L'església catòlica dividida davant la independència de Catalunya
A la Conferència Episcopal quatre cardenals en actiu, els seus 12 arquebisbes, 52 bisbes i 14 bisbes auxiliars, la major part d'ells són partidaris de l'anomenada 'unitat nacional'.
La Conferència Espicopal està divideixi en dos sobre Catalunya.
A la Conferència Episcopal seus quatre cardenals en actiu, els seus 12 arquebisbes, 52 bisbes i 14 bisbes auxiliars, la major part d'ells són partidaris de l'anomenada 'unitat nacional'.
A la tarda del passat 27 de setembre, a tan sols uns dies de la DUI catalana la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) feia llegir davant els periodistes al seu president, Ricardo Blázquez, cardenal i arquebisbe de Valladolid, una "nota 'sense preguntes on la jerarquia catòlica es posicionava davant el més greu atac a la unitat de la' catòlica 'Espanya.
En aquesta 'nota', que recollia al seu torn el comunicat dels bisbes catalans, es demanava que davant l'1-O que "s'evitin decisions irreversibles i de greus conseqüències". Oracions i fraternitat. Punt.
¿I que havia passat en el si de la CEE ?. Una cosa tan senzilla com que s'havia imposat la posició dels bisbes catalans, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, portava la veu cantant i la representació de la resta dels seus germans catalans en l'episcopat.
A la Conferència Espiscopal Espanyola el tema de l'intent de secessió catalana els ha dividit en dos. Són una immensa majoria dels bisbes contraris a l'independentisme, però és també una realitat que a tenor de la seva última 'nota' la força de la jerarquia catòlica catalana és una cosa a tenir en compte.
Omella havia convençut a Blázquez que necessitava suport per als seus bisbes, capellans i frares, força d'ells totalment deslligats i que finalment van deixar les seves esglésies i sagristies per amagar urnes i posteriorment apilar vots. I va comptar amb la inestimable ajuda del cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, en teoria màxima persona de confiança del Papa a Espanya.
Però molts d'aquests bisbes i algun que un altre cardenal es van desmarcar en públic o privat ràpidament de la nota de la CEE. Des del propi Cañizares al vicari general castrense, Juan del Río, el bisbe de Còrdova, Demetrio Fernández González, el de Sevilla, Juan José Asenjo, i en especial, pel seu significat territorial, els de Bilbao, Mario Iceta, i Sant Sebastià, José Ignacio Munilla. També l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes. A més un destacat grup de l'Església catalana afirma que el Tribunal Constitucional i les forces de l'ordre estan "vulnerant drets humans" i trepitjant la "dignitat" de Catalunya.
Escriu el teu comentari