Un estudi demana polítiques estructurals per a combatre el racisme entre joves a Catalunya

Un estudi impulsat per la Agència Catalana de la Joventut conclou que combatre el racisme a Catalunya requereix un canvi de paradigma en les polítiques públiques, passant de mesures centrades en la gestió de la diversitat a estratègies estructurals i proactives contra el racisme. L'informe, titulat Racisme i joventut a Catalunya. Una anàlisi qualitativa des de la perspectiva interseccional, recull les experiències de joves racializados i analitza com es manifesta la discriminació en diferents àmbits de la seva vida.

El treball es va presentar durant la jornada “Joves, racialització i resistències: experiències de racisme a Catalunya”, celebrada en el Museu d’Història de Catalunya, on especialistes i representants institucionals van debatre sobre els reptes que afronta la joventut en relació amb el racisme.

La recerca es basa en entrevistes i grups de discussió realitzats en diferents punts del territori amb 53 joves racializados d'entre 16 i 30 anys, així com amb sis persones expertes vinculades a administracions públiques i entitats socials.

El racisme com a fenomen estructural

L'anàlisi conclou que el racisme a Catalunya no es limita a actituds individuals aïllades, sinó que afecta de manera estructural a múltiples àmbits de la vida social. Segons els testimoniatges recollits, les persones joves racializadas detecten discriminació en àmbits com l'educació, l'accés a l'ocupació, l'habitatge o l'atenció sanitària.

L'informe assenyala també pràctiques com la segregació escolar, orientacions acadèmiques condicionades per prejudicis o dificultats per a accedir al mercat laboral, així com situacions de perfilación racial en controls policials.

Aquestes experiències generen conseqüències emocionals i socials rellevants. Entre elles apareixen sentiments de frustració, por o esgotament, que poden derivar en estrès racial crònic i afectar l'autoestima i la salut mental de les persones afectades.

L'estudi també identifica una bretxa en la percepció de ciutadania i pertinença entre els joves racializados, que en molts casos consideren que els drets formals no sempre es tradueixen en igualtat real d'oportunitats.

La secretària de Cicles de Vida i Ciutadania del Departament de Drets Socials i Inclusió, Teresa Llorens, va destacar durant la presentació que reconèixer el racisme com un problema estructural és un pas necessari per a combatre'l. En la seva intervenció va subratllar la responsabilitat de les institucions públiques d'impulsar canvis que permetin avançar cap a una societat més inclusiva.

Estratègies dels joves per a afrontar la discriminació

L'estudi també analitza les estratègies que utilitzen els joves per a afrontar situacions de racisme. Entre elles destaca el camuflatge identitari, una pràctica que consisteix a modificar l'aparença o la conducta per a evitar conflictes en determinats entorns, encara que amb un elevat cost emocional.

Una altra estratègia habitual és la creació d'espais de suport comunitari i familiar, on els joves troben xarxes de confiança per a compartir experiències i reforçar el seu benestar emocional.

A mesura que augmenta la consciència sobre la discriminació, alguns joves opten per estratègies més visibles, com denunciar situacions de racisme, establir límits o visibilitzar experiències en xarxes socials. No obstant això, la denúncia formal sol ser poc freqüent, en part per la dificultat per a demostrar els fets, la desconfiança en el sistema o el temor a represàlies.

Propostes per a l'acció institucional

A partir de les evidències recollides, l'informe planteja diverses recomanacions dirigides a les administracions públiques. Entre elles destaca la necessitat de reconèixer explícitament el caràcter estructural del racisme per a dissenyar polítiques públiques més eficaces.

L'estudi proposa també avançar cap a una major representació de persones racializadas dins de les institucions públiques, especialment en llocs de responsabilitat i presa de decisions.

Una altra de les línies d'actuació plantejades és la implantació de programes de formació antiracista continuada per al personal de les administracions, així com la creació de mecanismes de denúncia accessibles i assegurances per a les persones que sofreixin discriminació.

A més, l'informe recomana abordar de manera conjunta les diferents desigualtats que poden amplificar les situacions de discriminació, com el gènere, la religió, la situació administrativa o l'orientació sexual.

El document també destaca la importància de reforçar les xarxes comunitàries i els espais d'autoorganització juvenil, considerats elements clau per a enfortir la resiliència i la capacitat de resposta enfront del racisme.

L'estudi complet està disponible en el Observatori Català de la Joventut, on es pot consultar íntegrament juntament amb la resta de recerques sobre joventut elaborades per aquest organisme.