L'Ibex 35 tanca amb una pujada del 1,3% i un nou màxim històric

L’Ibex 35 ha tancat la sessió d’aquest dimecres amb un repunt de l’1,35%, fins a assolir un nou màxim històric de 18.197,9 punts, després del principi d’acord en matèria d’armament nuclear entre Estats Units i Iran, i dels rumors sobre una possible sortida anticipada de l’actual presidenta del Banc Central Europeu comercial, l’acord entre Japó i Estats Units, pel qual el país asiàtic invertirà 550.000 milions de dòlars a Estats Units perquè els aranzels es limitin al 15%.

D’altra banda, els inversors esperen conèixer a última hora d’aquesta tarda les actes de l’última reunió de la Reserva Federal, en la qual el banc central va decidir mantenir aturades les baixades de tipus, amb una economia nord-americana que es mostra resilient, especialment pel que fa al mercat laboral.

Quant a la presidència de Lagarde al BCE, els analistes assenyalen que la seva sortida anticipada —tenint en compte que el seu mandat de vuit anys conclou a l’octubre de 2027— facilitaria que el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Friedrich Merz, trobessin un nou banquer central per a l’eurozona abans de les eleccions presidencials franceses, previstes per a la primavera de 2027.

També s’ha conegut que la taxa d’inflació interanual del Regne Unit es va situar el passat gener en el 3%, la qual cosa implica una desaceleració substancial de quatre dècimes respecte al mes anterior i la menor pujada del cost de la vida des de març de 2025, segons ha informat l’Oficina Nacional d’Estadística.

A Espanya, la companyia de bellesa premium Puig ha informat que va tancar l’exercici 2025 amb un benefici net ajustat de 587 milions d’euros, un 6,5% més que l’any anterior.

Una altra energètica, Naturgy, ha informat que va obtenir un benefici net rècord de 2.023 milions d’euros el 2025, un increment del 6,4% respecte els 1.901 milions d’euros de 2024.

D’altra banda, el consell d’administració d’Aena ha aprovat la proposta del Tercer Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031, que contempla una inversió total de 12.888 milions d’euros, dels quals 9.991 milions corresponen a inversió regulada i, per tant, s’inclouen en el DORA 2027-2031.

Per la seva banda, Telefónica i Liberty Global, copropietaris de la teleco VMO2 al Regne Unit, juntament amb Infravia Capital, a través de la seva ‘joint venture’ de fibra Nexfibre, han arribat a un acord per adquirir el 100% del capital social de Netomnia, el segon operador de fibra més gran del Regne Unit, per 2.000 milions de lliures esterlines (aproximadament 2.294 milions d’euros).

Aquesta és la primera gran operació del nou pla estratègic de Telefónica, ‘Transform & Grow’, impulsat per Marc Murtra després de la seva arribada a la presidència executiva de la companyia, i que té com a prioritat créixer en els seus quatre mercats estratègics: Espanya, Alemanya, Regne Unit i Brasil.

Per la seva banda, el Bank of America ha elevat el preu objectiu d’ACS a borsa fins als 113 euros per acció, suposant un potencial de més del 8% respecte els 104 euros per acció, després que la setmana passada la seva cotització superés per primera vegada els 100 euros.

En aquest context, els principals valors a l’alça al tancament han estat ArcelorMittal (+4,18%), ACS (+4,13%), Indra (+3,59%), Santander (+2,94%), Acciona Energía (+2,87%) i Repsol (+2,83%).

En canvi, les majors caigudes van correspondre a Aena (-3,78%), Naturgy (-3,55%), Telefónica (-2,70%), Enagás (-2,44%) i Colonial (-1,22%).

La resta dels principals mercats europeus també van tancar amb pujades: Milà +1,15%; Londres +1,23%; Frankfurt +1,12%; i París +0,81%.

Al mercat de renda fixa, el rendiment del bo sobirà espanyol a 10 anys es situava en el 3,112%, lleugerament per sota del tancament de dimarts, mentre que la prima de risc respecte al bo alemany es col·locava en 37,2 punts bàsics.

L’euro es deprecia un 0,38% respecte al dòlar a la mitja sessió, fins a situar-se en un canvi de 1,1810 dòlars per euro.