegura que a ell li paga directament l'ONG per a la qual treballa i desconeix qui està finançant al centre de la Haia; un desconeixement voluntari que atribueix a que el seu treball requereix ser "completament independent".

"He dit al centre que no ho vull saber. Fem molts estudis i moltes missions, volem ser completament independents", ha dit, i ha aclarit que per acceptar la missió va posar com a condició que l'última revisió de l'informe la facin ells mateixos i no una altra institució, com de vegades passa amb l'ONU, per exemple.

Preguntat per si sap si el Govern finança a The Hague Center for Strategic Studies, ha dit ignorar-ho, "però segur que no és el Diplocat".

REUNIÓ AMB ENRIC MILLO

Ha explicat que han mantingut contacte amb membres de la Generalitat, per "escoltar" el que estan fent l'administració catalana per dur a terme el referèndum.

No obstant això, no ha parlat amb membres del Govern central perquè, tot i haver-se posat en contacte amb el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, aquest no ha trobat un forat a la seva agenda "perquè està ocupat, cosa que és normal", donada la situació.

Segons Evarts, porta una setmana tractant de tancar una trobada amb Millo però no ha pogut, tot i que confia a acabar parlant amb ell i considera que la seva negativa respon a una agenda atapeïda, de manera que aquest mateix dimarts preveu tornar a contactar amb ell.

L'objectiu és tenir una visió "plena" de la situació i, per aquest motiu, vol tenir les perspectives de tots dos executius per plasmar-les en el seu informe.

Ha rebutjat avançar la seva visió sobre els esdevingut els últims dies i no es pronunciarà fins que acabi l'1 d'octubre: "No puc donar opinions perquè interferiria en el procés".