La Guàrdia Civil assenyala a Colau, CCOO i UGT per col·laborar amb els independentistes

|

Colau referèndum indepe

Ada Colau va votar en el referèndum il·legal de l'1-O (El País)


La Guàrdia Civil constata en els informes enviats al jutge Pablo Llarena que no només els Comuns d'Ada Colau i Xavier Domènech, sinó també els sindicats UGT i CCOO, s'han plegat a l'estratègia independentista dirigida per Carles Puigdemont.


El diari digital 'OKDiario' es fa ressò d'un informe enviat al Tribunal Suprem en què la policia judicial recorda que la mateixa Generalitat "va encoratjar la vaga general celebrada el passat 3 d'octubre, per fer valer el resultat del referèndum il·legal d'independència i protestar per les càrregues policials de l'1-O ".


La vaga havia estat convocada per l'anomenada Taula per la Democràcia, de la qual formen part els sindicats UGT i CCOO, al costat d'entitats independentistes com l'ANC i Òmnium Cultural. El mateix dia 3, el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha matisat la posició del sindicat argumentant que, tot i que s'havia sumat al "atur de país", no donava suport a una declaració unilateral d'independència.


MANIFESTACIONS, ESCOLES I PRESOS POLÍTICS


Aquell mateix dia, en declaracions públiques, el llavors president de l'ANC, Jordi Sànchez, va proclamar que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil només busquen "fer mal al poble de Catalunya" i que havien acudit a "apallisar als ciutadans amb odi a els ulls ".


En el seu informe, segons detalla 'OKDiario', la Guàrdia Civil esmenta també diverses vegades "el suport donat per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, als independentistes". Així, recorda que durant el cap de setmana previ a l'1-O Colau va visitar un dels col·legis electorals que havien estat ocupats per voluntaris de la CUP i els CDR, per evitar que fossin desallotjats per la policia.


L'informe assenyala de nou a Ada Colau per encapçalar al costat del seu tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ia Xavier Domènech la manifestació que va recórrer Barcelona el 17 d'octubre, per exigir la posada en llibertat dels "presos polítics" Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, contra què la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela acabava de dictar presó provisional.


Segons el diari digital, va ser el mateix líder de Podem, Pablo Iglesias, el primer que va encunyar el terme "presos polítics" per referir-se als independentistes empresonats. Amb anterioritat, Units Podem ja havia qualificat com "presos polítics" el terrorista Arnaldo Otegi, a "antifeixista" Alfon (condemnat a quatre anys de presó, després de ser detingut en una manifestació portant una motxilla amb explosius), l'assassí Rodrigo Lanza (quan va ser condemnat per deixar paralític a un mosso d'esquadra) i al líder del SAT Andrés Bódalo, condemnat per donar una pallissa al tinent d'alcalde socialista de Jórdar.


Durant les setmanes posteriors al referèndum il·legal de l'1-O, destacats membres de Podem impulsar (ocultant les sigles del seu partit) la campanya Parlem, amb la qual pretenien pressionar al Govern de Rajoy perquè dialogués amb Carles Puigdemont.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH